Enmig de la vaga dels docents, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha reclamat aquest dimarts al president de la Generalitat, Salvador Illa, que cessi la consellera d’Educació, Esther Niubó, per la gestió de les proves PISA. En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, Turull ha considerat que l’episodi de la mostra errònia en l’avaluació internacional ha fet passar Catalunya "vergonya com a país" i ha acusat el Govern d’haver intentat amagar la informació. Per al dirigent de Junts, el cas PISA hauria d’haver comportat la dimissió de la consellera. "La consellera, Esther Niubó, hauria d’haver dimitit", ha defensat. I ha afegit que, si no ho feia per iniciativa pròpia, era Illa qui havia de prendre la decisió: "Si no ho fa, el president Salvador Illa l’hauria d’haver cessat". Turull ha resumit les seves crítiques amb una acusació contundent: "Aquí el que hi ha és un problema d’incompetència".
Les paraules del secretari general de Junts coincideixen amb un inici de curs especialment complicat per al Govern, amb una vaga educativa convocada pels sindicats docents davant la falta d’entesa amb el Departament d’Educació. Turull ha retret a l’executiu que no hagi fet prou per evitar que el conflicte arribés fins al primer dia de classe. "Tot el món sabia que avui començava el curs escolar, però el Govern se n’ha anat de vacances", ha etzibat. Turull ha recordat que la convocatòria de vaga ja era coneguda i ha posat el focus en la falta d’avenços durant el mes de juliol. Segons el dirigent de Junts, el Govern va optar per ajornar els problemes en lloc d’afrontar-los durant l’estiu. "El Govern el que va fer al juliol és una puntada cap endavant", ha afirmat. En aquest sentit, també ha qüestionat els anuncis de l’executiu sobre acords educatius que havia presentat com a "històrics", però que, segons Turull, no han obtingut el suport dels agents implicats.
Junts reclama un gran acord de país
Davant d’aquesta situació, Turull ha defensat que el conflicte educatiu no es pot limitar a la negociació de les condicions laborals dels docents, sinó que respon a problemes estructurals que requereixen una resposta política de llarg abast. Per això, Junts planteja un "gran acord de país" en matèria educativa que impliqui el conjunt de la comunitat educativa i les institucions. Turull ha assenyalat l’augment de les necessitats del sistema, l’elevada pressió que pateixen els docents i la caiguda dels resultats educatius com alguns dels principals reptes que cal abordar.
L’objectiu, segons ha explicat, no és simplement obrir un debat, sinó arribar a mesures concretes. Entre les propostes que Junts vol posar sobre la taula hi ha la reducció de ràtios, un major "empoderament" dels docents i un increment dels recursos destinats a l’educació. El dirigent de Junts ha vinculat aquesta necessitat de reforma profunda amb el cas PISA. Al seu parer, l’episodi de la mostra errònia no només posa en qüestió la gestió concreta de les proves, sinó també la capacitat del Departament d’Educació per afrontar els problemes del sistema amb rigor i transparència. Turull ha acusat el Govern d’haver intentat "amagar" la informació sobre l’error en la mostra i ha considerat que el resultat final ha perjudicat la imatge de Catalunya. "Hem fet passar Catalunya vergonya com a país", ha lamentat.
Junts fixa la clau de la caixa com a línia vermella en el finançament
Pel que fa al nou model de finançament avalat divendres pel Consell de Política Fiscal i Financera, Turull ha assegurat que Junts n’analitzarà "la lletra petita", però ha avançat que, d’entrada, no comparteixen el plantejament que ha transcendit. En aquest sentit, ha confirmat que la formació presentarà al Congrés una esmena a la totalitat amb "text alternatiu" al model proposat pel govern espanyol en forma de concert econòmic. Turull ha volgut deixar clar, però, que això no implica una aliança amb la dreta espanyola: "No farem pinça amb Vox i PP", ha remarcat.
Sobre la crisi migratòria a Ceuta i el repartiment de menors, el secretari general de Junts ha defensat que Catalunya ha assumit durant anys una part de l’acollida "per sobre" del que li correspondria en comparació amb altres comunitats. Per això, ha reclamat que abans de plantejar nous repartiments calgui "equilibrar" l’esforç de solidaritat entre tots els territoris.
Turull rebutja assenyalar col·lectius pel crim de Manresa
En ser preguntat pel crim de Manresa i la detenció de dos menors, Turull ha rebutjat vincular la delinqüència amb l’origen dels autors. "Els delictes no els fan col·lectius, sinó persones", ha afirmat, abans d’advertir que "assenyalar col·lectius és un error". El dirigent de Junts, però, ha defensat que cal actuar amb contundència contra els responsables dels delictes. "Qui la fa la paga", ha sentenciat. En aquest sentit, ha diferenciat entre els casos segons la situació administrativa dels condemnats: "Si ets d’aquí has d’anar a la presó i, si ets d’un altre lloc i no tens els papers en regla, ja saps què et toca". Més enllà d’això, Turull ha situat el problema en la "sensació d’impunitat", que considera que les administracions han de combatre.
Turull també ha reivindicat el paper de Carles Puigdemont en les decisions estratègiques de Junts. Ha explicat que les grans decisions del partit es parlen amb Waterloo i ha defensat que la distància física de Puigdemont li permet tenir una perspectiva diferent de la política catalana. Segons Turull, aquesta situació té "l’avantatge" que el president del partit pot aportar una visió de "dron", alhora que continua estant al cas del "dia a dia". Preguntat pel futur polític de Puigdemont un cop pugui tornar a Catalunya, Turull ha evitat avançar escenaris i ha remarcat que és el mateix expresident qui no vol que el debat se centri ara en aquesta qüestió. "És el lideratge indiscutible de Junts i el volem el màxim implicat", ha afirmat. Per a Turull, el repte del partit és arribar preparat al moment del retorn de Puigdemont, amb una estratègia política definida. "El millor favor que podem fer al president és que, quan torni, es trobi amb un projecte polític amb una brúixola definida", ha conclòs.