En els últims minuts d'aquest curs polític, el Consell de Ministres d'aquest dilluns tramitarà l'avantprojecte de llei de secrets oficials, que incorporarà quatre categories, fixarà fins a 50 anys per guardar els "alts secrets" d'estat i atorgarà la responsabilitat de la informació classificada al Ministeri de la Presidència, segons informa Efe. Aquesta nova normativa substituirà la llei anterior que data de 1968 i que porta la signatura de Luis Carrero Blanco.  

Les quatre categories que s'implantaran amb la nova llei marquen el tractament que rebrà cada informació. La denominació serà avantprojecte de llei d'informació classificada, i fixarà quatre categories de protecció: alt secret, secret, confidencial i restringit. En funció de l'etiqueta que s'atorgui a cada informació classificada, els terminis per desclassificar-la aniran des dels quatre anys per a la informació restringida, fins a 50 per als alts secrets. 

Segons avança el govern espanyol, la manera de classificar la informació en aquestes quatre categories no serà pas arbitrària, ja que les quatre etiquetes per als secrets d'estat s'han elaborat segons les normes comunes entre els socis de la UE i l'OTAN. Des de La Moncloa es remarca que en tot aquest projecte es tracta d'adaptar el tractament de la informació classificada a l'ordenament constitucional.

Protagonisme del Ministeri de Presidència

La llei estableix una autoritat nacional per a la protecció de la informació classificada, amb competències, entre d'altres, de garantir el compliment de la normativa, de coordinació i suport de les unitats de cada ministeri i de relació amb les autoritats internacionals a la matèria. Fins ara era Defensa l'autoritat responsable de la informació classificada a Espanya, però l'avantprojecte atorga ara aquesta competència al Ministeri de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, al capdavant de la qual hi ha ara Félix Bolaños.

Des del govern espanyol justifiquen aquest canvi repetint que és un moviment que també s'alinea amb el que passa a la gran majoria de països de la UE i l'OTAN perquè es tracta d'un departament transversal i de coordinació interministerial. Tot i això, després del gran enfrontament públic que van mantenir els dos titulars d'aquests ministeris arran del cas del CatalanGate, la pèrdua sobtada de competències de Margarita Robles aixeca sospites. Des de La Moncloa ja s'avançaven aquestes sospites i s'ha afirmat que aquest canvi no ha despertat malestar en el govern.