Un mes després de l’entrada massiva de migrants que va desbordar Ceuta, el govern de Pedro Sánchez intenta atacar una altra de les conseqüències d’una crisi humanitària, institucional, política i diplomàtica que continua oberta: l’enfonsament de l’activitat econòmica i la pressió sobre els serveis públics. El Consell de Ministres té previst aprovar aquest dimarts un paquet extraordinari de 165 milions d’euros amb ajudes a pimes i autònoms, comerç i turisme i reforços per a sanitat, educació i justícia. Una injecció que arriba quan l’executiu necessita recuperar la normalitat a la ciutat, però també girar full d’una crisi que ha trastocat completament l’arrencada del curs polític.
Els 165 milions no substitueixen ni formen part del Pla Integral de Desenvolupament Socioeconòmic de Ceuta, posat en marxa el 2022 i que ja ha mobilitzat uns 180 milions d’euros. El vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va anunciar durant la seva visita a la ciutat que aquest programa estructural s’ampliarà, però aquesta ampliació encara s’està negociant amb la patronal, els sindicats i els sectors afectats. El paquet de dimarts té una naturalesa diferent: són mesures de xoc per actuar sobre les conseqüències immediates de la crisi.
Una crisi que s’ha menjat l’inici del curs
L’operació econòmica té, inevitablement, una dimensió política. Ceuta s’ha convertit en el gran problema amb què Sánchez enceta el nou curs i ha deixat en segon terme bona part de l’agenda que el govern tenia preparada per a la tornada de l’estiu. El president inaugurarà aquest dilluns el curs polític amb una entrevista radiofònica i afrontarà el moment més delicat dijous 3 de setembre, quan compareixerà a les 9 del matí davant del ple del Congrés per explicar la gestió del govern espanyol des que va començar la crisi el 30 de juliol. La compareixença se celebrarà tant a petició pròpia com del PP.
Sánchez no visita Ceuta des del 31 de juliol, l'endemà de l'inici de l'entrada massiva, tot i que una part important del seu Govern s’hi ha desplaçat durant les últimes setmanes. La seva absència s’ha convertit en un dels arguments de l’oposició, que intenta situar la crisi com una mostra de l’esgotament de l’executiu. La Moncloa, en canvi, prepara la compareixença defensant que la relació amb el Marroc va permetre que una gran majoria de les persones que van travessar la frontera retornessin durant les primeres hores i insisteix que ara el repte és gestionar els milers de casos que queden pendents d’identificació, asil o retorn. Per això, els 165 milions són alguna cosa més que un paquet d’ajudes. Són també l’intent del govern espanyol de posar data de caducitat a una crisi que, un mes després d’esclatar, continua condicionant tota la política espanyola. Sánchez necessita treure els migrants dels carrers, recuperar l’activitat de Ceuta i alleugerir uns serveis públics tensionats. I ho necessita ràpidament: dijous haurà d’explicar al Congrés no només què ha passat durant aquest mes, sinó sobretot quan considera que podrà donar la crisi per controlada.
80 milions en només quatre mesos
Dels 165 milions anunciats, 80 milions s’injectaran en l’economia de Ceuta durant els quatre mesos vinents, una quantitat equivalent a aproximadament el 4,1% del PIB de la ciutat autònoma, mentre que uns altres 70 milions quedaran programats per al 2027. En total, per tant, la injecció estrictament econòmica arribarà als 150 milions en un any i mig. La dimensió del paquet és considerable per a una ciutat d’uns 80.000 habitants. L’objectiu declarat del govern central és que els diners arribin ràpidament al teixit productiu i permetin evitar que una crisi inicialment migratòria acabi convertint-se també en una crisi econòmica de llarga durada.
Entre les partides que ja han transcendit hi haurà 35 milions d’euros en ajudes directes a pimes i autònoms i 15 milions per intentar reactivar el comerç i el turisme, dos dels sectors que més han patit durant un agost marcat per les cancel·lacions, la caiguda del consum i el deteriorament de la imatge de la ciutat. A aquests recursos s’hi afegiran 15 milions més per reforçar educació, sanitat i justícia, serveis que durant les últimes setmanes han hagut d’absorbir una pressió extraordinària derivada de l’emergència.
Més diners al marge dels 165 milions
El desemborsament, però, no acaba aquí. Al marge d’aquests 165 milions, el govern espanyol ja ha mobilitzat altres partides específiques relacionades directament amb l’emergència migratòria. La Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència va aprovar aquesta setmana un crèdit extraordinari de 25 milions d’euros per atendre els menors migrants no acompanyats que es troben a Ceuta.
Paral·lelament, la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha elevat fins als 44,5 milions d’euros els recursos destinats a reforçar l’atenció humanitària. Segons les últimes dades facilitades per l'executiu, unes 5.000 de les aproximadament 72.000 persones que van entrar a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol encara continuen a la ciutat.
Són, per tant, bosses de diners diferents: els 165 milions que s’aprovaran dimarts busquen recuperar l’economia i reforçar serveis públics; els 180 milions corresponen al pla socioeconòmic de més llarg recorregut que ara s’ampliarà; i els 25 milions per als menors i els 44,5 milions d’atenció humanitària responen directament a les necessitats assistencials generades per l’arribada massiva.
Treure els migrants dels carrers
Els diners arriben mentre el govern de Sánchez intenta resoldre el problema més visible que continua deixant la crisi: milers de persones encara sense un allotjament estable. La Moncloa sosté que la principal dificultat ja no és pressupostària, sinó logística: trobar espais suficients on concentrar els migrants que encara dormen en carrers, platges, muntanyes o instal·lacions improvisades. El govern ha habilitat dispositius temporals amb capacitat per a unes 1.800 persones i treballa amb l’objectiu que en aproximadament dues setmanes ningú continuï dormint al carrer.
Alhora, Interior intenta accelerar la identificació i tramitació dels expedients per determinar qui pot demanar protecció internacional i qui ha de ser retornat. Espanya ha reclamat més suport de Frontex, Europol i l’Agència de la Unió Europea per a l’Asil, així com més agents per agilitzar les entrevistes i els procediments. És la nova fase d’una resposta governamental que durant les últimes setmanes ha anat incorporant mesures successives. Després de setmanes de pressió, Sánchez va acceptar també la creació d’un comandament únic encapçalat pel ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, per coordinar l’actuació de l’Estat.