La defensa de Carles Puigdemont no s'oposa a la decisió del jutge instructor del Suprem Pablo Llarena de portar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) la negativa dels tribunals belgues a extradir Lluís Puig. Així ho ha fet saber en un escrit de més de 200 pàgines en què recorda totes les qüestions prejudicials que ha intentat plantejar fins ara Puigdemont al TJUE i que el jutge instructor s’ha negat a tramitar. De fet, les reitera i hi afegeix un nou paquet perquè es tramitin.

Després que la Fiscalia hagi donat llum verda a la pretensió de Llarena de dirigir-se al Tribunal de Luxemburg, la resposta dels advocats de la defensa, que encapçala Gonzalo Boye, considera "innecessària" la qüestió prejudicial que planteja Llarena perquè la jurisprudència en aquest tema és molt clara. A més, ironitza que resulta “sorprenent” l’interès del jutge per plantejar una o diferents qüestions prejudicials després de la sistemàtica denegació de les qüestions plantejades per Puigdemont. L'escrit atribueix la decisió de Llarena a “una estratègia per impedir o diferir un resultat que es pot presumir que serà també denegatori del lliurament”.

El convida encaridament

En qualsevol cas, la defensa de Puigdemont “no només no s’oposa sinó que convida encaridament el magistrat instructor que plantegi les qüestions prejudicials que consideri oportunes al TJUE, incloses les que aquesta part reclama des de fa anys en aquesta causa".

Abans, d’arribar a aquesta conclusió, el document reitera les denúncies sobre violació de drets fonamentals en el procediment i que han recollit sentències com la del Tribunal d’Apel·lacions de Brussel·les contrària a extradir Lluís Puig o declaracions com la del Grup de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides.

conseller Lluis puig extradicion belgica - ACN

El Suprem vol plantejar al TJUE qüestions prejudicials sobre la denegació de l'euroordre contra Lluís Puig / ACN

Arbitrarietat del Suprem

“És, en definitiva, la manifesta arbitrarietat amb què ha operat la sala penal del Tribunal Suprem respecte dels represaliats polítics catalans la que ha situat el magistrat instructor davant de la penosa situació en què es troba”, adverteix.

El text critica Llarena per adoptar sense pudor des fa més de tres anys “decisions judicials basades en criteris estrictament polítics”, decisions “antijurídiques”, com va demostrar el Grup de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides.

 

La resposta de la defensa de Puigdemont dedica les 125 primeres pàgines del seu escrit a recordar les successives qüestions prejudicials que ha reclamat i que no han estat admeses pel jutge instructor, les quals reitera de nou.

Autoritat de l'instructor

I hi afegeix més coses. En concret, reclama plantejar al TJUE qüestions sobre l’autoritat del jutge instructor del Suprem per emetre l’ordre de cerca, captura i detenció contra diputats del Parlament Europeu escollits a Espanya; sobre l’emissió d’una ordre detenció europea sense haver rebut abans la suspensió de les immunitats aplicables pel Parlament Europeu o si l’adquisició de la condició de diputat del Parlament Europeu obliga a aixecar o retirar les ordres de cerca i les de detencions europees o internacionals vigents en el moment de l’elecció.

També pregunta sobre la interpretació del delicte de sedició, amb el principi de proporcionalitat i dret fonamental de la Carta de Drets Fonamentals. O bé sobre la interpretació del delicte de malversació que ha fet el Suprem en el judici del procés quan l’Administració afectada assegura que no s’han compromès fons ni obligació financera, l’empresa amb qui suposadament s’han compromès els fons assegura que no té cap cobrament pendents i no s’ha produït cap perjudici a l’Administració.

Reiteració de la mateixa euroordre

Interroga també sobre la reiteració i reemissió de les euroordres contra una mateixa persona pels mateixos fets, sense que es produeixi cap novetat. Demana a més de quina manera ha d’actuar un Estat membre de la Unió després que un jutge d’aquest Estat decideix no executar una euroordre en base a l’existència de raons serioses i fonamentades per creure que la persona reclamada correrà un risc real de veure violat un dret fonamental en cas de ser lliurada; i pregunta si aquesta ordre es pot mantenir davant l’existència de “raons serioses i fonamentades per creure que la persona reclamada correrà un risc real que es violi algun dret fonamental en cas de ser lliurada.

Tots aquests moviments de la instrucció davant del TJUE es produeixen pocs dies abans que el ple del Parlament Europeu voti el suplicatori per a l'aixecament de la immunitat de Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, després que la setmana passada el Comitè d'Afers Jurídics de l'Eurocambra aprovés l'informe a favor.

 

A la imatge principal, Gonzalo Boye i Carles Puigdemont al Parlament Europeu / ACN

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat