El Tribunal Suprem aborda en la sentència de l'1-O el debat sobre el dret a decidir i l'autodeterminació. La seva conclusió és que el dret a decidir no existeix, que només es pot construir a partir d'un permanent "desafiament polític" i que, a partir de les vies de fet, "ataca una i una altra vegada l'essència del pacte constitucional i, amb ell, de la convivència democràtica".
En el text, els magistrats adverteixen que no poden desbordar el seu "espai funcional" per valorar, com van demanar alguns lletrats, un marc jurídic que contribueixi a la solució del conflicte. "No ens incumbeix oferir -ni tan sols suggerir o insinuar- solucions polítiques a un problema de profundes arrels històriques", asseguren. Això no obstant, dediquen una part del text a replicar els arguments a favor del dret a decidir.
Asseguren que aquest principi, que s'ha invocat repetidament en el judici recolzat en el dret a l'autodeterminació, no apareix ni a la Constitució, ni a l'Estatut, ni als textos internacionals subscrits per l'Estat espanyol. A partir d'aquí, fan un repàs d'aquests tractats i subratllen el principi de "salvaguarda de la integritat territorial dels Estats, com a límit natural" d'aquest debat.
La sentència analiza els casos del Canadà, Escòcia o Kosovo per concloure en el que descriu com la inviabilitat jurídica del dret a decidir. Igualment, deixa clar que aquesta inviabilitat no es veu superada per l'estructura legal construïda per l'independentisme amb les lleis de desconnexió. "La recerca d'una cobertura normativa a aquest desafiament, lluny d'alleugerir la seva gravetat, la intensifica, en la mesura que transmet a la ciutadania la falsa creença que l'ordenament jurídic recolza la viabilitat d'una pretensió inassolible", adverteix.
"El consens constitucional pot redefinir-se. Però no pot destruir-se unilateralment. I menys de la forma com ho van concebre els processats, a través d'una mobilització entusiasta de ciutadans que creien tenir a favor seu la cobertura jurídica necessària per a la construcció d'una nova república", asseguren.
Salt al buit
Els magistrats, que s'esforcen a negar que hagi existit "persecució ideològica", adverteixen que "la conversió del dret a decidir com indiscutible facultat inherent a tot ésser humà, en un dret col·lectiu associat a un poble, comportarà sempre un salt al buit". Segons el text, no hi ha democràcia fora de l'Estat de dret. A més, alerta que "portada a les seves darreres conseqüències, aquesta obcecada prevalença podria imposar-se en qualsevol moment i respecte a qualsevol matèria reglada per l'ordenament jurídic".
El tribunal reconeix -"com no podia ser d'altra manera"- la legitimitat de qualsevol ideari col·lectiu de futur, però no la seva construcció unilateral. En aquest sentit, adverteix que "fragmentar el subjecte de sobirania" amb l'apel·lació al poble català "condueix perillosament a la negació dels drets fonamentals d'aquells altres ciutadans residents a Catalunya, que es veurien degradats a la condició de minoria assentada a la comunitat ja autodeterminada". És més, considera que "la convivència pacífica quedaria ferida de mort" si s'admetes com a símptoma de normalitat democràtica que qualsevol govern regional pogués transformar l'estructura de l'Estat.
A parer del Tribunal, el dret a l'autodeterminació a què apel·len els condemnats seria només d'una part de la ciutadania, "la que es va deixar seduir per les crides del Govern i altres agents socials i polítics a una votació que es presentava fal·laçment com a legítima". "Un suposat dret que es presentava marginant i menyspreant a altre enorme bloc ciutadà -per als quals seria heterodeterminació o determinació a la força- que van optar per no participar en la convocatòria considerant-la fantasiosa, il·legal i també presumiblement legítima", afegeix per advertir tot seguit que és "simplista presentar les coses com un conflicte entre llei i legitimitat".
"No és legitimitat contra legalitat. És un conflicte entre les concepcions parcials d'uns sobre la legitimitat i les conviccions d'altres que, a més, compta amb el suport d'unes lleis i una Constitució aprovades després d'uns processos legals ajustats a tots els estàndards democràtics i, per descomptat, susceptible de ser modificades per procediments legals", adverteix en el capítol dedicat a argumentar el veredicte contra Jordi Cuixart.