Quaranta-vuit hores després que Junts per Catalunya decidís trencar amb el PSOE, Pedro Sánchez fa un gest per eliminar un ítem de la llista d’incompliments del PSOE amb els independentistes. En la sessió de control al govern espanyol d’aquest dimecres al Congrés, el president socialista s’ha compromès a desbloquejar la llei contra la multireincidència registrada pel grup parlamentari de Míriam Nogueras. No ho ha fet en resposta a cap diputat del partit de Carles Puigdemont, sinó en resposta a la líder del PNB en aquest hemicicle, Maribel Vaquero. Fonts dels jeltzales, malgrat tot, neguen que hagin fet d'intermediaris entre PSOE i Junts, sinó que han pressionat els socialistes per "solucionar un problema a través de la iniciativa" dels independentistes catalans.
Des del seu escó i sota l'atenta mirada dels set diputats de Junts, Vaquero ha recordat a Sánchez que el Congrés té desada en un calaix aquesta llei. La jeltzale, que capitaneja un grup que també ha situat la lluita contra la multireincidència entre les seves prioritats, l'ha instat a complir amb les seves responsabilitats, no només com a president espanyol, sinó també com a líder del grup parlamentari socialista.
Sánchez, que ha tret pit d'haver endurit ja el 2022 les penes als multireincidents, ha respost que el seu grup parlamentari "està disposat a tramitar aquesta iniciativa legislativa i culminar la solució a un dels problemes d'aquest país, que és la multireincidència". Ha destacat que el seu govern es pren “molt seriosament la seguretat” i que entre el 2018 i el 2025 ha augmentat la inversió en seguretat ciutadana en un 30%, 1.600 milions addicionals. “Això s’ha traduït en un increment del nombre de policies de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i s’ha posat en marxa una modernització profunda de la justícia amb més seccions especialitzades, amb gairebé el doble de jutges i fiscals per agilitzar els procediments judicials i perseguir els delinqüents”, ha afegit.
La iniciativa de Junts contra la multireincidència, bloquejada durant mesos al Congrés
La iniciativa ja havia superat el període d'esmenes —malgrat haver estat prorrogat en fins a 14 ocasions per PSOE i Sumar— i se situava ara a les portes de la ponència, el pas previ a la comissió encarregada d'elevar un text al Ple per votar ja de forma definitiva. La proposició de llei planteja mesures perquè es pugui aplicar l'anterior modificació del 2022 dels articles 234 i 235 del Codi penal per introduir l'agreujant de multireincidència, de manera que els furts de menys de 400 euros (que abans no comportaven presó) puguin ser castigats amb penes d'1 a 3 anys en cas que el delinqüent hagi estat condemnat almenys tres vegades per delictes similars.
En aquest sentit, modifica la regulació del sistema de registres administratius de suport a l'Administració de Justícia amb relació a la informació de sentències fermes i mesures cautelars. Es tracta que l'expedient reculli no només els fets delictius anteriors, sinó també el seu import. Fins ara l'import no apareixia i mai entrava en joc la modificació del 2022.
També inclou una nova tipificació per castigar més severament el robatori de dispositius tecnològics. Concretament, proposa modificar l'article 235 del Codi penal per imposar penes d'1 a 3 anys de presó pel furt de mòbils i ordinadors. El text recorda que aquests dispositius no només tenen valor econòmic, sinó també personal, per la informació delicada que contenen.
A més, proposa un augment del nombre de jutges d'adscripció territorial a Catalunya perquè passi de 35 a 70, i obre la porta al fet que els ajuntaments puguin intervenir en processos penals relacionats amb delictes lleus com el furt, un canvi que té com a objectiu una resposta més ràpida i efectiva davant la multireincidència.