Durant gairebé una dècada, Bernat Solé ha estat l'alcalde d'Agramunt. Concretament, des de juny del 2011 i fins que l'escàndol pel cas de presumpte assetjament del cap de gabinet de l'aleshores conseller d'Exteriors Alfred Bosch va obligar ERC a buscar-li un substitut. El març del 2020, Solé va acceptar la proposta i va abandonar l'alcaldia del seu poble. Dos anys i mig abans, va ajudar que els veïns d'Agramunt poguessin votar l'1-O. El preu d'aquella acció arriba ara en forma d'un any d'inhabilitació. Amb tot, ell manté que "tornaria a estar al costat del poble, perquè no es pot desobeir mai la voluntat de la ciutadania". 

Així s'ha expressat Bernat Solé durant la declaració institucional que ha organitzat el Govern per donar-li suport després de coneixe's la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L'acompanyaven els seus companys consellers i el vicepresident Aragonès. 

L'actual titular d'Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència ha explicat que, malgrat la condemna, seguirà "al capdavant" de les seves responsabilitats, "perquè el país té necessitats urgents". I és que precisament de la seva conselleria depèn l'àrea de processos electorals, que és la que s'encarrega de l'organització de les eleccions.

 

La d'avui és la primera condemna per l'1-O a un alcalde. Per això, Solé ha reflexionat que condemnant-lo a ell "es condemna tot el món local compromès amb la democràcia". La Fiscalia va demanar perseguir més de 700 batlles catalans per la seva col·laboració amb el referèndum. Més d'un centenar han estat investigats i encara hi ha una quinzena de causes obertes. Solé ha advertit la justícia que "la repressió", en comptes d'aturar-los, els "enforteix". Alhora ha insistit en la necessitat que el govern espanyol concedeixi l'amnistia i autoritzi un nou referèndum. 

No podrà anar a les llistes

La pena dictada avui pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no és ferma. L'última paraula la tindrà el Tribunal Suprem, que haurà de decidir sobre el recurs que la defensa de Solé presentarà els pròxims dies. És per això que el conseller pot seguir, de moment, en el càrrec, com va passar amb el president Torra, fins que el Suprem no resolgui definitivament. 

En canvi, la sentència sí que té conseqüències pel que fa a la candidatura d'ERC. I és que, segons ha explicat la portaveu dels republicans, Solé perd la condició de poder ser elegit. L'exalcalde és el número dos de la llista d'ERC per Lleida. 

Que la sentència hagi sortit del mateix tribunal i el mateix dia que el tema de les eleccions ha despertat suspicàcies. En qualsevol cas, val la pena recordar que una cosa és la sala penal, que és la que ha dictat la pena per a Solé, i l'altra la sala civil, que és la que té damunt la taula el cas de la data de les eleccions catalanes.