"No hi ha normalitat mentre els 135 diputats del Parlament de Catalunya no puguin ser aquí. Avui ells (Puigdemont i Lluís Puig) no poden ser aquí, ni a Montserrat, ni a Badia del Vallès", així de clar i rotund ha reaccionat el president del Parlament, Josep Rull, davant la presència dels reis espanyols, Felip VI i Letícia, a Montserrat. Ho ha fet en el marc de la rebuda de la Flama del Canigó aquest dilluns a la cambra catalana, des d'on Rull també ha condemnat els "atacs furibunds" a la llengua catalana, fent especial èmfasi a les Illes Balears i el País Valencià, on governa el PP i en el marc de la Diada dels Països Catalans.
Qui també ha estat molt contundent davant la presència de Felip VI a Catalunya és el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, que ha reivindicat que “Catalunya no té rei”. “Ni a Montserrat ni enlloc”, ha remarcat. “Fora els Borbons dels Països Catalans”, ha sentenciat el president d'Òmnium Cultural, acompanyat de membres d’Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear.
El Parlament rep la Flama del Canigó
La Flama del Canigó ha arribat al Parlament pels volts de les dotze del migdia, escortada per infants de Corbera de Llobregat. L’acte ha estat acompanyat d’una ballada de gegants del mateix municipi i de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya. L’han rebuda Rull, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila i la vicepresidenta de la cambra, Raquel Sans, així com diversos diputats. Durant els parlaments, Rull ha alertat de la situació “altament complexa” que es viu al País Valencià i a les Illes Balears i ha apel·lat a enfrontar-se a aquest retrocés amb “patriotisme”. “Ha de ser un patriotisme generós, que ens permeti poder salvar els nostres mots i la nostra llengua”, ha apuntat.
Per la seva banda, Antich ha recordat que la Flama del Canigó ha recorregut, un any més, més de 250 quilòmetres per arribar a la cambra. “Això és gràcies a centenars de voluntaris que són el símbol de la força organitzada”, ha reivindicat el president d’Òmnium, que ha afegit que cada foguera que s’encén “és una trinxera de llum”. “Celebrem una tradició, però ens conjurem col·lectivament per uns països complets i lliures, amb la llengua i la cultura com a pilars fonamentals i la solidaritat com a bandera”, ha reivindicat Antich. Així, ha fet una crida a no caure en “la resignació i el desànim”. “La Flama ens recorda qui som, què volem i per què lluitem”.
El recorregut de la Flama
La Flama del Canigó, que encén les fogueres de la revetlla de Sant Joan i que arriba al Parlament des del 1980 —any que es va restablir la institució—, també ha arribat a més de 300 punts dels Països Catalans. Prèviament, durant la nit del 22 al 23 de juny, la Flama ha estat regenerada al cim del Canigó i des de la matinada d’avui, centenars d’equips de foc han iniciat les rutes que l’escampen per tot el país. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.