Pedro Sánchez torna aquest dimecres a comparèixer al Congrés dels Diputats per, una vegada més, donar explicacions sobre els múltiples casos de corrupció que assetgen el PSOE. No és el primer cop que ho fa. Ni el segon. El president del govern espanyol, de fet, celebra aquests dies el primer aniversari de l’empresonament preventiu de Santos Cerdán —exsecretari d’Organització del PSOE en substitució de José Luis Ábalos— sense haver aprovat cap de les mesures del pla anticorrupció que va anunciar en aquesta mateixa cambra ara fa gairebé un any. El líder socialista compareixerà davant la cambra en ple in crescendo de les dues tempestes que l’assetgen: a banda de la judicial, hi ha la parlamentària amb socis d’investidura exigint-li eleccions. Ell, atrinxerat, s’hi nega. S’espera Sánchez vagi a l’ofensiva contra el PP i que aquesta vegada desgrani els casos que afecten la seva família, els quals ell emmarca en el lawfare. Segons preveuen fonts de la Moncloa, Intentarà recuperar la iniciativa en el relat i perimetrar “els fets” davant les “mentides i les boles”.
El president espanyol va anunciar que tornaria a donar explicacions quan l’Audiència Nacional va imputar José Luis Rodríguez Zapatero per haver comès presumptament delictes d’organització criminal, tràfic d’influències, blanqueig de capitals i falsedat documental en el cas Plus Ultra; també ara de contraban i frau fiscal pel cas de les joies amagades en una caixa forta. En un primer moment, els socialistes van parlar d’ofensiva de la dreta judicial; un posicionament que s’ha rebaixat una mica i que ara se situa únicament en traslladar el suport a l’expresident i defensar la seva presumpció d’innocència. Va fixar la data de la compareixença per un mes més tard, un cop Zapatero ja hagués declarat davant el jutge i el suflé hagués baixat una mica. Però la tempesta judicial és tan asfixiant que ara Sánchez entrarà al Congrés només 48 hores després que el Tribunal Suprem hagi condemnat Ábalos a vint-i-quatre anys de presó per endur-se comissions a canvi d’adjudicacions a dit per comprar material sanitari durant la pandèmia del coronavirus. L’alt tribunal, a més, ha enviat un important avís en positiu als acusats de la resta de casos del PSOE: confessar i col·laborar pot tenir premi; perquè l’empresari Víctor de Aldama ha aconseguit evitar la presó.
Sánchez haurà de donar explicacions també sobre el cas de les clavegueres del PSOE. Dos dies després de la imputació a Zapatero, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil entrava a la seu de Ferraz per recopilar més informació sobre una trama d’extorsió i guerra bruta: Santos Cerdán liderava un clavegueram pel qual la seva fontanera Leire Díez es movia en total llibertat per intentar dinamitar processos judicials contraris als interessos de Sánchez.
Cap mesura anticorrupció aprovada en un any
Sánchez, a més, compareix un any després que esclatés el cas Cerdán; el més demolidor de la seva etapa al capdavant del govern espanyol i el PSOE. Llavors, el socialista va anunciar un paquet de mesures anticorrupció i no se n’ha aprovat ni una. Sánchez va proposar crear llistes negres per impedir que empreses condemnades per corrupció puguin contractar amb l’administració, retirada de subvencions públiques als partits que mantinguin condemnats per corrupció en les seves estructures o candidatures, enduriment de les penes per corrupció i ampliació dels terminis de prescripció, creació de jutjats o seccions especialitzades en delictes contra l’administració pública, procediments judicials ràpids per a causes que afectin càrrecs públics, possibilitat de decomissar béns vinculats a delictes sense condemna penal prèvia, creació d’una agència estatal independent de prevenció i persecució de la corrupció, i ús de la intel·ligència artificial per detectar patrons de frau i irregularitats. El més calent és a l’aigüera.
Davant de tots aquests incompliments, la Moncloa espera que els socis d’investidura siguin durs amb Sánchez. Ja n’hi ha dos que ho són. Junts per Catalunya, que va trencar relacions amb el PSOE el passat novembre, fa setmanes que exigeix eleccions al president socialista. I ara també ho fa el PNB, que l’insta a convocar les urnes si fracassen els pròxims pressupostos generals de l’Estat. El Congrés, empès pel PP, pressiona Sánchez perquè dimiteixi. Però ell s’hi nega. ERC i Bildu, per la seva banda, reclamen que ompli de contingut el que queda de legislatura.
El lawfare
Pedro Sánchez manté viu el relat que és víctima de lawfare, però per dotar el discurs de credibilitat necessita deixar clar que no tots els casos de corrupció que l’assetgen pertanyen a la guerra judicial. El cas d’Ábalos n’és l’exemple. Aquest dimarts el govern espanyol demanava “no barrejar coses” i admetia que el cas de l’exministre és un cas de corrupció amb tots els ets i uts; no pas els casos sobre familiars de Sánchez: el del seu germà David i, especialment, el de la seva esposa, Begoña Gómez.
La família és delicada per a Sánchez. No s’ha plantejat ni dimitir ni sotmetre’s a una qüestió de confiança en els casos d’Ábalos, Cerdán o Zapatero. Però sí que va clausurar-se a la Moncloa i va reflexionar durant cinc dies si continuava en el càrrec quan Peinado va obrir diligències contra la seva esposa. S’espera que aquest dimecres Sánchez desgrani aquests casos i argumenti per què, segons ell, són víctimes de lawfare.