Després del divorci consumar entre Sumar i Podemos, amb la sortida dels de Ione Belarra del grup parlamentari al Congrés a la cerca de veu pròpia, protagonisme i autonomia al Grup Mixt, els de Yolanda Díaz ara estudien quines conseqüències pot tenir, legals i pressupostàries, el trencament de l'acord de coalició electoral i de constitució d'un grup parlamentari comú. Cal recordar, a més, que Podemos marxa del paraigües de Sumar just després del repartiment de cadires a les comissions parlamentàries. Alhora, tot enmig d'un debat sobre si aquest salt al Mixt és un cas de transfuguisme denunciable d'acord amb el Pacte Antitransfuguisme, amb les conseqüències pertinents, o no.
La ruptura va venir seguida d'un encreuament de retrets i acusacions de "deslleialtat" i "maltractament", i ara tot apunta que Sumar, que es reuneix avui per abordar la situació, estudia una ofensiva jurídica contra Podemos, amb la qual es podria demanar al Ministeri de l'Interior que retiri la subvenció pública que rep Podemos per la seva representació parlamentària, en tant que consideren que s'ha trencat l'acord de coalició amb Sumar, que feia als de Ione Belarra beneficiaris del 23% de les assignacions que corresponen a la coalició d'esquerres.
En total, el grup parlamentari té una dotació de 5,4 milions d'euros anuals, dels quals Podemos s'embutxaca 1,6 milions anuals, i la resta es reparteix entre la mateixa Sumar, Izquierda Unida, Més Madrid, comuns, Compromís o la Chunta Aragonesista. En total, pels quatre anys de legislatura al Congrés, Podemos rebria al voltant de sis milions d'euros, atribuïts a través de la Direcció General de Política Interior del Ministeri de l'Interior espanyol. Tal com ha avançat aquest dijous El Periódico de España, Sumar podria demanar al Ministeri que "reconsideri" aquesta assignació a la formació de Belarra.
Debat intern sobre si és transfuguisme
El grup parlamentari de Sumar no té una opinió unànime sobre si la ruptura de Podemos amb la coalició de Yolanda Díaz és un acte de transfuguisme o és simplement un comportament deslleial per part dels morats, que no té efectes jurídics. En la direcció de Sumar sostenen que la sortida de Podemos de la coalició i la seva integració en el Grup Mixt és un fet clar de transfuguisme i estan estudiant si es pot denunciar a Podemos davant el pacte antitransfuguisme. Així ho va posar en relleu aquest dilluns el portaveu i ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i aquest dimarts ha recolzat la portaveu del grup parlamentari, Marta Lois, en una roda de premsa en el Congrés. Citen l'addenda III d'aquest pacte que considera trànsfuga, entre altres actuacions, a "la persona electa per una candidatura promoguda per una coalició, si abandona, se separa de la disciplina o és expulsada del partit polític coalitzat que va proposar la seva incorporació en la candidatura, encara que recali en un altre partit o espai de la coalició, sense el consentiment o tolerància del partit que originàriament el va proposar".
Al contrari que l'equip de Yolanda Díaz, formacions com Compromís o els comuns, dins del grup, són més partidaris de passar ja aquesta pàgina i a més no tenen clar que jurídicament els cinc diputats de Podemos puguin ser considerats trànsfugues. El portaveu d'En Comú i secretari primer de la Mesa, Gerardo Pisarello, ha evitat referir-se als diputats morats com a trànsfugues i ha posat l'accent en el fet que l'espai polític a Catalunya aposta per un front ampli i no tanquen la porta a altres opcions d'esquerra alternativa. Águeda Micó, portaveu de Compromís, ha apuntat que Sumar farà el que hagi de fer, però que ells no participaran d'aquesta mena de qüestions, encara que formen part també de la direcció del grup parlamentari. El líder de Més País, Íñigo Errejón, creu que sí hi ha un cas de transfuguisme perquè "la gent els va votar per una altra candidatura", però, en tot cas, caldrà parlar-ho dins del grup i adoptar "la decisió administrativa que més s'ajusti a la normativa vigent".