Jair Domínguez ha parlat obertament sobre la seva relació amb l'alcohol i ha reconegut que durant molts anys el seu consum va estar clarament per sobre del que considerava normal. El comunicador va explicar que una de les coses que més li va dificultar detectar el problema va ser precisament la seva elevada tolerància. Podia beure grans quantitats sense notar immediatament els mateixos efectes que altres persones, cosa que va acabar normalitzant una conducta que, amb el temps, va començar a preocupar-lo.
"Tota la vida he consumit més del compte. El problema és que tenia força tolerància a l'alcohol i bevia molt", va explicar en una entrevista a Planta Baixa, de TV3. Domínguez va afegir que va arribar a percebre el seu comportament com "un hàbit que frega l'addicció", especialment quan va començar a detectar moments en què sentia que necessitava beure i que algunes de les seves rutines ja no li semblaven normals.
La tolerància pot amagar el problema durant molt de temps
Un dels exemples que va donar per explicar la magnitud del consum va ser especialment clar. "M'agradaria poder beure una copa de vi, però si estic sol em puc beure l'ampolla sencera", va reconèixer. També va explicar que una sortida aparentment normal amb amics podia acabar en quantitats molt superiors a les previstes.
Segons va explicar, podia arribar a beure fins a setze cerveses en una mateixa ocasió. Més enllà de la xifra concreta, el rellevant per a ell era la dificultat per aturar-se una vegada començava. Aquesta incapacitat per mantenir el consum dins dels límits que inicialment s'havia plantejat va ser un dels senyals que el van fer revisar la seva relació amb l'alcohol.
Reconèixer que alguna cosa no és normal va ser el primer avís
Domínguez també va posar el focus en aquells moments en què el consum deixa de ser únicament social i comença a sentir-se com una necessitat. "Hi ha moments que t'adones que necessites beure i que certs comportaments no són normals", va afirmar. Identificar aquest canvi va ser important per deixar d'interpretar la seva manera de beure com un simple costum. El seu testimoni mostra també per què una alta tolerància no significa necessàriament tenir una relació segura amb l'alcohol. Poder beure molt sense sentir-se immediatament afectat pot fer més difícil detectar quan el consum s'està tornant problemàtic.
L'experiència de Jair Domínguez no pretén convertir una quantitat concreta en una frontera universal, sinó explicar com ell mateix va acabar reconeixent un patró que feia anys que normalitzava. El problema, com explica, no era només quant bevia, sinó en la sensació de necessitar fer-ho i en la dificultat per aturar-se quan començava.