El recurs de Jordi Sànchez contra un càstig que se li va imposar a la presó de Soto del Real ha acabat provocat un xoc entre els membres del Tribunal Constitucional. La majoria dels magistrats van decidir rebutjar el recurs, en què l’expresident de l’ANC denunciava vulneració de drets fonamentals, i van al·legar que s’havia presentat fora de termini. No obstant això, tres dels magistrats han presentat un contundent vot particular lamentant que el Tribunal s’empari en uns requisits formals per evitar pronunciar-se en el fons de la demanda.

“La ciutadania d’un país de l’Europa Occidental el segle XXI no mereix una jurisdicció constitucional que, a partir d’interpretacions rigoristes i/o desproporcionades dels requisits formals d’admissió, es vegi privada de pronunciaments sobre invocacions de drets fonamentals que compten amb una especial transcendència constitucional”, lamenten Fernando Valdés Dal-Ré -que va ser el ponent del recurs-, Juan Antonio Xiol Ríos i María Luisa Balaguer Callejón en el vot particular que es va acordar amb la sentència el 22 de maig passat però s'ha conegut ara.

Sànchez va ser castigat l'1 de febrer del 2018 a 30 dies de “privació de passejades i actes recreatius comuns” per haver enregistrat un àudio durant una conversa telefònica que es va utilitzar per a un míting de la campanya del 21-D del 2017. El jutjat de vigilància penitenciària va confirmar la mesura disciplinària en dues interlocutòries el mes de març. 

 

El líder independentista va presentar una demanda d’empara per vulneració del dret fonamental a la “participació directa en assumptes públics i l’accés a càrrecs públics”. Al·legava que “una persona que encara no ha estat condemnada té dret a ser tractada com a innocent a tots els efectes, la qual cosa implica que el candidat compti amb mitjans que permetin donar a conèixer a la ciutadania les seves propostes electorals en condició d’igualtat”.

No obstant, el TC va acceptar les argumentacions de la Fiscalia en el sentit que el recurs s’havia presentat de manera extemporània. Argumenta que impugnava una decisió administrativa i el termini per fer-ho és de vint dies i no 30 dies com, segons assegura el Tribunal, es diu erròniament a la demanda, ja que aquest marge es reserva a impugnacions contra resolucions judicials. Per tant, el TC va decidir inadmetre el recurs d'empara perquè s'havia presentat fora de temps.

Per contra, els tres magistrats que han presentat el vot particular, denuncien un formalisme excessiu que ha portat a avantposar “de manera rigorista i desproporcionada” consideracions sobre la via procedimentals que han acabat “construint innecessàriament un obstacle insalvable”. Tot plegat ha provocat que el Tribunal no s’hagi pogut pronunciar -“amb pocs dubtes de manera estimatòria”- sobre l’eventual vulneració del dret que suposa “la imposició d’una sanció penitenciària per suposadament desobeir una resolució judicial que va ser dictada 11 dies després de la conducta que se li imputa”

“La decisió d’inadmetre el present recurs per extemporaneïtat és la posició per la qual ha optat l’opinió majoritària en què se sustenta la sentència, en contra de la jurisprudència constitucional prèvia, per evitar que aquest tribunal hagués de pronunciar-se sobre el fons dels drets fonamentals invocats en la demanda”, denuncien els magistrats.