Diu El País en portada que “Ciutadans trenca l’estratègia del PP que bloqueja el pressupost”. Ho confirma l’ABC en primera, al seu estil: "Rivera deja tirado al PP". De sobte, el president de Cs ha passat de demanar eleccions un dia i un altre a obrir la porta al fet que Pedro Sánchez esgoti la legislatura. Cap diari no li retreu l'oportunisme o la incoherència.
El diari monàrquic està molt empipat amb el president de Cs. La seva portada té un to de cabreo sordo, que diria un castís. Es queda a un pas d’anomenar Rivera còmplice dels colpistes, amic dels chavistas i company de viatge del govern incompetent de Pedro Sánchez. El que en el fons emprenya l’ABC –que no se n’amaga pas gens– és que ara el PP de Pablo Casado es queda sol com un mussol, penjat de la seva retòrica destructiva de benzina i dinamita, amb les mans buides de projecte i l’esquena descoberta.
Als altres dos diaris antigovernamentals, la maniobra de Cs per diferenciar-se del PP sembla que els ha agafat amb el pas canviat. El Mundo ho arracona en un retall de la columna de sortida (al costat d’una magnífica foto de la cancellera Angela Merkel, que plega al capdavant del seu partit). S’estima més amagar el cap sota l’ala i fabricar un judici d’intencions, tot transformant una declaració anodina del conseller Bargalló en una crida a la “delació” de les escoles que no respectin la immersió. Vol clavar una guitza al Govern al cul del Departament d’Ensenyament amb un tema que no falla mai –la suposada castellanofòbia a Catalunya–, encara que sembla un titular fabricat aviam si així aconsegueix que no surti fum per la xemeneia de l’esquerda entre els dos partits de la dreta.
La Razón també sembla desconcertat i parla de la cosa al fons de la portada. Ho valora com l’ABC, però sense posar-se com un matxo: “Rivera deixa Casado sol”, com si el líder de Cs tingués alguna obligació essencial de seguir l’estratègia del PP tant sí com no. La seva cortina de fum, en aquest cas, és un diàleg inventat entre “el govern [espanyol]” i “l’Església [catòlica]” on el primer és mocat per la segona. Més fals que un pòquer de vuits.
Aquest dilluns, un notable editorial d’El País (“Ambient tòxic”) criticava “la crispació” que enverina el debat polític. “La desqualificació sumària, la performance grollera, l'ús sistemàtic de la hipèrbole, la simplificació fins a l'absurd dels arguments o el buidat del sentit de les paraules tot cercant simplement l'excitació de les emocions, no només fan malbé la qualitat del debat públic i la dinàmica institucional, sinó que tenen un efecte tòxic sobre la ciutadania”, diu la peça. Parla de Pablo Casado i del PP. Aquestes mateixes frases bé es poden aplicar al llenguatge que fa servir la seva competència impresa madrilenya en informacions i opinions –i a ells mateixos no poques vegades.
Entretant, a Alemanya…
…el diari conservador Die Welt, el liberal Frankfurter Allgemeine Zeitung i el progressista Süddeutsche Zeitung acomiaden la cancellera Angela Merkel:
