Rússia ha demanat aquest dimarts a Espanya que aporti proves sobre la seva suposada implicació en una campanya de desinformació relacionada amb la crisi migratòria de Ceuta. La petició arriba després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assenyalés que Moscou i Israel podrien estar darrere de moviments destinats a generar inestabilitat a través de la qüestió migratòria.
La portaveu del Ministeri d’Exteriors rus, Maria Zakhàrova, ha rebutjat les acusacions i ha reclamat informació que permeti verificar-les. En una roda de premsa, ha defensat que qualsevol denúncia d’aquest tipus ha d’anar acompanyada de dades concretes, com ara noms, dates i altres elements que permetin comprovar els fets.
Operació de desinformació?
Zakhàrova ha assegurat que Madrid no ha presentat prou informació per demostrar una eventual participació russa en una operació de desinformació. Sense elements verificables, ha argumentat, no hi ha cap acusació que Moscou pugui considerar seriosament.
La resposta russa arriba un dia després de les declaracions de Sánchez en una entrevista a la Cadena SER. El president espanyol va afirmar que la política exterior "valenta" del seu govern podria haver provocat moviments de països com Rússia o Israel per intentar desestabilitzar Espanya mitjançant informacions falses o manipulades relacionades amb la migració.
Sánchez va vincular aquesta possible actuació amb les posicions adoptades per Madrid davant de conflictes internacionals. En particular, va citar el suport a Ucraïna davant la invasió russa i les crítiques del Govern espanyol a Israel per la situació a Gaza.
El president va considerar que, si Moscou o Tel-Aviv intervenen en el debat migratori espanyol a través de la desinformació, el motiu no seria necessàriament la preocupació per la migració a Espanya o Europa, sinó el desacord amb les polítiques de l’executiu de Sánchez.
Rússia critica les polítiques migratòries de la UE
La disputa es produeix després d’un episodi de forta tensió migratòria a Ceuta, que ha tornat a situar la gestió de les fronteres europees en el centre del debat polític. Rússia ja havia aprofitat la situació per criticar les polítiques migratòries de la Unió Europea.
A finals de juliol, el viceministre rus d’Exteriors, Aleksandr Grushkó, va qualificar l’arribada massiva i irregular de migrants a Ceuta com una mostra del que va definir com un «col·lapse» de la política migratòria comunitària. Alhora, va descriure la situació com una catàstrofe humanitària.
Grushkó també va qüestionar les prioritats pressupostàries espanyoles i va defensar que Madrid podria haver destinat més recursos a la seva pròpia seguretat en lloc d’invertir-los en Ucraïna. En la seva resposta d’aquest dimarts, Zakhàrova ha retret a Espanya que no hagi recorregut als canals diplomàtics disponibles.