El politòleg i escriptor Ignacio Sánchez-Cuenca argumenta en un article publicat a la revista digital ctxt que a Catalunya no s'ha produït ni un cop d'Estat ni un pronunciament violent durant la fase culminant del procés independentista.

Sánchez-Cuenca, que exerceix la docència a la Universitat Carles III de Madrid, desmunta amb el seu escrit, titulat "No fue un golpe de Estado ni un pronunciamiento: respuesta a Santos Juliá", les tesis del conegut historiador. Santos Juliá va sostenir el contrari en un article publicat al diari El País, mitjà en el qual col·labora habitualment, amb el títol "Doblegar l'Estat".

"El moviment independentista català no ha estat violent ni s'ha basat en una amenaça de violència", afirma Sánchez-Cuenca. Segons el seu parer, "es podran esmentar casos puntuals de violència en algunes mobilitzacions populars, però la violència no ha format part de l'estratègia política de les autoritats catalanes". Per això, entén que "Si no hi va haver violència, no hi va poder haver alçament, ni pronunciament, ni cop."

Judicialització del problema

Per a Sánchez-Cuenca, "utilitzar aquestes categories per entendre la crisi catalana manca de rigor". "I, el que és pitjor encara, ens condemna a resoldre el problema a través de la justícia penal, ja que res no es pot negociar ni pactar políticament amb els qui participen en un intent de cop," adverteix.

Segons el politòleg "la defensa de la tesi del cop d'Estat o pronunciament legitima les acusacions atrabiliàries de la Fiscalia i del Tribunal Suprem sobre la rebel·lió, que tanta estranyesa provoquen entre analistes i periodistes fora d'Espanya".

Nacionalisme espanyol intolerant

Sánchez-Cuenca atribueix a "les lents d'un nacionalisme espanyol intolerant que semblava superat" l'afirmació que el procés català ha estat violent, la qual cosa suposa situar-se "en contra de la realitat". Al seu parer, el que sí que s'ha produït és "una crisi constitucional profunda produïda per un xoc de legitimitats".

El professor qüestiona d'aquesta manera les acusacions de rebel·lió als líders independentistes catalans. Així, assegura que no pretén "infravalorar o disculpar" l'actuació de les autoritats catalanes, però subratlla que malgrat ser "la desobediència d'una part de l'Estat un assumpte molt seriós", no es tracta ni d'un cop d'Estat, ni un alçament, ni un pronunciament (ni una rebel·lió) "mentre no hi hagi violència o amenaça de violència".