Carles Puigdemont ha reclamat al Tribunal Suprem la custòdia del material requisat de l'1-O, segons ha anunciat aquest divendres la seva oficina. En un escrit a la Sala Segona, el líder de Junts ha demanat ser-ne el depositari en la seva condició d'expresident de la Generalitat i "màxim responsable institucional de la fita que representa el referèndum de l'1-O en el procés per a la independència de Catalunya". Tot, per a la seva custòdia, conservació i preservació, en el marc de l'Oficina del President.
Així mateix, Puigdemont ha reclamat que se suspengui la destrucció del material que havia requerit la Direcció General de la Policia de la Generalitat —després que la setmana passada el Suprem autoritzés els Mossos d'Esquadra a destruir les urnes i les paperetes intervingudes l'1-O. El president a l'exili argument que tots aquests objectes, requisats durant el referèndum per la policia catalana i repartits en diverses dependències policials, estan "directament vinculats a un esdeveniment d'extraordinària significació institucional, política i històrica". "Formen part de manera indissociable a la memòria democràtica i al llegat històric de Catalunya", afegeix. És per tot plegat que adverteix que la seva destrucció "suposaria una pèrdua irreparable d'objectes que mereixen ser preservats amb el degut respecte al seu valor testimonial, històric i patrimonial".
La destrucció del material de l'1-O
Fa una setmana que l'alt tribunal va autoritzar els Mossos a destruir tot el material intervingut durant els preparatius i la celebració de l'1-O. Urnes, paperetes i altres objectes relacionats amb la votació, bàsicament. En una providència, el Suprem responia afirmativament a la sol·licitud feta per la policia catalana —feta a la mateixa sala que va jutjar i condemnar els líders del procés—, tot i que demanava "conservar una o dues mostres dels efectes intervinguts". La providència està signada per cinc dels set magistrats que van jutjar els polítics catalans; és a dir, els que actualment continuen en actiu: Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Andrés Palomo.
Si no prospera la petició de Puigdemont, els magatzems de les regions policials dels Mossos enviaran els objectes al dipòsit central de la policia catalana (al complex Egara de Sabadell) i, allà, un lletrat de l'administració aixecarà acta de la destrucció. Tot el que no es destrueixi s'enviarà al mateix Suprem. Aquest material requisat pels Mossos va formar part de la causa per la qual l'alt tribunal va castigar l'independentisme tancant a la presó els seus líders polítics. Cal recordar que l'actuació de la policia catalana va ser diferent de la dels cossos policials espanyols: els Mossos van optar per un operatiu que evités la violència, mentre que el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil van apallissar a cops de porra, empentes i puntades de peu els catalans que havien anat a votar i van destrossar alguns col·legis electorals.