El relator de l'ONU que examina casos de tortures i càstigs cruels o degradants, Nils Melzer, ha demanat per carta al president dels Estats Units, Donald Trump, que indulti el fundador de Wikileaks, Julian Assange, perquè entén que "no és un enemic del poble nord-americà" i que fa una dècada que està privat de llibertat de manera "arbitrària".
Assange es troba en una presó de màxima seguretat del Regne Unit des que el van arrestar a l'ambaixada de l'Equador a Londres l'abril del 2019. El 4 de gener, un tribunal dictaminarà si l'han d'extradir als Estats Units, on s'enfronta a delictes que podrien comportar 175 anys de presó.
Melzer ha assegurat que Assange ja ha pagat "un alt preu" per tenir el "valor" de "publicar informació veraç sobre les negligències del govern nord-americà arreu del món", en al·lusió als documents secrets que Wikileaks va divulgar l'any 2010.
Una imatge de Julian Assange durant la seva detenció / Foto: Efe
Així, ha dit que "no va publicar mai informació falsa" ni tampoc va orquestrar ciberatacs ni robatoris per obtenir els documents. Ho va fer, en paraules de Melzer, com un periodista d'investigació, motiu pel qual ha demanat que no se'l criminalitzi. Condemnar-lo, ha afegit, seria "disparar al missatger", "incompatible amb els valors de justícia, estat de dret i llibertat de premsa" que consagra la Constitució nord-americana.
"Si perdoneu Assange, senyor president, enviareu un clar missatge de justícia, veritat i humanitat al poble nord-americà i al món", afirma la carta, en la qual l'expert adverteix que el procés pot tacar el llegat de l'actual inquilí de la Casa Blanca.
L'estat de salut
Melzer també ha apel·lat a l'estat de salut d'Assange, que s'ha "deteriorat greument" fins al punt que la seva vida "es troba en perill", i ha recordat que té dos fills.
"Per aquestes raons, us demano respectuosament que perdoneu Julian Assange. Independentment de quines siguin les nostres opinions i simpaties personals crec que, després d'una dècada de persecució, el patiment injust d'aquest home s'ha d'acabar", ha afirmat.
Un cas que ve de lluny
La persecució de Washington a l’activista va començar arran de les publicacions que Wikileaks va fer entre l’abril del 2010 i l’abril del 2011, les quals revelaven imatges de soldats de les forces armades dels EUA cometent crims de guerra a l’Iraq i l’Afganistan, a més de 250.000 missatges diplomàtics confidencials; i tortures i vulneracions dels drets humans a la presó de Guantánamo.