Una de les mesures estrella del govern espanyol per apaivagar el foc del Catalangate torna a ser ajornada. Es tracta de la reforma de la llei de secrets oficials, la qual havia de substituir la normativa anterior, vigent en l'actualitat, que data de 1968 i que porta la signatura de Luis Carrero Blanco. En un primer moment, l'avantprojecte es va tramitar ràpidament el mes d'agost, però des d'aleshores aquest impuls inicial ha quedat enrere. 

Segons El País, hi ha fonts governamentals que apunten que els pocs mesos que queden fins a les eleccions generals fa que no quedi temps per tramitar la reforma d'aquesta llei. A més, el govern espanyol no tindria la reforma d'aquesta norma en la seva llista de prioritats. 

Malgrat que al principi de la tramitació fins i tot es va aplicar un procediment d'urgència i es va reduir a només set dies hàbils, l'avantprojecte es va estancar quan va arribar als torns consultius de l'Estat i encara està pendent l'informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). A més, la reforma de la normativa encara hauria de passar pel Congrés i el Senat, un cost polític que l'Executiu espanyol no estaria disposat a assumir. 

No és el primer cop que es dona una situació similar. En les últimes dècades s'ha intentat reformar aquesta llei mitja dotzena de vegades, cap amb èxit. L'últim intent fallit va ser l'any 2016. 

El contingut de la reforma

De l'avantprojecte de la llei de secrets oficials que es va donar a conèixer a l'estiu destaquen alguns aspectes. Per exemple, es fixarien fins a 50 anys per guardar els "alts secrets" d'estat i atorgarà la responsabilitat de la informació classificada al Ministeri de la Presidència.

Hi hauria quatre categories que s'implantaran amb la nova llei marquen el tractament que rebrà cada informació. La denominació serà avantprojecte de llei d'informació classificada, i fixarà quatre categories de protecció: alt secret, secret, confidencial i restringit. La manera de classificar la informació en aquestes quatre categories no serà pas arbitrària, ja que les quatre etiquetes per als secrets d'estat s'han elaborat segons les normes comunes entre els socis de la UE i l'OTAN. 

Fins ara era Defensa l'autoritat responsable de la informació classificada a Espanya, però l'avantprojecte atorga ara aquesta competència al Ministeri de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, al capdavant de la qual hi ha ara Félix Bolaños. Des del govern espanyol justifiquen aquest canvi repetint que és un moviment que també s'alinea amb el que passa a la gran majoria de països de la UE i l'OTAN perquè es tracta d'un departament transversal i de coordinació interministerial.