Aplica l'amnistia amb enuig. La sala penal del Tribunal Suprem ha declarat extingida la responsabilitat criminal dels condemnats per l'1-O Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva, en aplicació de la llei d'amnistia, segons ha anunciat aquest dimarts. En la resolució, l'alt tribunal afirma que assumeix en la seva integritat la part dispositiva de la sentència del Tribunal Constitucional que va concedir l'empara a l'exconsellera Dolors Bassa per la malversació de l'1-O. El Suprem denuncia, de forma ferotge, que "la innecessària grandiloqüència" del Constitucional "revela el desig d'adornar un raonament invasiu de l'àmbit jurisdiccional" del Suprem, i li recorda que "es distancia de la seva pròpia llei reguladora, que imposa un deure de contenció argumental" en les seves resolucions sobre decisions de jutges i tribunals.
La resolució significa que el líder d'ERC i el secretari general de Junts, i els exconsellers republicans, als quals el Suprem mantenia la inhabilitació a càrrec públic fins al 2030 i el 2031 pel delicte de malversació de l'1-O, es poden tornar a presentar a unes eleccions. El Suprem mantenia que els càrrecs del Govern de Carles Puigdemont van obtenir un "benefici personal de naturalesa patrimonial", que era l'excepció marcada per la llei per no amnistiar, per no haver pagat de la seva butxaca la votació. El Constitucional, però, va respondre que aquest argument era imprevisible i sense respectar la voluntat del legislador.
"Desqualificació a catorze magistrats"
El tribunal que ha dictat la resolució és formada pels magistrats Andrés Martínez Arrieta (president), Manuel Marchena (ponent) i Antonio del Moral. El magistrat Marchena, que també va redactar la sentència contra els líders catalans per sedició, expressa amb duresa el desacord del tribunal i denuncia l'excés d'epítets en la sentència del Constitucional. En la resolució, el Suprem manifesta que assumeix en la seva integritat la decisió del Constitucional, però ressalta que "la fonamentació jurídica de la majoria que ha inspirat l'atorgament d'empara inclou consideracions que són manifestament prescindibles per a atorgar sentit a la resolució estimatòria". I afegeix: "Atribuir a la interpretació d'aquesta sala una 'dràstica contradicció', una 'reducció teleològica', una 'interpretació extensiva', una 'interpretació impredictible dels preceptes aplicables', un distanciament de 'sentit comú', de 'la lògica', de la finalitat de la llei i, en fi, l'absència d'un elemental 'nexe de coherència', representa enriquir la seva decisió amb consideracions absolutament innecessàries per al suport del resolt".
Per això, el tribunal denuncia: "L'escorça d'aquests vocables, la seva innecessària grandiloqüència revela el desig d'adornar un raonament invasiu de l'àmbit jurisdiccional que correspon al Tribunal Suprem amb expressions cridades a camuflar la intensitat de la ingerència". En la resolució, el Suprem mostra el seu empipament i ofensa: "La resolució subscrita per set magistrats del Tribunal Constitucional tanca una desqualificació que arriba a altres catorze magistrats que han defensat la interpretació que ara es considera vulneradora del dret a la tutela judicial efectiva", sosté el Suprem, que afegeix: "Entre els destinataris d'aquests sobrants epítets haurien de ser inclosos cinc dels magistrats que van subscriure les resolucions recorregudes, tres dels quals van integrar la sala d'apel·lació, el magistrat que va assumir la instrucció de la causa i, cosa que resulta més cridaner, cinc magistrats del mateix Tribunal Constitucional que han mostrat la seva disconformitat amb el criteri de la majoria i han expressat en un vot particular el seu desacord amb la 'reiterada suplantació del rol funcional que correspon al Tribunal Suprem en la interpretació i aplicació de la legalitat ordinària'. "
Per al Suprem, "és més que evident que l'error o l'encert d'una resolució judicial no pot fixar-se a partir de paràmetres quantitatius basats en el nombre de magistrats que subscriuen un criteri o l'altre. Però també ho és que el significatiu nombre de magistrats que han expressat la seva coincidència amb la tesi que ara rebutja la majoria del Tribunal Constitucional fa molt difícil acceptar amb naturalitat la irracionalitat que s'atribueix a la decisió recorreguda".
Fins i tot, el Suprem manifesta que "la resolució que atorga l'empara a Dolors Bassa no és interpretada per aquesta sala com la manifestació d'un conflicte institucional amb el Tribunal Constitucional, sinó com una ruptura d'aquest òrgan amb la seva pròpia jurisprudència històrica". Afegeix que "la mutació del tribunal de garanties constitucionals en una última instància amb capacitat revisora de la interpretació de qualsevol norma jurídica subscrita pel Tribunal Suprem està desdibuixant el disseny que van voler els constituents de 1978 en definir les relacions entre els jutges independents, inamovibles, responsables davant la llei i els qui sense aquestes garanties i durant un període temporal tancat de nou anys, s'ocupen de preservar 'les garanties constitucionals'.
"Per a la història han quedat —declara el Suprem— resolucions del Tribunal Constitucional en les quals s'afirmava —per cert, de manera unànime— que 'el respecte que, de manera general, ha d'observar-se en relació amb les decisions dels òrgans judicials adoptades en l'àmbit de la interpretació i de l'aplicació de la legalitat ordinària, ha de ser, si fos possible, encara més escrupolós quan la resolució que s'enjudicia és del Tribunal Suprem, a qui està conferida la funció d'interpretar la llei ordinària".
Els antecedents de Forcadell, Rull, Forn i Borràs
A banda, el Suprem indica que sobre la petició dels condemnats ara amnistiats, juntament amb les defenses de Quim Forn, Meritxell Borràs, Carme Forcadell i Josep Rull, que els cancel·li els antecedents per la sentència de l'1-O; el tribunal acorda posar en coneixement del Ministeri de Justícia el seu acte amb la finalitat que procedeixi a això.