La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, condemnats pel delicte de sedició, han demanat al Tribunal Suprem que els redueixi el temps d'inhabilitació al qual han estat condemnats, ja que no han pogut exercir com a diputats des que el Congrés els va suspendre quan estaven processats per rebel·lió.

Sànchez, Rull i Turull, igual que Oriol Junqueras i Raül Romeva, van ser elegits com a diputats a les eleccions del 28-A. No obstant això, la Mesa de la cambra baixa els va suspendre el passat juliol en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal quan es trobaven en presó provisional i eren jutjats pel delicte de rebel·lió, del qual els acusava la Fiscalia.

L'advocat Jordi Pina recull aquesta situació en l'escrit d'aclariment de la sentència pel procés, i sol·licita a l'alt tribunal que expliqui si el temps en el qual aquests tres condemnats per sedició han estat sense poder exercir cap càrrec públic serà reduït del temps d'inhabilitació que se'ls ha imposat.

El lletrat explica en l'escrit que "a diferència del que passa amb l'exprés pronunciament sobre l'abonament de la presó preventiva a l'efecte de compliment de les penes de presó", la sentència "guarda silenci sobre la deducció del període de suspensió dels seus drets polítics" des de l'estiu.

Limitació de drets

Pina afirma que la suspensió de càrrec públic "ha comportat una sensible limitació dels drets polítics com a diputats dels meus mandants durant un perllongat temps", per la qual cosa veu lògic que aquest període ha de "descomptar-se proporcionalment" de la condemna d'inhabilitació.

El lletrat reconeix que la "suspensió cautelar" i la pena d'inhabilitació "són situacions jurídiques diferents formalment", però, segons assenyala, "indiscutiblement comparteixen molt bona part del seu contingut aflictiu". Per això considera que el temps que no han pogut exercir com a diputats del Congrés ha de ser deduït de la inhabilitació.

Altres escrits d'aclariment

Altres defenses dels condemnats també han presentat escrit d'aclariment a la sentència, com l'advocat de Junqueras i Romeva, que considera que el tribunal presidit pel magistrat Manuel Marchena no ha motivat prou la impugnació de mitjans de prova; o la defensa de Dolors Bassa, que aniria relacionat amb l'atribució en un moment concret de la resolució de competències d'Educació, que llavors exercia la fugida a Escòcia Clara Ponsatí, segons informen fonts jurídiques.

L'acte d'aclariment és un tràmit amb el qual el tribunal pot esmenar errors o contestar els dubtes que les defenses i acusacions expressin sobre la sentència. Sense aquesta resolució, les parts no podran presentar els incidents de nul·litat, pas previ per poder acudir al Tribunal Constitucional i denunciar les possibles vulneracions de drets fonamentals.