El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tret pit aquest dijous de la sentència definitiva del Tribunal Constitucional sobre la llei d’amnistia. “La convivència entre ciutadans i la coexistència entre territoris és fonamental per a la unitat d’Espanya, el desenvolupament i la prosperitat; i això és el que s'ha avalat avui”, ha asseverat en declaracions als periodistes que l’esperaven a la seva arribada a la reunió del Consell Europeu, a Brussel·les. El líder socialista ha assegurat que “els atacs” que rep el seu executiu “paguen la pena”. I ha aprofitat per disparar contra el PP i el govern de Mariano Rajoy, per haver “descarregat en el poder judicial la responsabilitat de respondre a una crisi territorial i constitucional”. Aquell conflicte, a parer de Sánchez, “no hauria d’haver sortit mai del terreny de la política”. “Hem tancat una crisi i això és una molt bona notícia per a Espanya”, ha asseverat.
“Hem tancat una crisi i això és una molt bona notícia per a Espanya”, ha asseverat. Igual que aquest dimecres, Sánchez ha fet una defensa de l’estat espanyol, perquè grups parlamentaris, organitzacions i governs autonòmics han tingut el dret de presentar recursos contra aquesta llei. “És important i saludable”, va assenyalar llavors, en una roda de premsa des de La Haia després de la cimera de l’OTAN. Aquest dijous, el president espanyol ha estat preguntat per unes declaracions de l’expresident Felipe González en les quals ha advertit que si el Constitucional avalava la norma, deixarà de votar el PSOE. El cap de l’executiu, de totes maneres, oferirà una roda de premsa aquest mateix dijous quan acabi la reunió entre líders europeus, a una hora encara sense concretar.
Bolaños insta el Suprem a amnistiar Puigdemont
Paral·lelament, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, també ha celebrat la sentència del Constitucional. En una roda de premsa al Congrés dels Diputats, ha reivindicat que la norma “ja ha demostrat ser útil”. Ara bé, ha seguit les passes del president de la Generalitat, Salvador Illa, i ha instat el Tribunal Suprem a amnistiar Carles Puigdemont: “L’amnistia no serà completa fins que no s’apliqui als líders del procés; aquella va ser la voluntat del legislatiu”. L’alt tribunal ha fet una interpretació retorçada de la norma per tal de no aplicar-li al president a l’exili i altres líders independentistes com Oriol Junqueras amb l’excusa que haurien comès un delicte de malversació amb enriquiment personal per no haver finançat el referèndum de l’1-O de la seva butxaca.
El Constitucional avala la llei d'amnistia
Aquest dijous, després de quatre dies de deliberació i de mesos d’estudi, el Tribunal Constitucional ha conclòs que la llei d’amnistia és constitucional i és compatible amb la separació de poders i amb la igualtat davant de la llei. S’han complert els pronòstics i la majoria progressista s’ha imposat per donar llum verda a la ponència elaborada per la vicepresidenta Inmaculada Montalbán i confirmar que la norma de l’oblit penal té cabuda a la carta magna.
Amb sis vots a favor i quatre en contra, el TC ha rebutjat el gruix del recurs d’inconstitucionalitat del PP. A més, s’ha afegit que l’amnistia no vulnera el dret europeu sobre terrorisme i euroordres. Això sí, hi ha tres qüestions menors en les quals ha donat la raó als populars: amplia el perímetre de la norma per incloure-hi també els detractors de la independència, delimita els fets amnistiables als comesos fins al novembre del 2023 (sense permetre que s’incloguin els que s’acabin d’executar posteriorment) i estableix que les acusacions populars també han de ser escoltades pel Tribunal de Comptes.
Els quatre magistrats conservadors, Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, han presentat vots particulars. La decisió del TC arriba més d’un any després que el Congrés donés llum verda definitiva a la llei i que entrés en vigor un cop es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat.