Els serveis jurídics del Parlament de Catalunya han desestimat la possibilitat de suspendre el protocol d'assetjament mentre es procedeix a la seva revisió i modificació. De fet, els lletrats aconsellen en l'informe, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, que es mantingui vigent mentre s'insta els grups parlamentaris a fer una reforma "urgent" del reglament de la cambra per incorporar el règim sancionador que contempla l'informe. Aquesta recomanació la fan perquè hi detecten problemes de seguretat jurídica i de constitucionalitat en aquesta normativa, aprovada el desembre de 2021 amb la presidència de Laura Borràs.
L'informe havia estat encarregat per la presidenta del Parlament, Anna Erra, plantejament que van compartir la resta de grups, ja que tots comparteixen que caldria revisar aquest protocol. Amb aquest objectiu per buscar el parer dels lletrats, aquests també es pronuncien sobre un dels escenaris, que seria suspendre el protocol mentre es fa la revisió, via que els serveis jurídics desaconsellen perquè la llei estatal de violència masclista obliga les administracions i institucions públiques a dotar-se de mecanismes que treballin per la prevenció d'aquestes violències. Si es suspengués, es podria córrer el risc, diuen els lletrats, d'incomplir aquesta llei. Aquest encàrrec es feia a conseqüència de la detecció d'algunes "mancances" en el protocol, com el "trencament de la confidencialitat" amb la difusió de les denúncies que van presentar tant Cristina Casol com Aurora Madaula contra el seu grup parlamentari per assetjament per raó de gènere. Serà el grup d'equitat de gènere del Parlament qui adopti decisions al respecte sobre la revisió del protocol i, posteriorment, ho traslladarà a l'òrgan rector del Parlament perquè ho validi.
Problemes amb el règim sancionador
Els serveis jurídics també són molt clars a l'hora d'assenyalar que el règim sancionador que es contempla en aquest protocol ha de tenir rang de llei, de manera que s'hauria d'incorporar aquestes sancions al reglament de la cambra. Tal com està el protocol actualment, els lletrats consideren que pot contravenir els articles 23.2 i 25.1 de la Constitució espanyola, fet que en podria comprometre la seva aplicabilitat. L'informe aconsella incorporar aquestes sancions per assetjament al reglament del Parlament en el règim disciplinari, o bé fer que el protocol sigui un annex del reglament. De fet, demanen fer-ho aviat per la "inseguretat jurídica" en què actualment es troba el protocol. A més, els lletrats qüestionen que aquest text implica que les sancions afecten directament el grup parlamentari amb la reducció de la subvenció que perceben i que només tenen marge per donar de baixa el diputat que pugui ser responsable d'una conducta d'assetjament.
Sobre els problemes de confidencialitat que s'havien detectat, els serveis jurídics coincideixen en aquest punt i alerten de problemes en la "gestió del protocol", així com de "llacunes normatives". Per tot plegat, defensen que es limiti el nombre de persones que participin en aquests procediments i posen al damunt de la taula el "reforç" dels advertiments de confidencialitat per a aquells que formin part d'aquests.
La Mesa es pronuncia per donar suport a Ruben Wagensberg sense el suport del PSC
Des del mes de desembre, la Mesa té dos membres menys per baixa mèdica: són Aurora Madaula (secretària segona) i Ruben Wagensberg (secretari quart). Wagensberg està investigat pel cas Tsunami i va comunicar la setmana passada que ha marxat a Suïssa per "por a una detenció arbitrària", fet que li ha comportat problemes de salut mental amb episodis d'ansietat. La Mesa ha fet un pronunciament per traslladar-li el seu suport. Al seu torn, fonts del PSC no creuen que hagi de ser la Mesa qui s'hagi de pronunciar en aquests casos, sinó que ho han de fer els grups parlamentaris, sense que això eximeixi la "solidaritat personal" que volen traslladar al republicà. L'escrit, avalat pels partits independentistes, trasllada la seva "solidaritat i suport" al parlamentari d'ERC davant les "greus i infundades acusacions de les quals està sent objecte per motiu de la seva militància independentista i la seva defensa del dret a l'autodeterminació".
Segueix el text expressant que "el Parlament sempre ha estat i està al costat de la llibertat d'expressió i contra la criminalització i persecució de les idees democràtiques, així com contra la repressió de la defensa i promoció d'aquestes idees". "La Mesa del Parlament manifesta el seu compromís amb els drets civils i polítics que el seu secretari quart, Ruben Wagensberg, podria tenir ara amenaçats i mostra el màxim respecte a la baixa per problemes de salut mental que està patint a causa d'aquestes infundades acusacions judicials", conclou.
La Mesa del Parlament acorda portar a la Fiscalia la incompareixença d'Omella
La reunió de la Mesa d'aquest dimarts també ha servit per acordar que es traslladi a la Fiscalia les dues incompareixences de l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, en el marc de la comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església. La presidenta d'aquesta comissió, Susanna Segovia (comuns), ha fet un escrit demanant a la Mesa fer aquest tràmit i així s'ha aprovat. Aquesta via està permesa per l'article 68.3 del reglament, que exposa que "si la persona convocada desatén, voluntàriament, el requeriment de comparèixer davant una comissió d'investigació, la Mesa del Parlament n'ha de donar compte al Ministeri Fiscal, als efectes de substanciar la responsabilitat penal que hi pugui correspondre". Aquesta denúncia no només se circumscriu al president de la Conferència Episcopal Espanyola, sinó que també afecta Enric Termes (vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense) i Santiago Bueno (president del Tribunal Eclesiàstic de Barcelona), que tampoc van comparèixer.