Nova acció judicial en un moment polític clau. La sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem es reuneix aquest dijous al matí per resoldre els recursos presentats per Vox i Cs perquè revoqui els indults que el juny de 2021 el govern espanyol va concedir a Jordi Sànchez, llavors president de l’ANC, i Jordi Cuixart, expresident d’Òmnium, que van ser condemnats a 9 anys de presó pel delicte de sedició per l’1-O, i que van estar tres anys tancats. Aquesta revisió és ben excepcional, ja que la jurisprudència establia que els partits no estan legitimats per fer recursos contra indults perquè no tenen cap perjudici a al·legar, però es va canviar expressament amb la causa dels independentistes catalans. En concret, el maig del 2022, una renovació de la sala, amb majoria conservadora, va obrir la porta a debatre si els partits tenen legitimació, fet que va obligar a tramitar les demandes dels partits espanyolistes contra els indults concedits pel govern de Pedro Sánchez. Es desconeix si el tribunal emetrà una resolució aquest dijous mateix.

En la reunió, la sala del contenciós ha de decidir primer si realment els partits, en aquest cas els més ultres, estan legitimats o no a presentar demandes contra una decisió del govern. El PP, diputats del PP, així com l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, finalment, s’han retirat de la majoria de recursos contra els indults, i de forma definitiva en el de la presidenta Carme Forcadell. Si el tribunal considera que els partits no tenen legitimitat, la causa s’hauria d’arxivar; i si els admeten com a part, els magistrats debatran el fons del cas. És a dir, si el govern espanyol va cometre alguna irregularitat administrativa en concedir aquests indults, com ara no presentar certs informes. I és que el Suprem va fixar l’any 2000 que podria revisar els indults, però només “un control formal”, no en la decisió de concedir-los.

Sigui el que sigui el que decideixi la sala no només afectarà —per bé o per mal— als Jordis, sinó també als que tenen recursos pendents, que són els líders condemnats per malversació de fons l’1-O, a més de sedició: l’exvicepresident Oriol Junqueras, i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Si, finalment, el Suprem revoca els indults dels líders polítics, aquests poden presentar un incident de nul·litat a la mateixa sala, i un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. A més, el govern espanyol els podria concedir un nou indult parcial, com s’ha fet en altres casos.

Forn, Rull i Forcadell sense revisió

Les darreres resolucions de la sala del contenciós del Suprem van ser el maig passat quan va dictar diverses resolucions en les quals declara finalitzat “per pèrdua d’objecte” els recursos presentats contra els indults concedits pel govern espanyol a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i als exconsellers Joaquim Forn, i Josep Rull, que van ser condemnats a 10 anys i 6 mesos i a 11 anys i 6 mesos de presó pel delicte de sedició en la causa del procés.

El tribunal raona que la sala penal del Suprem, el 13 de febrer passat, estableix “les conseqüències” pels condemnats del procés de la Llei Orgànica 14/2022, que deroga el delicte de sedició i modifica els delictes de desordres públics i malversació. I detalla que en el cas de Forcadell, Rull i Forn, condemnats “només” per sedició, el “tribunal sentenciador va afirmar que no pot apreciar-se en el seu cas que concorri un delicte de desordres” i, per tant, per a la sala del contenciós per a aquests tres condemnats" només podria estimar-se que han de ser condemnats per un delicte de desobediència, que no està castigat amb pena de presó, i en conseqüència la seva responsabilitat penal “queda extingida” i la seva causa s’ha d’arxivar. Tot i la claredat de la resolució, Vox i Cs han presentat recurs, sense que hagin obtingut resposta, per ara.

La reforma del Codi Penal

Per contra, la sala del contenciós del Suprem afirmava que els recursos contra els indults de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa “no han perdut l’objecte” després de la reforma penal de 2022, ja que la sala Penal va indicar que per a ells no queda exclosa la pena privativa de llibertat perquè també van ser condemnats per delicte de malversació de fons, que qualifica d’agreujat per la quantitat, a més de desobediència, però que van ser indultats. I en el cas de Cuixart i Sànchez se’ls podria castigar pel nou delicte de desordres públic. Per això, al Suprem continua viva la revisió dels indults per a aquests sis dels nou presos polítics.

ERC demana la causa de Tejero

Els exdiputats de Junts, excepte Forn, no s’han personat a la causa de la revisió dels indults (com els Jordis), mentre que els republicans Junqueras, Romeva i Bassa, són representats per l’advocat Marc Marsal. En el seu cas, els recursos contra els seus indults estan en la fase de prova, i el tribunal encara no ha aprovat o desestimat les demanades per ERC. Una d’aquestes proves és que s’aporti tot l’expedient del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, per rebel·lió militar pel cop d'estat fallit el 1981. El motiu? El Tribunal Militar que el va jutjar va demanar el seu indult “per raó d’utilitat pública”. En aquell cas, el govern espanyol no va acceptar, però l’advocat d’ERC vol demostrar que l’argument d’utilitat pública sí que ha estat utilitzat, i en concret pels tribunals, i no és cap decisió política, i per tant arbitrària, com sosté Cs.

 

 

A la foto principal, els presos polítics, homes, en sortir de la presó de Lledoners, indultats, el juny de 2021. / Foto: Sergi Alcàzar