Pedro Sánchez abandonava dimecres el Congrés dels Diputats amb un somriure d’orella a orella, satisfet per la seva compareixença per donar explicacions sobre el cas Santos Cerdán i anunciar un pla de mesures anticorrupció. El president del govern espanyol sortia de la cambra en direcció al palau de la Moncloa amb el convenciment que els socis li donaven una segona oportunitat i que havia tombat Alberto Núñez Feijóo en el cos a cos. Paradoxalment, gairebé al mateix nivell, i malgrat que el cap de l’oposició va perdre una clara oportunitat de gol i va certificar —també per la seva agressivitat cap als socis de Sánchez— la impossibilitat aritmètica d’armar una majoria alternativa, l’optimisme dels populars continua intacte. “Li hem donat una pallissa, s’ha quedat noquejat”, presumien des de Gènova. La realitat és que ara com ara tant Sánchez com Feijóo s’encomanen a un aliat en comú: el pas del temps. Al líder del PP només li cal esperar els efectes de l’erosió que generen els constants titulars sobre els casos de corrupció que envolten el president espanyol. Mentre que el líder socialista ha guanyat una vida extra.
I això permet als socialistes fixar la mirada a la tardor i als següents mesos, quan confien que aquesta asfíxia canviï de bàndol fruit del calendari judicial que hi ha a l’horitzó. Entre altres coses, conclourà el judici principal de l’operació Púnica (una trama que implica set alcaldes del PP i un del PSOE per presumptes adjudicacions irregulars a Cofely), que va començar a principis d’abril i continuarà després de l’estiu. També continuaran les dues investigacions sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso —per presumpte frau fiscal i per una suposada comissió a Quirón— i se celebrarà el judici del cas Kitchen —entre el maig i el juny del 2026— per treure l’aigua clara sobre l’operació del Ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz per aconseguir informació de Luis Bárcenas.
De moment, l’únic que preocupa al govern espanyol, tal com reconeixen fonts de la seva sala de màquines, és que esclati un nou cas de corrupció, o que la Guàrdia Civil impliqui en la trama corrupta de Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García algun altre destacat socialista o actual membre del Consell de Ministres. Les investigacions de la Unitat Central Operativa (UCO) de l’institut armat impossibiliten ara mateix que hi hagi tranquil·litat ni a la Moncloa ni a la seu de Ferraz, on s’hi ha instal·lat un ambient de psicosi. Però si la investigació no demostra que la corrupció va fer metàstasi ni que existeix cap trama de finançament irregular per part del PSOE —un extrem que el jutge vol començar a radiografiar— Sánchez ja va deixar clar a mitjans del mes de juny quines són les seves esperances de futur: “Aconsello a Feijóo i Abascal que presentin una moció de censura al més aviat millor, perquè després de l’estiu apareixeran les resolucions de moltes de les causes que el PP té pendents, i llavors es veurà qui són els delinqüents de veritat”, va asseverar en la seva segona roda de premsa des de la seu de Ferraz un cop l’UCO ja havia tombat Cerdán.
Els socis donen una vida extra a Sánchez, que guanya temps
La realitat és que aquesta setmana Pedro Sánchez ha guanyat temps. És cert que el jutge del Tribunal Suprem ha arrencat la investigació sobre si existeix una trama de finançament irregular del PSOE demanant informació sobre les donacions de José Luis Ábalos al partit. Però fonts del govern espanyol asseguren a aquest diari que, si no esclata cap més escàndol, la compareixença de dimecres va marcar l’inici d’un estiu que confien que sigui plàcid. “Continuem tots al mateix lloc; ja sabíem que podem comptar amb els socis malgrat les legítimes discrepàncies”, celebraven en privat fonts de l’executiu.
Els socis, en aquella sessió, van donar-li una segona oportunitat. L’aliat de govern, Sumar, va tancar files amb ell; satisfet per les mesures incloses en el pla anticorrupció. I pel que fa als habituals socis parlamentaris, Junts per Catalunya va advertir-lo que es troba en temps de “pròrroga” i va instar-lo a complir l’Acord de Brussel·les; mentre que Podemos va tornar a ser especialment dur en el seu discurs per tal de marcar distàncies amb Yolanda Díaz, titllant de “decebedora” la compareixença de Sánchez. Esquerra Republicana va admetre que si el cas de corrupció només es delimita a Cerdán, Ábalos i Koldo, no el faran caure. I Bildu el va avisar que no podrà continuar utilitzant sempre l’argument que l’alternativa és la suma de PP i Vox. Per tant, cap aliat li va exigir la dimissió. Només el PNB va plantejar-li considerar aquesta prova de foc com a possible sortida de la crisi si aquesta empitjora.
El PP ja no confia en els socis per convocar eleccions
Mentrestant, i després dels cants de sirena dels últims dies i setmanes dirigits als aliats del PSOE amb invitacions a sumar-se a una moció de censura i una ronda de contactes per mesurar el seu suport al PSOE —que va naufragar—, al Partit Popular assumeixen que ningú es desmarcarà de Pedro Sánchez. De fet, les intervencions d’Alberto Núñez Feijóo al ple del Congrés tampoc van ajudar a seduir-los. “S’ha acabat la condescendència amb els socis”, justifiquen fonts pròximes a Feijóo, que consideren que els aliats parlamentaris del PSOE van ser “mansos, dòcils i piadosos” durant la compareixença de Pedro Sánchez. El que va voler fer el líder del PP va ser “col·lectivitzar” les responsabilitats i “amplificar el desgast” del govern espanyol.
I el seu to no va ser ben rebut als escons que van permetre la investidura de Pedro Sánchez. Qui més ho va lamentar va ser la portaveu del PNB a Madrid, Maribel Vaquero, que li ho va retreure: “Pensa de veritat que el PP arribarà a governar desacreditant a l’adversari i tractant de confondre a l’opinió pública amb faules i mentides? Creu que d’aquesta manera el PNB pot donar-li el seu suport?”, li va preguntar. Prèviament, Feijóo havia plantejat que els jeltzales estan “subjugats o subvencionats” i els havia advertit que si continuen lligats al PSOE es quedaran “sense govern, sense principis i sense votants”. “S’equivoca amb el PNB. Ni la pressió, ni l’insult, ni la propagació de mentides mouran un centímetre la nostra ferma voluntat”, li va replicar Vaquero. Semblava que la intervenció del líder del PP era més pròpia d’algú que es tira pedres damunt de la seva pròpia teulada.
Sigui com sigui, tot això porta l’equip de Feijóo a arribar a una conclusió: “No fiem la fi del mandat als socis”, reconeixen des de Gènova. “Els socis no l’han matat, però mai comptàvem que això succeís”, afegeixen les mateixes veus. I és que el PP assumeix que els aliats del PSOE prefereixen “esprémer la llimona” abans que sumar-se als populars per convocar eleccions. “Quan arribem, no us deurem res”, subratllen per presumir de mans lliures de cara a les futures eleccions espanyols. “No tenim ansietat i no tenim pressa, tenim tot el temps del món”, afegeixen. A les files populars, tenen la convicció que “a mesura que passa el temps, tot va a pitjor” per a Sánchez i presagien quin pot ser l’horitzó: “Com més tardi a marxar, més tard caurà. Però més trigarà el PSOE a recuperar-se”. Una altra veu del nucli dur de Feijóo destaca en conversa amb ElNacional.cat que el PP ha superat la primera meitat de la legislatura, que considera que era el més complicat, i insisteix en la calma que tenen i en la idoneïtat de no precipitar-se.
Un narcotraficant i el sogre de Pedro Sánchez enterboleixen el debat
Després de quatre hores i mitja de ple al Congrés, una de les frases que més s’ha repetit en els dies posteriors ha sigut d’Alberto Núñez Feijóo. “De quins prostíbuls ha viscut vostè? Partícip a títol lucratiu de l’abominable negoci de la prostitució. I ara vol vostè il·legalitzar la seva biografia”, va etzibar el líder del PP a Pedro Sánchez. I va ser el tret de sortida a una nova ofensiva sense miraments del PP. Al·ludia a les saunes que regentava el sogre del president espanyol, el pare de Begoña Gómez.
L’ofensiva del líder del PP va esclatar fruit de la seva indignació per les paraules de Pedro Sánchez i Patxi López recordant-li la foto dels anys 90 en la qual apareix al costat del narcotraficant Marcial Dorado. “Vostè no podia saber que el tipus amb qui estiuejava i anava a paradisos fiscals i sortia a navegar els caps de setmana era el narcotraficant més famós de Galícia”, va ironitzar el president espanyol. “L’únic que ha mantingut una relació estreta amb un delinqüent és vostè”, li va etzibar. “Pedro Sánchez mai aniria de vacances amb un narco mentre centenars de joves morien a Galícia per la droga”, va afegir el portaveu del PSOE al Congrés.
Lluny de rectificar o rebaixar el to, Gènova s’hi ha abraonat i ha convertit aquest tema en una estratègia orquestrada. Tots els portaveus han repetit el mateix missatge en els últims dies. I el PP fins i tot ha registrat una bateria de preguntes al Congrés i al Senat per demanar explicacions al govern espanyol pel lloguer d’un immoble de MUFACE. “La veritat és dura”, va dir l’endemà la nova portaveu al Congrés, Ester Muñoz. “Els pisos on ha viscut i que ara té llogats i pels quals reben una remuneració han estat pagats amb els rendiments d’aquestes empreses. S’intercanviava sexe, algunes vegades lliure i d’altres mitjançant pagament”, va afegir. I el mateix Feijóo va tornar a la càrrega des de Barcelona i va instar el president espanyol a tenir la “humilitat de reconèixer que durant una època de la seva vida aquesta prostitució li va venir bé en l’àmbit personal i patrimonial”.