Escoltats, tot i que tard. La sala de Justícia del Tribunal de Comptes  ha anunciat avui que es reunirà dilluns vinent, 28 de febrer, per votar i resoldre el recurs presentat pels 34 excàrrecs dels governs de Mas i de Puigdemont, investigats en la causa de la despesa d’Exteriors entre els anys 2011 al 2017, perquè accepti els avals presentats per l’Institut Català de Finances (ICF) de la Generalitat per cobrir els 5,4 milions d’euros que se’ls reclama per la promoció de Catalunya  i la seva independència. La instructora del Tribunal de Comptes va refusar aquests avals i l'octubre passat es van haver d’aportar les quantitats. ERC va aportar 2,1 milions per cobrir els investigats del govern del 2016 i el 2017 (inclòs el president Puigdemont), mentre que els 3,2 milions restants es van aportar amb immobles, com el de l’expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs i Andreu Mas Colell. La causa d’Exteriors està ara en fase d’enjudiciament i serà jutjada amb els encausats de l’1-O, a qui se’ls va reclamar 4,2 milions ja aportats.

En concret, els advocats dels investigats ‑com Rafael Entrena en nom de Mas i Joaquim Nin‑ van presentar un recurs contra la decisió de la instructora de la causa, Esperanza García Moreno, que va refusar la validesa dels avals en interpretar que “la llei no permet donar cobertura pública al patrimoni privat de les persones al  servei de l’Administració, que haguessin obrat amb dol,  culpa o negligència greu en la generació del dany”. La  resolució de la instructora, l'octubre passat, els va causar “indefensió”, perquè no els permetia presentar cap recurs, davant una resolució de la qual ella no tenia competències, a més de vulnerar la seva presumpció d’innocència. Les defenses insisteixen que la delegada instructora “no exerceix funcions jurisdiccionals, sinó d’impuls d’un procediment administratiu de diligències prèvies”, i el que li permet la llei és valorar els avals presentats a l'efecte de dir si és procedent o no prosseguir amb les actuacions per tal de travar els corresponents embargaments.  

A més, sostenen que el decret llei 15/2021 de creació  del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat, a través del qual es van aportar els avals amb fons públics emesos per l’ICF, continua en vigor. I, també que els va causar  indefensió “no ser informats” de quins avals havien aportat altres persones, ja que en ser solidaris, es podrien repartir i no haver de cobrir tota la quantitat  per una única persona, diversos cops, creant un “sobreembargament o sobregarantia”, sense que hagi un remei, fet contrari a la llei del Tribunal de Comptes. Per tot això, demanen que s'admetin els avals presentats a través de l’ICF.

Responsables

La setmana passada, i acabada la instrucció del cas,  Societat Civil Catalana (SCC) va presentar la demanda al Tribunal de Comptes contra onze exalts càrrecs del Govern per  malbaratament de fons públics en la preparació de l'1-O i en l'acció exterior de la Generalitat. La gran novetat de l’escrit de l'entitat espanyolista és que reclama més de 5,3 milions d'euros als líders polítics, però no als càrrecs i  funcionaris (que sumaven 34 persones en la causa d’Exteriors). Així demanen responsabilitats als presidents Artur Mar i Carles Puigdemont, com també al llavors vicepresident Oriol Junqueras, i a consellers. I fins i tot exclouen a l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell, que ha hagut de posar patrimoni per cobrir els avals. Ara, s’espera l’escrit de la fiscalia i contra quins polítics i funcionaris  presenta la demanda.

La responsabilitat és solidària, és a dir a repartir entre diverses persones. En concret, Societat Civil Catalana demana que 3,3 milions d'euros siguin coberts pel president Puigdemont; 2,5 milions al vicepresident Junqueras; i 1,8 milions al president Mas. A més, han inclòs a la causa als consellers Raül Romeva (600.000 euros), Dolors Bassa (1,3 milions), Francesc Homs.(1,9 milions), Toni Comín (1,1 milions), Clara Ponsatí (900.000 euros), Jordi Turull (505.000 euros), Neus Munté (338.000 euros) i Lluís Puig (238.000 euros). 

El gener passat, el Tribunal de Comptes va anunciar que aprovava  l’arxivament de la causa per a dos dels investigats en haver dipositat les quantitats exigides. Són: Pere Puig Anglada, que era el delegat del Govern a Brussel·les i al qual se li exigia 1.176 euros, i Lluís Bertrán i Saura, llavors secretari general de Governació i Relacions Institucionals, que ha pagat 5.393 euros. En aquest cas, la instructora del procediment indicava que es dipositin aquests 6.569 euros al compte de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, la Generalitat sempre ha expressat que no ha estat perjudicada en cap dels procediments, ni de l’1-O ni del d’Exteriors.  Tampoc amb  la consulta del 9-N del 2014.