Des d’ahir ja no és ministre de Sanitat. Però tenim l’última valoració dels espanyols per la seva tasca al capdavant de la lluita de la pandèmia. Com la majoria de ministres, l’ara candidat del PSC a la Generalitat obté un suspens: un 4,6 sobre 10. Les úniques que aproven són la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, i la ministra de Defensa, Margarita Robles. Curiosament les dues més apreciades per la dreta. Això sí, el baròmetre del mes de gener, a les portes de la campanya electoral del 14-F, fa créixer el PSOE. L’enquesta va ser realitzada sobre una mostra de 4.000 entrevistats entre els dies 7 i 25 de gener. La tercera onada ha mantingut la valoració regular del ministre de Sanitat i presidenciable català.

Així, en la valoració dels diferents ministres, només Margarita Robles (5,1) i Nadia Calviño (5,0) reben l’aprovat dels espanyols. En la tercera posició hi ha un empat, amb 4,6, entre Salvador Illa i Yolanda Díaz. Per darrere se situen Pedro Duque (4,4), Carmen Calvo (4,3), Carolina Darias (4,0), José Luis Escrivá (4,0), Arancha González Laya (4,0) i Fernando Grande-Marlaska (4,0). El vicepresident segon Pablo Iglesias rep un 3,3, la pitjor nota juntament amb la ministra d’Igualtat i parella seva, Irene Montero. Aquestes xifres es mouen en paràmetres similars als baròmetres anteriors.

Pel que fa a la intenció de vot, les coses es mantenen, si fa o no fa, en els mateixos termes que ara fa un mes. Excepte un detall: els socialistes van a l’alça tot just quan comença la campanya electoral. Creix després de quatre mesos a la baixa. El PSOE guanyaria còmodament unes eventuals eleccions, amb un 30,7% dels vots, un punt per sobre que el desembre. El mateix creixement que el PP, que arribaria fins al 20,5%. La tercera força seria l’extrema dreta de Vox, amb el 13% (un punt menys). Els seguirien Unidas Podemos (baixa una dècima fins al 10,7%) i Ciutadans (baixa fins al 9,3%).

Per blocs, els dos socis del govern espanyol, PSOE i Unidas Podemos, creixerien un punt, fins al 40,3% entre tots dos. El bloc de la triple dreta —PP, Vox i Ciutadans—, en canvi, retrocediria un punt, fins al 43,7%. No obstant això, el bloc conservador quedaria per sobre del bloc de govern, sense tenir en compte els socis minoritaris.

Pel que fa als partits independentistes, la correlació de forces tampoc no patiria sacsejades. Esquerra Republicana obtindria el 2,9% dels vots (calculat sobre el conjunt de l’Estat), la mateixa xifra que fa un mes. Per la seva part, tant JxCat com la CUP perdrien dues dècimes. Els primers fins a l’1,5% dels vots i els segons fins al 0,6%.

Sense submostra de Catalunya

Els últims baròmetres del CIS incloïen una submostra de Catalunya. No és el cas de gener, perquè la setmana passada ja van publicar l'enquesta especial sobre les eleccions al Parlament. En aquest sondeig, l'organisme presidit per Tezanos contribuïa a inflar el que s'ha anomenat com a efecte Illa en alguns altaveus polítics i mediàtics. De fet, pronosticava que seria la primera força en vots i, fins i tot, un sorpasso a l'ERC de Pere Aragonès també en escons.

Disminueixen els antivacunes

Pel que fa al coronavirus, una dada ressenyable: els antivacunes són cada cop menys a Espanya. Preguntats sobre si estarien disposats a “vacunar-se immediatament” contra la covid, fins al 77,3% dels enquestes assegura que sí. Per contra, només el 16,5% es mostra escèptic sobre la immunització i respon que no hi està disposat. D’aquests, el 26,3% no ho faria per “por” que tingui riscos o efectes secundaris i el 23,5% no ho faria perquè “no es refia d’aquestes vacunes”.