Pedro Sánchez ha avançat aquest dijous que també té intenció de demanar al Congrés dels Diputats l’enviament de tropes a Palestina de cara a una eventual força de pau un cop acabi el conflicte d’Orient Mitjà. Així s’ha pronunciat en el discurs d’inauguració de la Conferència d’Ambaixadors espanyols a l’exterior després d’haver-se referit a la intenció del govern espanyol de participar en l’eventual força internacional a Ucraïna un cop s'aconsegueixi un alto el foc amb Rússia. En plena escalada bèl·lica i pocs dies després de l’atac nord-americà a Veneçuela, el president socialista ha centrat el seu discurs en la creixent inestabilitat internacional i ha tornat a situar l’oficialitat del català a la Unió Europea com una de les prioritats en política exterior espanyola de cara al 2026, cosa que ja va mencionar en aquesta mateixa conferència l’any passat.
En el discurs d’aquest 2026, Sánchez ha confiat que sigui “immediata” la pau a l’Orient Mitjà i que es produeixi “el reconeixement dels dos estats entre Israel i Palestina”. El president del govern espanyol ha insistit que "la situació continua sent intolerable" a Gaza i ha deixat clar que "la pau no pot ser un parèntesi en una terra martiritzada per la guerra". "La pau exigeix aplicar d'una vegada per sempre aquesta solució de dos estats" així com l'entrada d'ajuda humanitària i el compliment de l'alto el foc aconseguit per les dues parts i que, tal com ha denunciat, Israel està violant. El cap de l’executiu de PSOE i Sumar ha insistit que "un Estat de Palestina independent, viable, segur, serà la solució per a l'estabilització i per al desenvolupament i el progrés d'una important regió, també des del punt de vista geopolític i geoestratègic, per al nostre continent i per al nostre país".
I ha tornat a fer menció a un dels grans deutes que el socialista arrossega amb Junts per Catalunya quan va haver-se de negociar l’arrencada de la nova legislatura, quan els socialistes volien col·locar Francina Armengol com a presidenta del Congrés i pretenien repetir un nou mandat a la Moncloa per part de Sánchez. "En una Europa més propera, continuarem defensant les nostres llengües a les institucions europees; enfortir la legitimitat democràtica és reconèixer la identitat de la nostra nació i pocs tenen tanta riquesa cultural com la nostra", ha defensat.
L’any passat el socialista ja va defensar que "l'Espanya que volem només és possible si construïm l'Europa i el món que volem". Va fixar el reconeixement del català a Europa com una de les seves grans prioritats polítiques. Concretament, va assegurar que "el reconeixement de les llengües cooficials reconegudes en la nostra Constitució, com a llengües oficials en les institucions comunitàries, continuarà sent una de les nostres principals prioritats polítiques per a l'any 2025".
S’havia pronunciat d’igual manera el dia anterior el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares. El gener del 2025 va instar els ambaixadors de l’Estat espanyol a l’exterior a “redoblar els seus esforços” per aconseguir que el català, el basc i el gallec estiguin “reconeguts” a Europa de la mateixa manera que ho està el castellà. És a dir, que els ambaixadors treballin en els respectius països on estan destinats perquè es compleixi el pacte signat ara ja fa dos anys i mig amb Junts per Catalunya perquè la llengua catalana i la resta de llengües cooficials amb el castellà siguin oficials a la Unió Europea; per aconseguir-ho cal la unanimitat dels 27 estats membre.