Han passat dos dies des de la signatura de l’acord de pau a Gaza impulsat pels Estats Units, que va precedir al replegament de l’exèrcit israelià cap a l’anomenada ‘línia vermella’, abandonant les ciutats de Gaza i altres zones urbanes, i tot seguit va començar l’èxode de milers de palestins del sud cap al nord de la Franja. Les imatges d’aquest riu humà format per una multitud de gazians carregats d’esperança tornant a les seves llars (tot i saber que probablement no hi trobaran res), després que Israel els va forçar a desplaçar-se del nord al sud per destruir Ciutat de Gaza. Milers i milers de civils palestins (uns 200.000 segons les estimacions) caminant en un mateix sentit per la carretera Al-Rashid, la principal via costanera que connecta el sud i el nord de la Franja, vorejant el liberal mediterrani, són els protagonistes de les imatges aèries que ja esdevenen icòniques, perquè s’han convertit en un símbol del retorn i de la pau en l’enclavament, després de dos anys de guerra i destrucció. Són les imatges que recullen les principals portades, juntament amb l’altra notícia del dia, el Premi Nobel de la Pau per Maria Corina Machado, la líder de l’oposició al règim de Nicolás Maduro, al que el comitè noruec ha batejat com “la campiona de la lluita per la pau”, i que significava un cop puny a l’orgull de Donald Trump, que s’ha quedat sense el premi somiat malgrat totes les seves pressions, la campanya mediàtica i política que ha exercit en els darreres mesos. Potser la Xina ha acabat pagant els plats bruts amb l’amenaça dels aranzels que Trump ha convertit en una arma econòmica que utilitza de bell antuvi quan li ve de gust.
Les fotografies dels gazians tornant de l’èxode forçat la imatge principal de la portada de El País, de La Razón, de l’Ara i de El Periódico, mentre que l’ABC i El Mundo aposten clarament per Maria Corina Machado, que va ser distingida per la seva “incansable tasca en promoció dels drets democràtics del poble de Veneçuela i per la seva lluita per aconseguir una transició justa i pacífica de la dictadura a la democràcia”, com també ho fa La Vanguardia, que aquest dissabte té una portada publicitària i cal endinsar-se més enllà per trobar la portada informativa. El País li dedica a Machado el principal titular de la portada, que els ha concedit una entrevista en exclusiva (telemàtica, des del seu amagatall clandestí), que titula així: “Maduro ha de decidir, però sortirà amb negociació o sense”. La líder opositora veneçolana també és arma llancívola de la premsa conservadora contra l’esquerra i els socialistes, com demostra l’ABC, que assegura en el seu titular de portada que “el Nobel de la Pau a María Corina Machado despulla a Zapatero”, i un editorial que titula “el Nobel que irrita l’esquerra”.
També El Mundo publica en la seva portada una entrevista amb la flamant Premi Nobel de la Pau, en la que, entre altres coses, es destaca un retret cap el govern espanyol, amb la frase de què “Espanya va poder tenir en Veneçuela un paper estel·lar, però va optar per callar: la història jutjarà”. És la constatació que la figura de Corina Machado, tot i encarnar la lluita contra el règim dictatorial de Maduro, i és un símbol de la resistència liberal i democràtica en Amèrica Llatina, és utilitzada políticament per la dreta, que celebra aquest guardó perquè Machado representa l’oposició frontal als governs de tall socialista, i ha donat suport a Trump i altres líders conservadors occidentals.
A la premsa catalana, però, les notícies dels gazians i de la premi Nobel es comparteixen amb altres informacions pròpies. El Periódico, per exemple dedica el titular principal de la seva portada a la notícia de què “Catalunya expulsa cada setmana 10 multireincidents” i explica que el Ministeri de l’Interior ha augmentat aquest any en un 48% els procediments contra estrangers amb més de tres delictes”. La Vanguardia, per la seva part, aposta per un tema polític sobre la legislatura espanyola, i destaca en el seu titular principal de portada que “Junts posa preu als pressupostos de Sánchez: 6.255 milions sense executar”. Segons diu el diari dels Godó, la formació de Puigdemont adverteix que no negociarà els comptes del 2026 si abans no paga a Catalunya la inversió pendent des del 2015.
