El recurs contra la llei per evitar el 25% de castellà estarà en mans de la magistrada catalana del TC, Laura Díez. Així ho ha informat aquest dimarts el mateix tribunal de garanties, que ha especificat que Díez serà la responsable de redactar la ponència sobre els recursos del Partit Popular i Ciutadans contra la llei catalana que elimina els percentatges. La ponència era cosa d'Antonio Narváez, però ara ha recaigut en la catalana després que el president Cándido Conde-Pumpido hagi repartit les ponències que estaven a càrrec dels magistrats que van deixar el càrrec el passat 9 de gener després de la renovació de l'òrgan.

📝 Les claus que marcaran l'agenda del Tribunal Constitucional el 2023

Díez pot fer perillar la majoria progressista del Constitucional, ja que podria ser recusada quan arribin qüestions relacionades amb els catalans — com és el cas del 25%. És ben sabut que la magistrada fou vicepresidenta del Consell de Garanties Estatutàries i va signar dictàmens contra imposar percentatges de castellà a les aules catalanes. Es tracta del dictamen 3/2022, sobre la proposició de llei relativa a l'ús i aprenentatge de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari; i del dictamen 4/2022, sobre el decret llei 6/2022 en el qual estableix els criteris d'elaboració dels projectes lingüístics dels centres educatius.

La llei del català, avalada per Díez

Va ser el passat 7 de juny quan Díez va signar l'esmentat dictamen 3/2022, en el qual es conclou que la llei del català "no vulnera" ni la Constitució ni l'Estatut — tot establint el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua curricular. El text destacava que el TC (on és ara Díez) "de forma explícita" no havia considerat inconstitucional una llei que no contingui la declaració expressa del castellà com a llengua vehicular. També insistia que l'òrgan de garanties havia assegurat que ometre l'esmenta del castellà com a llengua vehicular no era inconstitucional perquè no implicava l'exclusió del castellà com a llengua docent. En el dictamen se subratllava que la legislació bàsica estatal en matèria d'educació "mai" havia declarat el castellà com a llengua vehicular, a excepció del període que va estar vigent la LOMCE (des de finals del 2013, fins a finals del 2021).

Sobre la qüestió que es facin servir el castellà i el català sense establir percentatges, el Consell de Garanties Estatutàries va dir que era una mesura avalada pel Constitucional. L'òrgan va concloure que s'havia "admès amb tota naturalitat" que el tractament de les llengües fos "diferent en els diversos sistemes educatius que existeixen a les comunitats autònomes" - cosa que es va traduir en "múltiples models lingüístics de l'ensenyament, tots considerats legítims per la doctrina constitucional". En aquest cas, el consell va avalar que se situés el català com a "centre de gravetat del sistema educatiu". "La clara admissió d'aquest ús diferenciat del català i del castellà en el sistema d'ensenyament és el fonament sobre el qual descansa la declaració de constitucionalitat que ha fet sempre el Tribunal Constitucional del model general de conjunció lingüística que ha adoptat Catalunya des de l'inici", va insistir l'òrgan.

El decret del català, també avalat

Diéz va signar el dictamen en el qual se sostenia que era "fàcilment constatable" que "ni la Constitució, ni l'Estatut d'Autonomia, ni la legislació bàsica de l'Estat (...), ni la legislació catalana, ni tampoc el Tribunal Constitucional a les múltiples ocasions en les quals han interpretat totes aquestes normes han establert en cap moment l'exigència de percentatges concrets a la distribució de l'ús de les llengües oficials a l'ensenyament i ni tan sols una altra similar". En aquest sentit, el Consell va indicar que el tractament lingüístic a l'ensenyament no universitari sobre la base de percentatges determinats entre llengües oficials era una "opció de política educativa legítima, tot i que no l'única possible".

Poc després, Díez va signar el dictamen 4/2022 en el qual es va concloure que el decret del català "no vulnera" ni la Constitució ni l'Estatut. En el marc d'aquest dictamen, l'òrgan va incidir en el fet que el decret fes referència només al català com a llengua vehicular de l'ensenyament "no és inconstitucional i no suposa en cap cas l'exclusió de la llengua castellana com a llengua docent".