Carlos Garaikoetxea, lehendakari en les legislatures de 1980 i 1984, ha mort a 87 anys a causa d'un infart, segons han informat des d'Eusko Alkartasuna a l'agència Europa Press aquest dilluns. Casat i amb tres fills, Garaikoetxea va néixer el 9 de juny de 1938 a Pamplona. Advocat i llicenciat en Ciències Econòmiques, va desenvolupar la seva activitat professional en la direcció d'empreses i en el seu despatx d'advocats. Va ser president de la Cambra de Comerç i Indústria de Navarra i va simultaniejar aquesta activitat amb la seva participació en diverses obres filantròpiques i culturals. Va destacar especialment la seva tasca en defensa de la llengua basca i en l'impuls de les ikastoles durant la dictadura de Franco, segons recull la biografia de Garaikoetxea publicada al web del Govern Basc.
Va ser elegit president del PNB al final de la dictadura i el 1980 va deixar el càrrec per incompatibilitat amb la presidència del Govern Basc. Carlos Garaikoetxea va ser president del Consell General Basc (Govern provisional 1979-1980) i elegit Lehendakari en dues legislatures (1980 i 1984). Ha estat parlamentari navarrès, diputat europeu en dues legislatures i membre del Parlament Basc en cinc legislatures. Va ser president de l'EFA (European Free Alliance), i d'Eusko Alkartasuna des del seu congrés fundacional el 1987 fins al 1999.
Advocat i economista nascut a Pamplona el 2 de juny de 1938 (en plena guerra civil), defensava que l'Estatut de Guernica va ser l'única sortida possible i responsable a la crisi econòmica que vivia el País Basc al final de la dècada dels anys 70, però després va ser molt crític amb el desenvolupament i les limitacions de l'Estatut.
Una figura clau en la construcció institucional
La seva etapa al capdavant del govern basc va estar marcada per la consolidació de les primeres estructures d'autogovern després de la dictadura. Carlos Garaikoetxea va ser una de les figures central en la posada en marxa d'institucions com la policia autonòmica —la ertzaina— , o els mitjans públics bascos, així com en la negociació de les competències amb l'Estat espanyol. Durant aquells anys, també va haver de gestionar moments especialment difícils, com les greus inundacions de 1983, que van posar a prova la capacitat de resposta del nou executiu i basc i van evidenciar el seu lideratge en situacions de crisi.
Malgrat aquests èxits, les tensions internes dins del Partit Nacionalista Basc van acabar provocant una ruptura que marcaria la seva trajectòria política. Les discrepàncies sobre el model territorial i el repartiment de poder van desembocar en la seva dimissió com a lehendakari el 1985. Poc després, el 1986, va impulsar la creació d’Eusko Alkartasuna, una nova formació de caràcter socialdemòcrata i sobiranista amb la qual va continuar actiu en la política basca durant dècades.
En els seus darrers anys, ja allunyat de l'activitat institucional i diària, va participar en actes commemoratius i homenatges, on sovint reivindicava la feina feta durant la transició i expressava confiança en el futur del País Basc. Amb la seva mort, desapareix una de les figures més rellevant de la política basca contemporània, protagonista directe d'una etapa decisiva en la configuració de l'autogovern i referent a diverses generacions.