El Tribunal Suprem entra ara en la simbologia que pot exhibir-se en els edificis i espais públics. En una sentència que estableix doctrina, la sala contenciosa-administrativa ha dictaminat que no s'hi poden col·locar banderes no oficials. L'alt tribunal argumenta que "no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent" ni "amb el deure d'objectivitat i neutralitat de les administracions públiques". No s'accepta simbologia alternativa a l'oficial encara que ho faci al costat de "la bandera d'Espanya i les altres legalment o estatutàriament instituïdes". Tot i que es refereix a un cas de les Canàries, això també afecta de rebot les estelades en edificis públics catalans o les banderes LGBTI. Totes les "no oficials", remarquen fonts judicials.
La sentència del Tribunal Suprem és la resposta a un acord del ple de l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, del setembre del 2016, que ha quedat anul·lat. Aquest acord reconeixia la bandera nacional canària, amb set estrelles verdes, que es col·locava en un lloc destacat de l'Ajuntament canari. "No és la bandera oficial, de manera que no se li pot atribuir representativitat del poble canari com defensa l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife", rebat l'alt tribunal.
La sala tercera recorda que l'administració, també la municipal, ha de respectar l'ordenament jurídic, per molt que votin el contrari "la majoria dels grups polítics". D'aquesta manera, els magistrats han tombat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries, de novembre de 2017, contra la qual va recórrer l'Advocacia de l'Estat. La sentència del TSJC va considerar que l'hissat d'una bandera no oficial a la vorera exterior de l'edifici, davant de la façana de la corporació, en un pal auxiliar, es trobava perfectament contemplat dins del marc de la legalitat espanyola.
L'acord municipal anul·lat constava de dos punts. El primer, reconeixia la bandera nacional de les Canàries "com un dels símbols col·lectius amb els que se sent identificat el poble canari, expressió de les lluites històriques que s'han succeït a l'arxipèlag a favor de la instauració de la democràcia, la llibertat i la consecució de majors cotes de benestar per la seva gent, així com en pro de la construcció d'una major germanor entre les illes". El segon punt acordava col·locar-la en un lloc destacat de l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries