L’Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides reclama a les autoritats espanyoles que investiguin a fons tots els informes que apunten que Espanya va utilitzar el programari Pegasus i Candiru per espiar als líders independentistes catalans després de l'1-O i posin punt final a la vulneració de drets fonamentals contra ells. L'Alt Comissionat exigeix que facin "una investigació completa, justa i efectiva sobre aquestes denúncies". Així doncs, reclama que es compleixi la resolució que tres relators de Nacions Unides van emetre el mes de gener, en la qual ja reconeixien les vulneracions de drets fonamentals en l’espionatge amb Pegasus a l’independentisme català.
L'ONU ha expressat la seva preocupació per l'extensió i la sofisticació del programa Pegasus. En aquest sentit, els experts apunten que els inquieta que l'ús generalitzat d'aquest tipus de programari espia pugui comportar un augment de l'autocensura, que afecta de manera directa en la llibertat d'expressió, "així com altres vulneracions dels drets de les minories i dels seus drets participació en la vida pública".
Violació dels drets humans
L'Alt Comissionat ha recordat a Espanya que les minories estan protegides pels estàndards internacionals i europeus de drets humans, i precisament un programari d'espionatge com Pegasus pot esdevenir una greu violació de les normes. L'ONU va enviar una carta al govern espanyol el passat 24 d'octubre de 2022 sobre aquesta qüestió, i el 22 de desembre van rebre la resposta d'Espanya, on especificaven que les investigacions estaven en curs, i que, per tant, encara no es podia pronunciar sobre els casos pendents d'instrucció judicial. Per la seva banda, l'Alt Comissionat exigeix a les autoritats espanyoles que facin "una investigació completa, justa i efectiva". A més, reclamen que posteriorment han de publicar les conclusions i "aturar qualsevol intromissió il·legal en els drets fonamentals dels activistes de les minories catalanes a Espanya". En el seu escrit els experts asseguren que "esperem amb interès els resultats de la investigació judicial en curs".
A banda, els relators reiteren la crida a fer una moratòria global sobre la venda i transferència de tecnologia de vigilància, "fins que hi hagi regulacions sòlides que garanteixin el seu ús d'acord amb els estàndards internacionals de drets humans". Així doncs, insten a Espanya a unir-se precisament a aquesta moratòria, a la qual també es va unir l'Alta Comissionada per als Drets Humans, Michelle Bachelet, segons els experts. En la seva carta, els experts també defensen que els líders polítics catalans i altres activistes investigats "tenen dret a una vida privada, a la intimitat de la correspondència i a ser tractats amb igualtat davant la llei".
Víctimes d'atacs per SMS
Els experts relaten en el seu escrit que segons els informes, moltes víctimes van ser atacades a través de missatges de text, i que durant aquests atacs, els operadors van enviar missatges amb enllaços maliciosos dissenyats perfectament per enganyar als objectius, precisament, perquè fessin clic. "La sofisticació i la personalització dels missatges variaven d'un cas a un altre, però reflectien una comprensió detallada dels hàbits, interessos, activitats i preocupacions de l'objectiu. En molts casos, el moment o el contingut del text s'adaptaven molt als objectius i indicaven l'ús probable d'altres formes de vigilància contra ells", han afegit.
A més, critiquen que les víctimes van ser atacades amb notificacions molt personalitzades com d'entitats del govern espanyol, fins i tot les autoritats fiscals i de seguretat social. En aquest sentit, detallen que una de les víctimes va rebre un missatge que incloïa una part del seu número d'identificació fiscal oficial, que suggeria que els atacants tenien accés a aquesta informació.