L'afer Pegasus no només ha sacsejat Catalunya. També la Unió Europea ha vist aquest any com el ciberespionatge amb aquest programari d'origen israelià se situava a l'epicentre de totes les preocupacions, després de revelar-se el seu ús a un grapat de països del continent, entre els quals Hongria i Polònia. Davant d'aquesta amenaça real, les institucions europees s'han afanyat a resoldre els interrogants --també els que ha provocat el CatalanGate. Aquesta setmana ha estat clau en aquesta operació: la ponent de la Comissió Pegasus de la UE va publicar el seu informe final, en el qual es responsabilitza directament l'Estat pel ciberespionatge a una seixantena de personalitats de l'independentisme. I el mateix dimarts, el Parlament Europeu va celebrar una audiència centrada en el cas català que confiava acollir una diversitat de víctimes, però el rebuig d'alguns eurogrups ho va evitar, amb l'única representació de l'advocat Andreu Van den Eynde. En resposta, els Verds i l'Esquerra Unitària van engegar una sessió paral·lela en què van poder assistir membres espiats dels principals referents de l'independentisme, que van superar així el veto. L'eurodiputada belga Saskia Bricmont, coordinadora dels Verds a la Comissió Pegasus, ha estat una de les principals veus crítiques amb el ciberespionatge, també en el marc del CatalanGate, i va ser una de les impulsores de l'audiència alternativa. ElNacional.cat l'entrevista per conèixer com ha viscut els darrers esdeveniments a la institució continental i què opina de l'actitud de l'Estat enfront la polèmica de Pegasus.

L'eurodiputada dels Verds Saskia Bricmont / Foto: Parlament Europeu
Aquest dimarts vam tenir Van den Eynde a la Comissió Pegasus del Parlament Europeu denunciant el CatalanGate, però va ser l'única víctima que va poder comparèixer. Van ser vetades, les altres?

No va haver-hi interès dels grups polítics dels socialistes, els populars i els liberals d'incloure les víctimes. El principal argument que vaig sentir és que ja havíem tingut víctimes a altres audiències, i que no calia escoltar-ne més. Jo no estava d'acord i vaig presentar la qüestió a nivell polític. Finalment, vam aconseguir que no s'escoltés José Javier Olivas, crític amb l'informe de CitizenLab, i que en el seu lloc tindríem una víctima al panell.

Diu que va ser decisió dels grups vetar víctimes. Creu que va haver-hi pressió per part del PP i el PSOE cap als seus companys europeus?

Sí, definitivament hi ha hagut una influència en la seva feina i en l'audiència organitzada sobre Espanya. No sé què s'ha dit dintre de cada grup, però és evident que hi ha hagut una influència per part dels membres espanyols de cada grup.

Els membres espanyols dels eurogrups han pressionat els seus companys per evitar incloure víctimes del CatalanGate a la comissió Pegasus

I per què creu que els eurodiputats espanyols han intentat pressionar els seus grups per evitar la compareixença de víctimes?

Una raó potencial és voler evitar la diversitat de víctimes. N'hi ha que saben oficialment que són part de les 18 víctimes reconegudes pel govern espanyol, al·legant que tenia permís judicial. Però també hi ha les víctimes del grup de 47 que encara no saben per què i per qui han estat espiades, previsiblement sense permís judicial. I tenim situacions en què les investigacions judicials s'estan abandonant. La diversitat de perfils, però tots relacionats amb el cas català, és políticament problemàtic pel govern espanyol.

L'eurodiputada d'ERC Diana Riba, que és també membre dels Verds, va dir que el govern espanyol ha intentat silenciar les víctimes del CatalanGate.

És veritat, s'està intentant amagar el fet que el CatalanGate és l'escàndol de ciberespionatge més gran a Europa. Tenim casos oberts amb quatre estats membres, un dels quals és Espanya, en què Pegasus s'ha utilitzat de manera il·legal. Però davant la Comissió Pegasus, el govern espanyol no ha reaccionat pràcticament i la Comissió Europea tampoc ha reaccionat. Tot i la nostra investigació, d'Espanya només hem rebut una resposta basada en la defensa de la 'seguretat nacional', sense tenir en compte la plena violació dels drets de privacitat de les víctimes, sense atorgar-los accés a la justícia... No hi ha cap investigació per resoldre el que va passar ni cap assumpció de responsabilitats, malgrat que sembla que va ser il·legal.

Menciones l'excusa de la 'seguretat nacional' que ha fet el govern espanyol per espiar l'independentisme. És una raó vàlida?

No, perquè la seguretat nacional també ha de ser utilitzada de manera molt limitada, amb rendició de comptes. És el problema que tenim amb tots els països membres que han utilitzat aquest raonament: no hi ha una definició compartida de què és la seguretat nacional, i tampoc no s'ha aclarit què està permès i prohibit en el nom de seguretat nacional. Les violacions dels drets humans no s'haurien de permetre, fins i tot amb l'excusa de la seguretat nacional. L'espionatge amb Pegasus no va ser ni necessari ni proporcionat, i aquests principis s'han de respectar.

El CatalanGate no va ser ni necessari ni proporcionat, i l'excusa de la seguretat nacional que ha utilitzat Espanya no és vàlida

Durant la sessió de la Comissió Pegasus d'aquest dimarts, la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, va callar davant les preguntes dels eurodiputats catalans, al·legant que només podia respondre davant la comissió de secrets oficials.

Les respostes han de venir primer de les autoritats oficials i dels governs. Aquest és el primer problema que ens hem trobat amb tots els estats membres, també amb Espanya: l'absència de respostes adequades i d'investigacions judicials. És inadmissible, però no em va sorprendre que la directora del CNI no donés més informació. Una comissió d'investigació parlamentària necessita saber què va passar i tenir accés a la informació. Bloquejar-ne l'accés als parlamentaris, per una banda, no és democràtic i no ajuda a garantir transparència per als ciutadans; d'altra banda, no sé si s'adonen que, com més obstrueixen la nostra feina, només podrem confiar en les fonts alternatives per aconseguir informació, cosa que ara estan criticant per intentar restar credibilitat. Aquesta és la manera típica d'actuar que hem vist a Polònia, Hongria, Grècia... règims que són més i més autoritaris. La manera com està actuant el govern espanyol, sense garantir l'accés a la informació ni transparència ni investigacions judicials, és altament problemàtica.

Creu que Espanya està actuant de manera autoritària, doncs?

No puc comparar les situacions entre Espanya i règims autoritaris, no és la mateixa. Però, pel que fa als drets dels catalans, em sap greu dir que hi ha una vulneració en el respecte als principis democràtics i la independència judicial.

Espanya està vulnerant el respecte als principis democràtics i la independència judicial amb els catalans

Deies ara que la Comissió Pegasus ha de recórrer als informes de periodistes i d'organitzacions pels drets humans perquè els governs no us faciliten informació sobre l'espionatge, però després els mateixos critiquen que no disposeu de fonts "creïbles". És força hipòcrita.

És clar. No estan contents amb les revelacions perquè tenen alguna cosa per amagar. Si respectessin la llei i no haguessin d'amagar res, compartirien la seva informació per confirmar que no tenen res a veure amb l'espionatge. Si no és així, han d'haver-hi investigacions judicials independents sobre les al·legacions d'espionatge. Així funciona a una democràcia. Ara bé, agraeixo tota la feina d'investigació que han fet periodistes i experts. Precisament la setmana passada vam rebre quatre experts que van dir que necessitem més CitizenLabs a tot el món, i també a Europa.

El veto dels eurogrups a tenir víctimes del CatalanGate a la Comissió Pegasus us va portar a celebrar una sessió paral·lela amb un grapat de víctimes el mateix dimarts. Com es va organitzar aquesta trobada i qui la va impulsar?

Era una sessió totalment oberta, vam convidar tots els grups a sumar-se. Ho vam organitzar perquè crèiem necessari escoltar la diversitat dels perfils que han estat espiats, les raons per les quals se'ls ha espiat, l'impacte en les seves vides privades, però també l'impacte sobre la seva activitat professional. Vam escoltar Òmnium Cultural, que ens va explicar la seva dificultat per treballar després d'haver estat espiats: tenen por que aquesta vigilància comporti la seva detenció i hi ha un efecte paralitzant. No poden operar com ho farien si estiguessin en una societat lliure. És molt important donar veu a les víctimes, perquè una de les conclusions de la nostra feina a la comissió és que no hi ha accés a reparacions ni justícia per a les víctimes.

Espanya està jugant amb el rellotge fins que sigui massa tard per organitzar una missió sobre Pegasus

Ha fet referència també a la transparència dels governs. Espanya és l'únic país que de moment ha evitat una missió europea sobre l'ús de Pegasus. Si s'aconsegueix una extensió del termini de la Comissió, hi haurà temps per enviar la missió?

Oficialment, la decisió d'anar o no anar a Espanya no s'ha pres. De moment, no tenim cap decisió que digui ni sí ni no. Però jo crec que estan jugant amb el rellotge fins que sigui massa tard per organitzar la missió a Espanya. Si no posem en marxa la missió en les pròximes setmanes o el pròxim mes serà massa tard, considerant també que la versió final de l'informe es votarà a l'abril, i no té gaire sentit organitzar la missió després de publicar l'informe. I, d'altra banda, hi haurà eleccions a Espanya. És cert que són municipals, però igualment podria influir en l'argument d'alguns grups per evitar la missió. És problemàtic perquè als altres països va ser normal: no va haver-hi cap discussió sobre el fet d'organitzar una missió a un país que s'estava investigant a l'audiència de la Comissió Pegasus. Però amb Espanya encara no s'ha pres cap decisió. Per això insistim, i per això l'Esquerra Unitària Europea va organitzar una missió alternativa i va anar a Madrid.

Sigui com sigui, tot plegat sembla un intent més d'Espanya per evitar retre comptes pel CatalanGate.

Això és exactament el que sembla.

Darrerament, han començat a aparèixer veus que plantegen prohibir l'ús de Pegasus a la Unió Europea, també de diputats al Parlament català. És viable?

Hi ha una possibilitat total d'anar cap a la prohibició, tenint en compte que aquests dispositius tan intrusius no tenen cap respecte per la proporcionalitat ni la necessitat. L'empresa NSO va presentar aquest programa espia com a un instrument que permetia als governs lluitar contra el terrorisme, però s'ha estès desproporcionadament el seu ús sense cap límit ni respecte pel dret a la privacitat ni altres drets fonamentals. Això és un argument clau per la seva prohibició. L'informe de la ponent de la Comissió Pegasus parla d'una moratòria. Seria important aplicar-ne una, però amb un criteri contundent que al final signifiqués una prohibició.