Un nou referèndum tombat a l’estat espanyol, en aquesta ocasió a La Línea de la Concepción. El Tribunal Suprem (TS) ha acabat amb les aspiracions que havien sorgit des de l’alcaldia d’aquest municipi del sud d’Espanya. L’alt tribunal ha confirmat la negativa del govern a donar permís a la consulta popular sol·licitada per l’Ajuntament de la Línea de la Concepción a través del seu alcalde, Juan Franco, per convertir-se en ciutat autònoma, informa el diari Europa Sur.

L’aval a la decisió de tombar el referèndum es justifica perquè la pretensió de fer una consulta d’aquestes característiques “excedeix absolutament dels interessos merament locals” ja que afecta l’organització de l’Estat. La sala contenciosa administrativa, en una sentència ponència del seu president, Pablo Lucas, ratifica l’acord que va adoptar el 25 d’octubre del 2022 el Consell de Ministres. Lucas va ser l'encarregat també de revisar els indults als presos polítics catalans i també es va veure esquitxat per la polèmica d'espionatge amb Pegasus a independentistes.

El govern espanyol va denegar la petició de fer una consulta popular, aprovada el 10 de març del 2022 pel consistori local sense vots en contra i amb dues abstencions. En el referèndum es pretenia fer aquesta pregunta: “Creu vostè convenient que l’Ajuntament de la Línea de la Concepción elevi al govern de la nació i a les Corts Generals una petició per instar la conversió del municipi en comunitat autònoma d’acord amb l’article 144 a) de la Constitució espanyola?”

El govern municipal es justificava a través de l’article 71 de la llei reguladora de les bases del règim local, segons el qual “els alcaldes, previ acord per majoria absoluta del ple i autorització del govern de la nació, podran sotmetre a consulta popular aquells assumptes de la competència pròpia municipal i de caràcter local que siguin d’especial rellevància per als interessos dels veïns, a excepció dels relatius a la Hisenda local”.

No obstant això, el Suprem apunta que la consulta que es pretenia fer no pot emparar-se en l’article 71 perquè “incideix en l’organització territorial de l’Estat i de les comunitats autònomes, matèria extremadament delicada sobre la que qualsevol alteració excedeix absolutament els interessos merament locals”.

“Erigir un municipi en comunitat autònoma afecta directament l’ordenament estatal i autonòmic, perquè incideix en l’organització territorial de l’Estat, altera la composició territorial de la comunitat autònoma, en aquest cas la d’Andalusia i, per tant, el seu Estatut d’Autonomia, i és aliè a la competència municipal”, diu la sala tercera.

“Així mateix, descarta l’analogia que fa La Línea amb el cas de la fusió dels municipis de Villanueva de la Serena i Don Benito. “No s’assembla en res (...) La diferència és tan manifesta que no requereix major explicació”, conclou l’alt tribunal. Per al Suprem, “és correcta materialment la denegació de l’autorització encara que formalment hi hagi hagut passivitat injustificada” en la tramitació del procediment.