Les Forces de Defensa Israelianes van anunciar aquest diumenge "un declivi" del nombre de militars desplegats al sud de la Franja de Gaza. El tinent coronel de l'exèrcit d'Israel Peter Lerner va assegurar que la retirada coincideix amb els preparatius per a una nova fase de la guerra, però que "hi ha més operacions per fer" encara, especialment a Rafah. La guerra va complir ahir mig any des del seu inici el passat 7 d'octubre, quan Hamàs va llançar una incursió sobre territori israelià que va acabar amb el segrest de més d'una trentena de persones, moltes de les quals han mort durant el conflicte o no han estat encara alliberades. Les portades van carregades d'aquesta retirada parcial però també es fan ressò d'un enfrontament que encara no s'ha produït i s'espera per aquest dilluns al matí: el president de la Generalitat, Pere Aragonès, torna al Senat sis mesos després de la seva última intervenció a la cambra alta. En aquella ocasió, el 19 d'octubre del 2023, també va defensar l'amnistia, que aleshores era una de les tres peticions d'ERC per a la investidura de Pedro Sánchez. A diferència d'aleshores, el president de la Generalitat no abandonarà el Senat després d'intervenir, i es quedarà a escoltar les intervencions dels presidents del PP. El País es fa ressò de la retirada de les tropes israelianes del sud de Gaza però adverteix que "preveu futures operacions". En clau política, el rotatiu porta una enquesta amb el següent titular: "El PP eixampla a 5,5 punts el seu avantatge sobre el PSOE, el més gran des del 23-J". Si se celebressin eleccions generals ara, els populars s'imposarien clarament, amb cinc punts i mig de diferència sobre els socialistes. És la distància més gran entre les dues formacions registrada a l'enquesta mensual d'aquest mitjà des dels comicis del juliol passat.
"Bildu blinda els seus vots mentre creixen els indecisos del PNB", titula El Mundo sobre una enquesta de cara a les eleccions al País Basc del proper diumenge 21 d'abril. El PNB aconseguiria la victòria en les properes eleccions basques del 21 d'abril que ve amb el 35% dels sufragis, cosa que li permetria arribar als 28 escons, mentre que EH Bildu, amb el 32,6%, es mouria entre els 26 i els 28 parlamentaris. Els socialistes es quedarien com a tercera força política amb un 13,4% dels vots, cosa que els atorgaria entre 10 i 11 escons, mentre que el PP podria arribar als 7 o 8 escons amb una intenció de vot del 9,8%. Sumar amb un 1,3% podria obtenir entre 1 i 3 escons, mentre que Vox (2,1%) i Podem (2%) no obtindrien representació parlamentària.
"Retirada tàctica d'Israel del sud de Gaza", indica l'ABC sobre l'anunci de l'exèrcit israelià de retirar les tropes terrestres del sud de la Franja de Gaza. Actualment només queda una brigada israeliana a l'enclavament palestí que s'ocupa d'assegurar un corredor entre el sud d'Israel i la costa gazatina, bloquejant el pas al nord de la Franja i facilitant les operacions al centre i al nord del territori. La notícia arriba després que aquest dissabte les Forces de Defensa d'Israel (IDF) recuperessin a Khan Iunis el cos sense vida de l'ostatge israelià Elad Katzir, que havia estat en mans de la Jihad Islàmica. Els metges de l'Institut de Medicina Forense van identificar el cadàver durant la nit i les autoritats van informar la família de Katzir, que va ser segrestat durant els atacs del 7 d'octubre al quibuts Nir Oz amb la seva mare, alliberada durant la treva de set dies entre Israel i Hamàs, al novembre.
Enquesta a La Razón també sobre els comicis bascos: "El PNB podria necessitar el PP per a la majoria absoluta". El sondeig pronostica per al PNB uns 28/29 escons, amb una caiguda d'entre dos i tres diputats respecte a la posició que tenen avui a la Cambra. EH Bildu estaria entre els 27/28, el PSOE n'obtindria 10 i el PP, 8. En clau política el diari explica que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, tornarà a intervenir aquest dilluns davant una Comissió General de les Comunitats Autònomes que el PP ha volgut situar com a eix de la seva oposició a la llei d'amnistia. Aragonès prendrà la paraula en un debat en què tindrà com a altres protagonistes la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i sis presidents més del PP.
La retirada "tàctica" de les tropes israelianes protagonitza la portada de La Vanguardia. Durant aquests sis mesos des de l'inici del conflicte, han estat nombrosos els advertiments de la comunitat internacional a Israel per com s'ha desenvolupat la guerra, fins al punt que a finals de març el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar una resolució demanant un alto el foc immediat a la Franja de Gaza. Es va aprovar gràcies a l'abstenció dels Estats Units d'Amèrica, que per primera vegada no van vetar una resolució crítica amb Israel. De fet, els EUA han advertit el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que canviaran la seva política de suport a Israel si l'ofensiva contra els palestins continua com fins ara. Més enllà de la política, la situació a la Franja de Gaza és, segons diverses organitzacions humanitàries, de devastació, amb edificis en ruïnes i manca de les infraestructures i els subministraments més bàsics.
"Barcelona, capital dels oceans", indica El Periódico que explica que l'assemblea de la UNESCO es reuneix a la capital catalana "per intentar tallar l'onada de crisis que pateixen els mars". Segons relata el diari, "els oceans ocupen més del 70% de la superfície del nostre planeta, acullen la major part de la biodiversitat global i, encara que les selves li hagin tret aquesta fama, són ells els veritables pulmons del nostre món". "Hi ha qui encara creu que els mars només són una postal per fotografiar o un lloc on anar de vacances. Però no és així. Els oceans són essencials per a la nostra vida i ara mateix estan patint múltiples crisis encadenades", explica Josep Lluís Pelegrí, investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) la vigília de l'inici de la Conferència de la Dècada dels Oceans 2024.
L'Ara ha tingut coneixement de l'enviament a un xat corporatiu de jutges espanyols d'una guia per evitar l'aplicació de la llei d'amnistia. L'oposició de molts jutges a l'amnistia s'ha vist en les converses que diversos membres de la carrera judicial han mantingut en els últims dies al correu corporatiu dels jutges, a l'espai intern del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), al qual ha tingut accés el citat diari. “Aquesta llei no té com a finalitat la convivència i la concòrdia; és només per mantenir una persona en el poder”, indica un jutge de primera instància d’Oriola.
Finalment, El Punt Avui entrevista l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, que assegura: "Som una ciutat feminista perquè posem les persones, el planeta i les cures al centre". Mijoler va ser el candidat d’El Prat en Comú Podem i va rellevar l’històric batlle d’ICV Lluís Tejedor, que va presidir el govern municipal durant 37 anys. El diari també entrevista la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix la qual indica que "el govern de l'Estat no tindrà continuïtat si no aborda el finançament".
