El Tribunal Suprem ha confirmat l'absolució de l'exprimer tinent d'alcalde de Badalona Jose Téllez, per l'encartellada de l'1-O. Després d'un acte d'Òmnium Cultural en què la policia havia requisat cartells, Téllez els va treure del vehicle de la Guàrdia Urbana i els va tornar a penjar, un fet pel qual va ser acusat de desobediència. 

En primera instància, la justícia l'havia condemnat per desobediència, però l'Audiència de Barcelona va estimar el recurs de Téllez i el va acabar absolent. Aleshores, la Fiscalia va presentar un recurs al Suprem en considerar  que "la desobediència el que realment ha de suposar és una conducta anomenada terminant, dirigida a impedir el compliment del que es disposa de manera clara i contundent". Avui, el Suprem ha desestimat la petició i argumenta que el relat dels fets provats de la sentència "no concreta que l’acusat hagués rebut o fos destinatari de cap ordre” i que, per tant, no es pot considerar que hi hagi desobediència. 

Segons es detalla en la sentència, la Guàrdia Urbana tenia ordre de fiscalia d'intervenir aquells elements destinats a preparar el referèndum, i en aquest marc es descriu la intervenció policial per retirar uns cartells que un grup de cinc persones estava penjant als fanals d'un carrer de Badalona. Per aquest motiu, es va procedir a confiscar-los i introduir-los al cotxe patrulla, moment en què Téllez, que llavors era tercer tinent d'alcalde de Badalona, ​​després de preguntar pels fets a les persones que hi eren i de parlar amb els policies, va instar els agents a què tornessin els cartells.

Com que els policies van justificar que complien ordres rebudes i es van negar a la devolució, Téllez va al·legar ser l'únic responsable, va obrir la porta del cotxe per agafar els cartells i els va retornar a les persones que els volien penjar. En aquest sentit, es reflecteix en la sentència que Téllez no va rebre cap ordre per part de la policia, recordant que el delicte de desobediència preveu en l'article 556 del Codi Penal una "conducta, decidida i terminant, dirigida a impedir el compliment del que disposa de manera clara i contundent per l'autoritat competent".

La sala conclou que "ni els agents mateixos, davant l'actitud de l'acusat, van emetre cap ordre destinada a ell perquè deposés la seva actitud", cosa que haurien fet si no es tractés d'un regidor, "ni tampoc les instruccions emeses per la fiscalia tenien a José Téllez com a destinatari".

El cas

Els fets es remunten a la nit del 25 de setembre del 2017, pocs dies abans del referèndum de l'1-O, quan Téllez va recriminar a la Guàrdia Urbana que retirés uns cartells i els va agafar del cotxe policial i els va tornar a repartir entre els que els estaven penjant. Els fets es van produir davant la presència de Cuixart, que era a Badalona per un acte d'Òmnium Cultural. Cinc persones havien penjat tres cartells a la cèntrica avinguda Francesc Layret de Badalona amb els lemes "Hola Europa" i "Hola República", que incloïen la paraula "sí". 

Judici Jose Tellez Ciutat de la Justicia - Sergi Alcàzar

Imatge: Jose Téllez a l'entrada de la Ciutat de la Justícia / Sergi Alcázar

En aquell moment, estava vigent una ordre de la fiscalia que ordenava a tots els cossos policials, inclosos els locals, que decomissessin tots els elements que servissin per preparar, instar a la participació i fer difusió del referèndum. 

En primera instància, el van condemnar per desobediència a pagar una multa de quasi 4.380 euros per retirar els cartells del cotxe policial. Però Téllez va recórrer a l'Audiència de Barcelona, que li va donar la raó i el va absoldre. Segons l'argumentació de l'Audiència, no constava cap "requeriment exprés" cap a ell perquè no agafés el material de dins del cotxe. A més, el tribunal creia que "no hi ha prova de càrrec" per enervar la presumpció d'innocència i, en conseqüència, va estimar el recurs de Téllez i el va absoldre. 

Imatge principal: Jose Téllez a l'entrada de la Ciutat de la Justícia / Sergi Alcázar