Indefensió, humiliació, desprotecció... Aquests són només alguns dels qualificatius amb què ha definit el litigi de Sixena el portaveu de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida i quart de la llista de Junts per Catalunya per Lleida, Xavier Quinquillà, que, en declaracions a El Nacional, ha precisat que això és "un abús que fa anys que arrosseguem".

Convençut que "qui ha obert la porta del Museu ha estat el 155 i l’alcalde [Àngel Ros]" i que "aquest és un conflicte polític", Quinquillà ha volgut deixar clar que "això demostra que s’entra en uns nivells de frivolitat i d’irresponsabilitat que no són admissibles", i tot derivat de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que defineix com "una barra lliure" perquè "serveix per a tot", al mateix temps que alerta que "qui ho va aprovar ho sabia perfectament".

Precisament per això, el candidat de JuntsXCat s'ha lamentat que "el litigi de Sixena té poc a veure amb el patrimoni i molt amb la política", que es caracteritza per "la voluntat d’humiliació constant". Això "ha generat un nivell d’indignació popular molt bèstia i un sentiment de desprotecció" perquè no només el govern espanyol gira l'esquena a Catalunya, sinó que el seu mateix alcalde també ho fa, per molt que després que s'emportessin les obres cap a Vilanova de Sixena deixés anar que "em penedeixo que s'estigui utilitzant indegudament el 155".

I no només això. Humiliació rere humiliació, la cosa no va acabar quan les obres van arribar al monestir, sinó que, un cop traslladades, el president de l'Aragó, Javier Lambán, exigís una indemnització pel mal estat dels béns de Sixena. "Arriben i continuen humiliant posant en dubte la professionalitat dels conservadors i de la mateixa Generalitat, és un no parar", continua denunciant Quinquillà.

Cornut i pagar el beure

El cas de Sixena, i la facilitat amb què el govern de Mariano Rajoy ha mogut d'un lloc a un altre un patrimoni històric molt delicat, comença a servir de precedent per reclamar altres peces d'art. És el cas de Galícia, que reclama a Catalunya dues escultures "robades", i, fins i tot, dels papers de Salamanca. 

Justament per això, Quinquillà ha volgut subratllar que "comparar-ho amb els papers de Salamanca és surrealista" perquè, ha explicat, "allò era dret de conquista i això [les obres de Sixena] es va adquirir d’una forma absolutament legal, es va pagar i hi ha una sentència".

Ara bé. Tot i haver-se pagat i haver estat obligats a traslladar les obres a Vilanova de Sixena, ningú no ha donat ni un cèntim al Museu de Lleida, ni per les despeses de conservació i manteniment, ni tampoc pels ports de transport, que s'han hagut d'abonar des de Catalunya. "Cornut i pagar el beure", ho ha definit el portaveu de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida.

I, a banda de ser cornuts, i de pagar el beure, a Lleida van reviure aquest dilluns imatges de la jornada del referèndum de l'1-O amb uns Mossos que, orquestrats pel 155, "en lloc d’estar defensant la unitat del Museu, van estar pegant a la gent" i això, assegura Quinquillà, "és molt dur com a ciutadà". Uns Mossos que, a més a més, anaven acompanyats d'un operatiu immens amb desenes de furgonetes antidisturbis que custodiaven el camió que transportava les obres de Sixena des de Lleida fins a l'Aragó.

Les irregularitats

"Si la justícia fos realment un òrgan independent i funcionés com ha de funcionar, les obres ja no haguessin marxat". Quinquillà s'ha tornat a lamentar de la manca de separació de poders a l'estat espanyol, així com del fet que "hi ha un Estat que està actuant en contra dels interessos legítims dels catalans" perquè "hi ha un recurs de cassació al Suprem i si s’admeten totes les proves pericials, algunes que són totalment contundents i que desmunten totalment la sentència".

La reclamació de l'Aragó pel mal estat de les obres no té res a veure amb com es van fer les coses a Catalunya. "Aquest és un conflicte que té un origen polític i que se li vol donar aquesta continuïtat dins del conflicte polític", ha volgut deixar ben clar el quart de JuntsXCat a Lleida, al mateix temps que ha fet un relat de com van anar les coses perquè quedi sabut que els conservadors i tècnics del Museu de Lleida van fer les coses com tocava.

A banda que tota la feina d’embalatge "es va fer de forma escrupolosa" perquè, segons ha explicat, "hi van intervenir els conservadors i tècnics del mateix museu, es va fer amb totes les garanties, amb notaris, filmant, fotografiant centímetre a centímetre totes les peces". És a dir, segurament va ser el trasllat "matusser" el responsable que les obres arribessin en mal estat i deteriorades.

"Hi ha peces que són justament les que arriben deteriorades, que són extremadament sensibles, en concret, són les que no s’exposaven, que estaven a baix a reserva, perquè són peces d’alabastre que van patir l’incendi a Sixena del 1936, i l’alabastre quan se sotmet a temperatures molt altes es transforma en guix i es desfà en els dits, literalment". Aquestes, doncs, serien probablement les peces que van arribar en mal estat perquè, per més inri, i tal com ha relatat Quinquillà, "quan es van pujar al camió i es van pujar sense cap tipus de cura, com si fossin caixes de fruita, ells van quedar absolutament indignats i, quan van arribar, hi havia caixes que anaven del revés".