Des de l’octubre del 2016, Pedro Sánchez té una factura pendent de cobrar-se. És la que va posar preu al seu cap. Va ser defenestrat per la seva pròpia executiva a canvi d’una abstenció dels socialistes a la investidura de Mariano Rajoy, que va ser reelegit president gràcies a una intensa campanya de pressió política i mediàtica per a no fer dependre Espanya dels independentistes. Ara, en un context molt similar, el líder del PSOE treu la mateixa carta i exigeix a la dreta que s’abstingui si no volen que el destí de l’Estat quedi en mans de Puigdemont i Junqueras, fent servir els termes de la plaça de Colón. La majoria de la moció de censura ja és un plat secundari.
Dijous passat, el mateix vespre que va ser proposat pel Rei com a candidat a la investidura, Pedro Sánchez ja va esbossar que aquest era el seu plat principal. Va dirigir-se a les tres principals forces –PP, Ciutadans i Unidas Podemos– per demanar-los “responsabilitat” i “generositat” en facilitar la investidura. L’endemà, després del Consell de Ministres, la portaveu Isabel Celaá acabava l’escenificació: deia que la formació de Pablo Iglesias “ha estat” el soci preferent, però que “ara tenim una nova etapa en la qual apel·lem a la responsabilitat d’altres forces polítiques”. Ampliar el ventall.
Les línies estratègiques de Pedro Sánchez, a dia d’avui, són essencialment dues. La primera, mantenir-se a la Moncloa sense haver d’”hipotecar-se” amb els partits independentistes, i menys encara quan tot just acaba el judici al Tribunal Suprem. La segona, contenir l’última oportunitat de Pablo Iglesias per accedir a un govern de coalició, un salvavides davant la seva caiguda lliure. Amb aquest pla d'actuació, aquest dimarts el candidat a la investidura posa en marxa la ronda de contactes reunint-se al Congrés amb Pablo Casado, Albert Rivera i Pablo Iglesias. De moment, només amb ells tres, que són els qui “poden facilitar o bloquejar” la conformació de govern. La resta hauran d’esperar que els socialistes sondegin el terreny.
Potser massa d'hora, el número dos de Sánchez, José Luis Ábalos, ja ha gastat el cartutx de l'amenaça de repetició electoral. Amb Casado i Rivera competint per liderar l'oposició al PSOE, sembla improbable que a aquestes altures es plantegin l'abstenció. En tot cas, els uns conviden els altres a fer-ho perquè quedin retratats. Però aquest esquer ha servit per a mostrar algunes fissures i contradiccions. Sense anar més lluny, la cridada a ser nova presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, s'hi mostrava a favor aquest dilluns. En els mateixos termes s'expressava l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre. Al cap i a la fi, és el que van demanar a Sánchez el 2016. Ràpidament, com en altres ocasions, Gènova ha hagut d'acudir a apagar el foc.
Foto: Fernando Calvo (Pool Moncloa)
Menys marge per a Podemos
De nou, cop de porta als morros per a Pablo Iglesias. No serveix de res que hagi rebaixat les expectatives i ara només demani algunes "carteres socials" del nou executiu espanyol. Un dilluns més, Ábalos ha rebutjat la petició d'un govern de coalició feta per Unidas Podemos. És més, el secretari d'organització ha advertit que aquesta no és la millor fórmula, que pot restar en lloc de sumar. Ho ha justificat en el fet que no sumen majoria absoluta i la presència morada a Moncloa podria fer perdre suports d'altres formacions polítiques, com és el cas de Coalició Canària. A Ferraz l'aposta continua sent un govern en solitari "vigilat" per la formació d'Iglesias, especialment després de la debacle que van patir el 26-M.
Sense independentistes
Des de la convocatòria electoral, els socialistes ja no busquen cap entesa amb l'independentisme. Aquest dilluns, el portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha estès la mà al PSOE per contribuir a la governabilitat d’Espanya i investir Pedro Sánchez si a canvi els socialistes es comprometen a dialogar sobre la qüestió catalana. Ha situat com a punt de partida el document de la cimera de Pedralbes del passat 21 de setembre, acordat entre els dos governs. Malgrat tot, ha admès que no tenia molta confiança en la “valentia” del secretari general socialista. I així ha estat: el seu oferiment ha caigut en sac buit. Encara esperen que soni el telèfon per a la ronda de contactes. Només saben que serà “en altres formats”, diferent al de Casado, Rivera i Iglesias.
Foto: ACN
Pla B: moció 2.0
Per ara, el pla preferent és el de l'abstenció del PP o Ciutadans. L'escenari alternatiu seria la reedició de la majoria de la moció de censura. En aquest cas, i gràcies a la suspensió dels quatre diputats presos, Pedro Sánchez podria no dependre dels grups independentistes. Amb els 175 vots que van coronar Meritxell Batet en tindria prou en segona volta, on cal majoria simple, perquè el bloc del no, en cas que JxCat i ERC hi votessin en contra, tindria quatre vots menys. Les coses canviarien radicalment si els quatre diputats presos decidissin renunciar a l’acta i fer córrer les llistes, una opció que en aquests moments no contemplen. Però encara no hi ha res escrit.