El Tribunal Suprem ha autoritzat aquest dijous els Mossos d’Esquadra a destruir tot el material que es va intervenir durant els preparatius i la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017. És a dir, urnes, paperetes i altres objectes relacionats amb la votació de l’1-O. En una providència a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, l’alt tribunal respon afirmativament a la sol·licitud que li va fer la policia catalana. Els Mossos ho van demanar a la sala que va jutjar i condemnar els líders del Procés. Tanmateix, el Suprem demana “conservar una o dues mostres dels efectes intervinguts”.
L’alt tribunal —que aquests dies celebra el judici del cas Mascaretes a la mateixa sala on es van jutjar els presos polítics catalans— ordena que els magatzems de les regions policials dels Mossos enviïn els objectes al dipòsit central de la policia catalana, al complex Egara de Sabadell. Allà, un lletrat de l'administració de justícia aixecarà acta de la destrucció. Tot el que no es destrueixi s'enviarà al Suprem. La providència de l'alt tribunal està signada per cinc dels set magistrats que van jutjar els polítics catalans; els que actualment encara estan actius: Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Andrés Palomo.
Els Mossos van sol·licitar eliminar el material que després va formar part de la causa per la qual l'alt tribunal va castigar l'independentisme tancant a presó els seus líders polítics. L'exvicepresident del Govern i encara líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, i altres consellers com Jordi Turull o Josep Rull, així com l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell o els expresidents d'Òmnium i l'ANC Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van sortir dels centres penitenciaris per l'indult aprovat pel govern espanyol l'any 2021. Però el president Carles Puigdemont, per exemple, continua a l'exili per aquesta mateixa causa, en tant que el mateix Suprem es nega a aplicar-li la llei d'amnistia i això impedeix de moment el seu retorn a Catalunya; més enllà del seu viatge llampec a Barcelona l'agost del 2024 en plena investidura de Salvador Illa.
L'actuació dels Mossos l'1-O
La jornada de l'1-O va estar marcada, entre altres coses, per la diferència en els operatius dels Mossos d'Esquadra i dels cossos policials espanyols. Mentre que el CNP i la Guàrdia Civil van apallissar a cops de porra, empentes i puntades de peu els catalans que havien anat a votar i van destrossar alguns col·legis electorals, els Mossos van optar per un operatiu que evités la violència. Algunes unitats d'aquesta policia, fins i tot, van intentar frenar agents dels cossos espanyols que anaven a agredir votants.