La cimera pel referèndum del dia 23 de desembre ha desmuntat la idea del Govern espanyol sobre que l'Operació Diàleg podria arribar a ser intercanviable per una consulta sobiranista, i porta l'Estat a insinuar sense concreció vies alternatives d'actuació quan és preguntat sobre com pensa aturar un referèndum previst per la Generalitat a finals del 2017. La idea de fons de l'Executiu del Partit Popular és que, sense aval de la Moncloa, qualsevol exercici sobiranista a Catalunya no es podrà realitzar, ja que quedaria sense validesa internacional i emularia l'escenari del 9-N del 2014.

La vicepresidenta i ministra d'Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, ha visitat aquest dilluns la cadena COPE, on després que el presentador Carlos Herrera insistís sobre de quina forma ho aturaria, aquesta ha respost: "Hi ha instruments per fer-ho, de tot tipus, però amb caràcter previ, convido els independentistes de la Generalitat que reflexionin sobre si els sembla oportú repetir quelcom que no els va servir absolutament per a res", en al·lusió al 9-N. "Hi ha cansament en la societat catalana i crec que és moment de centrar-nos en la política real", ha reblat.

Sobre això, la vicepresidenta ha insistit que la Cimera podria servir perquè les forces independentistes i sobiranistes allà reunides "reflexionin cap on van i no repetir allò que va ser un fracàs internacional i va generar molta preocupació i desànim en la societat catalana", com a parer seu hauria estat la consulta del 9-N, ja que l'Estat no posseiria formes d'autoritzar que el referèndum se celebrés legalment. Per aquest motiu, ha llançat un retret als seus participants, afirmant que solen queixar-se de la manca de diàleg, però quan l'Estat vol dialogar, "responen d'aquesta manera". 

La recepta de Sáenz de Santamaría implica ara seguir insistint que el referèndum es bescanviï per una negociació pels "45+1", que és com a la Moncloa anomenen els 46 punts del president Carles Puigdemont. "La gent m'ha parlat de Rodalies, però d'independentisme només els qui governen la Generalitat", ha afirmat. En aquest punt ha justificat que les seves trobades amb els partits "constitucionalistes" haurien servit per a una diagnosi del conflicte més àmplia, però ha recordat que s'havia reunit fa mesos amb el vicepresident Oriol Junqueras.

La ministra d'Administracions Territorials vol alhora corregir el relat que la Moncloa hauria descuidat els seus deutes amb l'administració catalana. "Hi ha un afany independentista d’ocupar-ho tot i explicar la seva versió. (...) Està caient en el populisme", ha assegurat, sobre la idea que el PP no invertís a Catalunya en els darrers anys. "El govern de la nació va estar allà, vam donar 50.000 milions d’euros per pagar farmàcies, també hi ha els FLA, les inversions culturals, com el Liceu", ha exemplificat. Tot i així, sí que ha reconegut que els "anys de crisi" haurien impedit més inversió econòmica. 

En tercer terme, la vicepresidenta diu voler acostar les institucions espanyoles al conjunt dels catalans, com avançava El Nacional. "Veig una necessitat per part de la societat catalana de sentir molt a prop el Govern de la nació. Vol sentir aquesta proximitat, constant. Així es pot polsar les necessitats que té la gent. És bo que estiguem allà, explicant-ho tot", ha insistit. Santamaría esbossa aquest discurs, però no ha reconegut si Mariano Rajoy s'hauria distanciat de la Generalitat. La responsabilitat, segons afirma, és de PP i PSOE per "no haver treballat abans conjuntament" al respecte.