Una segona onada d’independentistes s'ha exiliat arran de la investigació de terrorisme de l’Audiència Nacional contra la plataforma Tsunami Democràtic pel seu paper en les protestes contra la sentència de l’1-O. Almenys set dels 12 investigats estan residint fora de Catalunya actualment, i quatre d’ells s’han traslladat en els últims mesos per la investigació de l’Audiència. El diputat d’ERC Ruben Wagensberg, l’activista d’Òmnium Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez i l’empresari Josep Campmajó viuen ara a Suïssa, on ja hi ha la secretària general d’ERC, Marta Rovira, des de 2018. Després de l’1-O Jaume Cabani va marxar a Bèlgica, on fins fa poc també hi era el president a l'exili, Carles Puigdemont, ara al Vallespir per la campanya del 12-M.
Tots ells s’exposen a ser jutjats i condemnats per terrorisme per la seva presumpta vinculació amb el Tsunami i les protestes contra la sentència de l’1-O. També estan investigant el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay (a Catalunya), l’empresari Xavier Vendrell (entre Catalunya i Colòmbia, és assessor del president Gustavo Petro), la dirigent d’ERC Marta Molina, l’empresari Oriol Soler (també a Catalunya), i el banquer suís Nicola Flavio Giulio Foglia.
Molina i Soler són a Catalunya
De fet, Marta Molina (ERC) i Oriol Soler no han optat per la via de l'exili i resideixen a Catalunya. L'advocada de Molina, Marina Roig, ha explicat a El Nacional.cat que la seva clienta donarà la seva adreça a l'Audiència Nacional tal com se li ha requerit. La dirigent d'ERC és veïna de Girona. El mateix farà Soler, com ha confirmat a aquest mitjà el seu representant legal, Benet Salellas.
El poder judicial espanyol, disposat a anar més enllà de la llei
En una entrevista a l’ACN Benet Salellas, advocat de Serra, Campmajó i Soler denuncia que, malgrat la llei d’amnistia, hi ha “un cert descontrol en determinats espais” del poder judicial espanyol que estan “disposats a anar més enllà del que diu la llei” per motius “polítics”. “La inseguretat fa prendre decisions com l’exili”, assegura.
Més enllà del risc d’entrar a la presó, Salellas explica que la decisió de l’exili també és una via per “denunciar internacionalment que Espanya utilitza el terrorisme per fer callar la dissidència política”: “Utilitzarem totes les vies institucionals per explicar al món que s'estan vulnerant drets fonamentals a ciutadans europeus”. “Fins avui l'exili ha demostrat que les decisions dels països europeus han anat en contra de les autoritats espanyoles”.
Trasllat a Suïssa des del novembre
Salellas revela a l’ACN que van decidir activar el dispositiu per marxar a Suïssa arran de la interlocutòria del jutge de l’Audiència Nacional Garcia-Castellón del 6 de novembre del 2023. “Demostrava que era una causa que utilitzaria la dreta judicial per lluitar contra la llei d’amnistia i que no seguiria els controls o les regles de qualsevol causa judicial ordinària. Això a molta gent li fa plantejar el risc de situacions de privacions de llibertat i d’ordres de detenció”, afirma. Davant d’aquesta preocupació s’opta per “marxar a l’exili”.
Igual que Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, membre de la Junta d'Òmnium, també va marxar fa mesos de Catalunya tal com va explicar ell mateix en un acte aquest dimecres. La mateixa decisió va prendre a finals de 2023 el periodista Jesús Rodríguez. De cara a aquesta nova etapa “d’exili”, Salellas defensa que “el cost l’ha d’assumir el moviment” independentista. “No pot ser que les persones que han marxat a l'exili hagin d'assumir els costos”, remarca.