La Flama del Canigó ha arribat aquest migdia al Parlament de Catalunya, acompanyada pels infants de Corbera de Llobregat, en un acte institucional marcat per la reivindicació de la llengua i la cultura catalanes. El president de la cambra, Josep Rull, ha estat l’encarregat d’encendre la torxa i els quinqués que repartiran la flama arreu del país, en una cerimònia que també ha comptat amb una ballada de gegants i bastoners del municipi del Baix Llobregat. En el discurs de cloenda, Rull ha alertat que Catalunya viu “temps incerts” per a la llengua, tot assenyalant la “caiguda de l’ús social, la disglòssia, la judicialització que viu l’escola catalana i l’actuació activa de poders públics en contra de la llengua”. Davant aquest escenari, ha fet una crida a “rebel·lar-nos davant d’aquest intent de minorització” i ha reivindicat el paper del poder polític en la seva defensa.
El president del Parlament també ha posat l’accent en la necessitat d’integrar les persones nouvingudes en el llegat col·lectiu. “Ser català és voler-ne ser i aprendre una llengua que fa que tinguem una manera de fer i ser compartida”, ha afirmat, tot evocant la figura de Paco Candel. “Siguem acollidors, generosos i empàtics, amb drets i amb deures”, ha conclòs.
Òmnium reivindica la Flama com a símbol de lluita i unitat
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha estat l’encarregat d’entregar la Flama al Parlament i ha subratllat el seu valor com a símbol d’unió entre el nord i el sud del país. Antich ha defensat que la Flama és també “un símbol de lluita per la llibertat”, amb la llengua catalana com a “columna vertebral de la nació sencera”. En el seu discurs, ha remarcat la capacitat de resistència del català: “La llengua catalana ha sobreviscut èpoques extraordinàriament complicades, malgrat tots aquells que la volen petita i silenciada, i viurà, rica i plena, per la perseverança de tot un poble”. En aquest sentit, ha assegurat que “els atacs del poder judicial i d’alguns governs hostils contra la llengua i l’escola en català no fan sinó esperonar-nos per parlar més en català, llegir més en català i ensenyar més en català”. Antich ha fet una crida a escampar la Flama per tots els racons dels Països Catalans com un “missatge d’esperança i optimisme”, en un any especialment simbòlic: el 60è aniversari del primer pas de la Flama per la frontera.
Seixanta anys d’un símbol de resistència
Durant l’acte també s’ha llegit el manifest d’enguany, escrit per Ramon Torra, un dels participants en la travessa de la Flama l’any 1966 pel coll d’Ares. Torra ha recordat aquell moment com “un símbol potent d’unió” en temps difícils i ha reivindicat la continuïtat d’aquesta tradició gràcies a l’esforç col·lectiu. El manifest també ha volgut retre homenatge a figures destacades de la cultura catalana com Antoni Gaudí, Joan Alcover i Pau Casals, i ha encoratjat les noves generacions a preservar aquest llegat. “Que la Flama ens continuï esperonant amb força i determinació en la defensa dels nostres ideals i dels nostres drets nacionals”, ha afirmat.
Des de l’any 1980, coincidint amb el restabliment de la institució, el Parlament rep anualment la Flama del Canigó poques hores abans de la revetlla de Sant Joan. Enguany, la Flama arribarà a més de 300 punts dels Països Catalans, després de ser regenerada la nit del 22 al 23 de juny al cim del Canigó. Centenars d’equips de foc s’encarreguen de distribuir-la per tot el territori, donant inici a una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que, any rere any, esdevé també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.