La inscripció en el cens electoral espanyol de les persones que s'hagin nacionalitzat a partir de la coneguda com a llei de nets, que va generar moltíssima polèmica abans de l'estiu, frenada. El Tribunal Suprem ha acceptat suspendre-la tal com havien demanat com a mesura cautelar des de Vox i Iustitia Europa. Aquest dilluns es va celebrar la vista pública i les dues formacions asseguraven que les pròximes eleccions al Congrés —encara sense data, però que s'han de celebrar com a tard l'estiu del 2027— tindrien uns resultats "viciats" si no s'aturaven aquestes altes automàtiques al Cens Electoral de Residents Absents. En canvi, tant l'Advocacia de l'Estat com la Fiscalia s'oposaven a la paralització. La suspensió serà vigent fins que les oficines consulars acreditin que els nacionalitzats compleixen amb la condició de descendents d'espanyols que van patir l'exili.
La llei de nets és la disposició addicional vuitena de la llei de memòria democràtica, segons la qual s'atorga la nacionalitat als fills i nets de les persones que es van haver d'exiliar durant la dictadura franquista. És una llei que va entrar en vigor el 2022 i va expirar a finals d'octubre. Fins al passat 31 de març, unes 2,4 milions de persones han iniciat els tràmits per aconseguir la nacionalitat espanyola. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va explicar a l'abril que les oficines consulars d'arreu del món han rebut presencialment 1,2 milions d'expedients i s'han aprovat 545.000 expedients. Davant d'aquestes dades, al juny, Feijóo va posar el crit al cel assegurant que la intenció de Sánchez era "aconseguir nous votants", ja que, amb totes les enquestes en contra, "no li surten els comptes".
Una decisió que el govern espanyol no comparteix
Des de la Moncloa, com era d'esperar, han lamentat aquesta decisió del Suprem, que asseguren, no comparteixen. "És una decisió contrària al criteri del govern espanyol i també a la de la Junta Electoral Central. Confiem en la imparcialitat de la justícia en l'estat de dret", ha afirmat la portaveu de l'executiu, Elma Saiz, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Segons la decisió del Suprem el vot per a les persones inscrites en la CERA a través de la llei de nets queda suspès, tret d'aquells que acreditin que són descendents d'exiliats.
En canvi, la reacció del PP, partit que va aixecar la veu contra els efectes de la llei de nets sobre les pròximes eleccions, ha estat ben diferent. En un missatge molt breu publicata les xarxes socials, Alberto Núñez Feijóo ha compartit la notícia: "Teníem raó", ha escrit. "Cuca Gamarra, vicesecretària de Regeneració Institucional del partit també ha celebrat la decisió. "Ho hem dit des del principi: no es pot canviar una llei per mitjà d'una instrucció. Teníem raó", ha insistit. Amb tot, no va ser el PP qui va portar aquesta "llei" a la justícia, sinó Vox, que també ha tret pit de la decisió del Suprem. "Vox ho està fent tot en contra d'aquest govern en tots els fronts", ha subratllat el seu líder, Santiago Abascal.
Teníamos razón.https://t.co/1Sq1VnenNN
— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) September 8, 2026
Les resolucions, pendents
En concret, la Secció Quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha resolt suspendre de manera cautelar el vot per a les persones ja inscrites en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) que van aconseguir la nacionalitat a través de la denominada 'llei de nets', i també les noves altes en aquest, tret que acreditin que familiars van sofrir exili. Les dues resolucions es notificaran en els pròxims dies, quan s'incorpori el vot particular d'un dels sis magistrats que han format la sala, segons informa el tribunal.
Els magistrats estableixen que per a les persones que hagin obtingut la nacionalitat espanyola per la disposició addicional de la Llei de memòria democràtica coneguda com a 'llei de nets' i que "encara no hagin estat inscrites en el CERA a l'estranger, es continuarà la tramitació del corresponent expedient d'inscripció fins a la seva finalització". Però precisen que, "una vegada finalitzat aquest expedient, se suspendrà la inscripció en el citat cens fins al dictat de la sentència en aquest procediment".
Quant a les persones que hagin estat ja inscrites en el CERA, determinen que "se suspendran els efectes electorals de la inscripció en aquest cens per als successius processos electorals que puguin convocar-se, fins al dictat de la sentència en aquest procediment".
No obstant això, subratllen que "no regirà" la suspensió de la inscripció prevista en els apartats anteriors per a les persones respecte a les quals els encarregats dels registres consulars "expedeixin certificació acreditativa de la seva condició de nascuts fora d'Espanya, de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin estat espanyols, i que haguessin sofert exili per raons polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació d'identitat sexual i que haguessin perdut o renunciat a la nacionalitat".
El Suprem ordena per això a la Junta Electoral Central (JEC) que requereixi immediatament sobre aquesta qüestió als encarregats dels registres consulars.
Risc de "danys irreversibles"
La decisió arriba després d'una vista pública celebrada aquest dilluns en el Suprem per a analitzar els presumptes efectes electorals que provocaria aquesta disposició addicional, on Vox i Iustitita Europa van reclamar la suspensió cautelar, mentre s'analitzi detingudament el fons de l'assumpte, davant el "risc" de danys irreversibles.
Vox va defensar la necessitat d'aquesta mesura per a "preservar la legalitat, objectivitat, transparència i igualtat" en la formació del cens electoral i "evitar" que continuï "augmentant de manera anòmala, si no legal". Per part seva, Iustitia Europa va apel·lar a la necessitat de la mesura cautelar perquè, segons van argumentar, la sentència podria arribar "quan ja no pugui ser materialment útil". "Una sentència estimatòria podrà ordenar la revisió del cens per a processos futurs", però "el que no podrà fer és reconstruir amb certesa una elecció ja celebrada", va indicar.
Mentrestant, l'Advocacia de l'Estat es va oposar a la suspensió cautelar al·legant que seria una privació del dret fonamental al sufragi, reconegut en la Constitució, a ciutadans que ja tenen reconeguda la seva nacionalitat. "Com podria privar-se de drets judicials a persones que han adquirit una nacionalitat per actes administratius ferms?", va exclamar en representació del govern espanyol. El Suprem, ara com ara, ha donat l'esquena als arguments del govern de Pedro Sánchez.