Reunions anotades per Jové i reculls de premsa
23/03/2015: És la primera reunió que apareix en els documents intervinguts a Jové. Els investigadors només apunten que Jové, Junqueras i Rovira haurien estat parlant del programa polític de la seva formació (ERC). Segons la Guàrdia Civil, de les notes de Jové se’n desprèn la voluntat de “crear un estat en el sí d’Europa i trencar amb el poder establert”, i ho relacionen amb el programa electoral amb el que es va acabar presentant Junts pel Sí.
06/07/2015: A les notes de Jové hi consta una reunió sobre “full de ruta i programa”. Hi participen Jové, Francesc Homs, Carles Viver i Pi-Sunyer, Joan Vidal i Marta Rovira. Haurien parlat sobre com “preparar l’Estat, reconeixement internacional, estructures d’Estat i mesures sectorials”. També haurien constatat que el nou Govern s’hauria d’encarregar de crear estructures d’Estat –transició nacional–. I haurien introduït la possibilitat de celebrar un referèndum com a pas previ a les eleccions constituents mantenint el termini de 18 mesos.
20/07/2015: Presentació de Junts pel Sí. La Guàrdia Civil en destaca les intervencions d’Artur Mas i Raül Romeva. L’informe considera rellevant que Mas confirmés l’existència d’un “full de ruta” i també que destaqués la feina feta pel Consell Assessor de Transició Nacional i el comissionat de la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer. De les paraules de Romeva, la Guàrdia Civil en destaca que segons ell hi havia un pla per fer efectiu el programa electoral, i per fer-ho “bé i ràpid”. També va fer referència a les estructures d’estat, a la necessitat de fer una “desconnexió efectiva de l’àmbit jurídic espanyol” i també “elaborar una nova Constitució”. Fet això, deia Romeva, es proclamaria la independència encara que l’Estat bloquegés l’autogovern o el Parlament.
29/07/2015: Dos mesos abans de les eleccions, se celebra una reunió amb Josep Maria Jové, Marta Rovira, Jordi Baiget, Josuè Sallent, Josep Ginesta i Josep Maria Reniu per acordar el repartiment de conselleries del futur govern. Segons les notes de Jové recollides a l’informe, s’hauria establert la correlació que finalment es va materialitzar: set consellers i la presidència per CDC, sis consellers i la vicepresidència per ERC, el càrrec de portaveu per CDC i la presidència del Parlament per ERC.
26/08/2015: Jové hauria mantingut una reunió amb Carles Viver i Pi-Sunyer, a qui li hauria encarregat un informe establint els “mínims imprescindibles” per a poder desconnectar, incloent “el que tenim i el que ens cal”. En aquesta reunió, sempre segons l’informe, s’hauria parlat de la necessitat d’impulsar la projecció internacional, i de crear una Conselleria d’Exteriors. Això es va acabar produint i, com recull la investigació, va desembocar en un nou conflicte amb l’Estat per la denominació del departament.
04/09/2015: L’informe recull una roda de premsa de Junts pel Sí on Carles Viver s’encarrega de detallar els punts del full de ruta. Els investigadors destaquen que hi participen Josep Rull, Marta Rovira i representants de l’ANC, Òmnium i l’AMI.
01/10/2015: En unes anotacions a l’agenda, Jové hauria resumit l’acord de govern destacant que hi hauria d’haver una doble tasca: de govern ordinari i de transició nacional. També recull la voluntat d’ERC d’aconseguir àrees clau a canvi d’atorgar la presidència a CDC. Així mateix, Jové hauria anotat els seus dubtes sobre la possibilitat que la CUP acabés cedint en la investidura de Mas. “Qualsevol vot en aquest sentit l’haurien de justificar molt”, apuntava segons els investigadors.
30/09/2015: Citant un article periodístic, la Guàrdia Civil indica que hi va haver una trobada entre CDC i ERC per preparar la primera reunió parlamentària de JxSí. Hi haurien assistit Raül Romeva, Josep Rull, Lluís Corominas, Jordi Turull, Marta Rovira i Anna Simó.
09/10/2015: En una reunió on hi hauria Jové, Corominas i Turull, l‘agenda del primer recull que Catalunya Sí que es Pot “acceptava proposar” Joan Josep Nuet com a vocal de la mesa del Parlament.
03/11/2015: Reunió amb Jové, Ferran Requejo, Carles Viver, Joan Vintró i Raül Romeva on s’hauria estat negociant l’estructura del govern, estudiant també la possibilitat d’un president coral amb poques competències i acompanyat de dues o tres vicepresidències. En les notes, Jové hauria apuntat a un canvi en la llei del president per buidar-lo de competències. Al voltant d’aquestes reunions, la Guàrdia Civil recorda que Jordi Turull va desmentir públicament que s’hagués plantejat rebaixar les competències de la presidència.
24/11/2015: Negociacions entre JxSí i la CUP. Segons es desprèn dels documents de Jové recollits per la Guàrdia Civil, la formació anti capitalista volia saber com s’actuaria davant una resposta del govern espanyol, i retreia que els informes de Carles viver deixaven “molt a desitjar”. Jové també deixa constància que Junqueras serà el conseller d’Economia, Hisenda i Vicepresident. Segons l’informe, en aquella ocasió Jové va anotar que l’última proposta a la CUP podria ser la creació de “comissions de govern” i una moció de confiança.
22/12/2015: L’informe destaca que Raül Romeva protagonitza una roda de premsa, juntament amb Rovira, Turull, Rull i Corominas, en que es refereix a un document consensuat amb la CUP per desencallar la investidura. Els investigadors apunten que Benet Salellas va explicar que se sotmetria a consulta entre la militància, i ho relacionen amb una reunió que l’agenda de Jové situa en el dia abans, 21, entre JxSí i la CUP. Hi haurien assistit Carles Viver i el mateix Benet Salellas.
23/12/2015: Jové hauria anotat algunes de les propostes de JxSí sobre l’organització del Govern, on fa referència a una presidència “de transició no autonòmica”. En aquest sentit, la Guàrdia Civil destaca que la votació de l’assemblea de la CUP sobre la investidura de Mas va acabar en empat, i que per tant s’estudiaven els escenaris que Jové ja havia plasmat anteriorment a la seva agenda. Sempre segons la Guàrdia Civil, aquest dia Josep Maria Jové hauria constatat la premissa de la CUP de no investir Mas. Hauria escrit, també, que s’estava parlant d’una presidència coral, destacant que en el repartiment entre CDC i ERC hi hauria una vicepresidència “molt reforçada”.
07/01/2016: Les reunions dels dies 7 i 8 de gener de 2016 apareixen a la llibreta de Jové, segons els investigadors, com “l’últim intent” per a l’acord. Jové hauria apuntat detalls de les negociacions, com ara el retret de Jordi Turull a la CUP perquè “els estaven vetant”. Del document, se’n desprendria que a la reunió també hi eren Anna Gabriel, Antonio Baños i Eulàlia Reguant. Segons constaria a l’agenda, Anna Gabriel hauria retret [a Junts pel Sí] que disposaven d’una “suma aritmètica per donar suport al procés, però no a la investidura”. La Guàrdia Civil recorda, citant la premsa, que poc després Antonio Baños va presentar la dimissió en no compartir el vet a la investidura.
08/01/2016: Se celebra una nova reunió a la seu de l’ANC. Segons els investigadors, tant l’agenda com els articles de la premsa demostren que Sànchez i Cuixart hi van actuar de mediadors. La Guàrdia Civil considera que s’hi van plantejar dos escenaris que les dues parts (JxSí i CUP) van rebutjar: o constituir una assemblea de regidors i alcaldes que proposessin un president, o escollir-ne un de provisional i celebrar una consulta entre la ciutadania al cap de tres mesos. Citant la premsa, l’informe també explica que a aquesta reunió hi van participar ANC, Òmnium i l’AMI, i que els negociadors de la CUP eren Eulàlia Reguant, Gabriela Serra, Hugo Alvira, i per JxSi Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Marta Rovira. La policia recull que en les declaracions posteriors de Jordi Sànchez es va fer evident qui hi havia hagut un desacord entre JxSi i la CUP, i també que en les paraules de Jordi Cuixart s’entreveia que hi hauria canvi de candidat a president de la Generalitat. Pel que fa a les paraules de Josep Rull aquell dia, la Guàrdia Civil destaca que per CDC el problema era que “la opció més radicalitzada [la CUP] no podia liderar el procés”. Segons consta a l’agenda, durant la reunió la CUP hauria sol·licitat una comissió de seguiment del procés que tingués caràcter oficial, com va acabar passant.
09/01/2016: Tal com recull l’informe basant-se en les notes de Jové, aquest dia les negociacions continuen i s’arriba a l’acord final: Carles Puigdemont assumiria la presidència de la Generalitat després del pas al costat d’Artur Mas. En aquest punt, l’informe destaca que el pla de govern presentat per Puigdemont és el que ja s’havia estat treballant setmanes abans.
26/01/2016 Jové s’hauria reunit amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Baiget i Joan Vidal per tractar temes sobre “la transició nacional, el full de ruta, els òrgans col·legiats i òrgans de la Generalitat”. És en aquesta reunió quan, segons la Guàrdia Civil, s’hauria acordat que Jové passés a ser president de la Junta de Govern de l’Institut Català de Finances, i Joan Vidal, vocal. L’informe detalla que aquest seria “un dels òrgans col·legiats que condicionaria les decisions del Govern”. Els investigadors recorden que “els ideòlegs de la independència consideraven que en el disseny del Banc Central de Catalunya l’embrió era, precisament, l’Institut Català de Finances”.
Aquell mateix dia, Santiago Vidal intervenia en una conferència organitzada per Òmnium i l’ANC en la que, segons l’informe, va explicar que [el Govern] disposava il·legalment de les dades fiscals de tots els catalans. També, segons la Guàrdia Civil, va explicar “pinzellades del que pretenien que fos l’Agència Tributària Catalana”.
23/02/2016 Les anotacions de Jové fan referència a diferents reunions en aquestes dates, en les que també hi haurien assistit Puigdemont, Munté, Romeva, Joan Vidal, Turull, Mas, Rovira i Junqueras. Segons les notes, s’hi van tractar les “fases i seqüències” del procés d’independència, entre elles la tramitació de les lleis de desconnexió. Aquells dies, també segons les anotacions de Jové recollides per la Guàrdia Civil, JxSí i la CUP mantenien obertes les negociacions sobre pressupostos i sobre un referèndum d’independència. Segons l’agenda de Jové, Romeva hauria argumentat que comptaven amb la legitimitat del “80% a favor del referèndum”, sempre que fossin capaços d’”acostar-se cap els interessos independentistes a Catalunya Sí que es pot”.
28/02/2016: A l’agenda hi consta “ponències conjuntes”, en referència, segons l’informe, als escrits presentats al voltant de la presentació de les lleis sobiranistes. La Guàrdia Civil apunta que un informe dels lletrats havia desaconsellat aquesta tramitació al no comptar amb l’aval ampli dels grups de la cambra.
06/03/2016 La Guàrdia Civil fa referència a les declaracions de Carles Puigdemont a ElNacional.cat. Les posa en relació a la reunió mantinguda pocs dies abans, el 23 de febrer. En aquella entrevista, Puigdemont afirmava que al cap de 16 mesos Catalunya “començaria a actuar com a Estat independent”, i també apuntava la necessitat de fer un referèndum constituent. Per la Guàrdia Civil, aquestes paraules signifiquen “alterar l’ordre del programa electoral de JxSí”. En aquest sentit, l’informe recull declaracions d’aquelles dates en que Mireia Boya remarcava que les eleccions autonòmiques haurien de ser “constituents”, i Neus Munté apuntava que aquestes eleccions “podrien ser el vehicle per a la declaració de la independència”.
07/03/2016: Jové hauria anotat la intenció de demanar, en una reunió prevista amb Joaquim Nin i Jordi Puigneró, que ERC tingués un director adjunt al CTTI només per sota del Director Gerent. Segons l’informe, Jové preveia que pogués ser el “Director d’Estratègia i Innovació”. L’escollit va ser Josuè Sallent, que la policia assenyala com a “persona de la confiança d’Oriol Junqueras”. En aquest sentit, l’informe recorda que les implicacions de Sallent en la gestió de la pàgina web “referendum.cat”, en les relacions amb T-Systems i en la implementació tecnològica de l’Agència Tributària.
15/03/2016 i 17/03/2016. L’informe recull com, a l’agenda, Jové anota reflexions sobre la Hisenda Pròpia. Segons recull la Guàrdia Civil, l’alt càrrec d’Economia distingia entre la fase autonòmica i la “fase estat”. Contemplava un augment de la plantilla passant de 300 a 700 persones, i l’assumpció de la via executiva i de les competències dels registradors, a més del desenvolupament del software e-Spriu. Els investigadors ho relacionen amb les conferències de Santi Vidal i de Lluís Salvadó.
31/03/2016: Segons la Guàrdia Civil, Jové anota que s’ha de portar a terme una estratègia comuna amb la CUP “on se sentin còmodes” i es pregunta “què fer per mobilitzar la gent al carrer”. L’informe recorda que la CUP va fer crides a la mobilització i la desobediència. Les notes de Jové aquest dia reflecteixen que es plantejava “avançar en les estructures d’estat i en el procés pre constituent”. L’informe ho relaciona amb la presentació, dos mesos després, de la primera llei de desconnexió, sobre la Seguretat Social propia.
13/04/2016: Jové fa constar que “en el procés pre constituent s’està gestionant un acord amb les entitats [ANC i Òmnium] per trobar un equip que impulsi una gran plataforma de debat ciutadà”. La policia ho relaciona amb l’exigència de les entitats de convocar un referèndum, i ho considera el “canvi definitiu” en el full de ruta inicialment previst. L’informe fa notar que “a partir d’aquest moment també en l’agenda de Jové s’hi comencen a veure nombroses anotacions sobre la forma com celebrar el referèndum”.
19/04/2016: Sobre les negociacions dels pressupostos, Jové fa constar una reunió entre representants de JxSí, CUP i el Govern i recull que la CUP “preguntava per què no s’aprovava el reglament abans que tombessin la llei 24/15 de pobresa energètica”.
25/04/2016: En una nova reunió per negociar els pressupostos entre JxSí, la CUP i el Govern, Jové hauria fet unes anotacions sobre la ILP d’Ensenyament i la possibilitat que anés al següent ple. Fa notar també que “era un departament que estava encenent moltes alarmes a la CUP”. La Guàrdia Civil recorda, en aquest punt, que l’ensenyament “també es considerava una estructura d’Estat”. Els investigadors ho relacionen amb una reunió de Jové amb Eduard Vallory “en relació als passos a seguir per arribar a un sistema educatiu el més avançat possible”. L’informe recull unes declaracions de Vallory sobre la necessitat de “crear un ecosistema” favorable a les noves metodologies educatives.
De la reunió entre JxSi, la CUP i el Govern, Jové també fa referència al conflicte laboral entre TV3 i un dels seus treballadors a qui la direcció demanava 7 anys de presó per una suposada filtració d’informació.
09/05/2016: Els mitjans de comunicació es fan ressò de les negociacions pressupostàries entre el Govern i la CUP. La Guàrdia Civil constata que Pere Aragonès desenvolupa un paper clau en un negociació que, senyala, “s’havia d’estar gestant des de feia uns mesos”. Basant-se en les anotacions de Jové, l’informe també apunta que la CUP només volia donar suport als pressupostos si s’avançava en la Transició Nacional. Jové atribueix l’exigència a Eulàlia Reguant i Pilar Castillejo. Citant la premsa i les notes de Jové, la Guàrdia Civil considera que la CUP va “anar més enllà” i va passar a “exigir que amb els pressupostos es garantís també el referèndum d’independència”.
11/05/2017 L’informe fa referència a una conferència de Lluís Salvadó organitzada per l’ANC en que explica l’ampliació de plantilla de l’Agència Tributària Catalana, el desplegament territorial, la gestió de sistemes i el sistema informàtic e-SPRIU. Pels investigadors, el que es va explicar en aquesta reunió queda corroborat amb les escoltes telefòniques que se li van practicar durant la investigació del jutjat d’instrucció numero 13 de Barcelona. Van posar de manifest “sense cap dubte”, diuen, que s’estava treballant en un sistema tributari per una hipotètica Catalunya independent que superaria en escreix el marc autonòmic.
20/05/2016: La Guàrdia Civil cita, a través de l’agenda de Jové, una reunió de negociacions en que es valorava la possibilitat d’apujar l’IRPF a les rendes més altes.
21/05/2016: L’informe recull una notícia titulada ‘El Parlament relanza la desconexión tras el fiasco de la estelada’ on s’explica que els diputats de Junts pel Sí Natàlia Figueras i Chakir el Homrani, i els de la CUP Mireia Vehí i Albert Botran s’han “reunit periòdicament” des del mes d’abril per abordar els detalls de la llei de la Seguretat Social.
14/06/2016: Basant-se en unes declaracions d’Antoni Castellà, la Guàrdia Civil recorda que Junts pel Sí va introduir –passades les eleccions– la voluntat de celebrar un referèndum. Castellà assegurava, aquest dia, que “El RUI no tindrà res a veure amb el 9N”. Segons l’informe, les anotacions de Jové comencen a introduir aquest possibilitat el juny del 2016. “Eren moments en que els actors independentistes s’estaven plantejant quin havia de ser el futur del procés”, diu l’informe.
Basant-se en diferents articles, la Guàrdia Civil conclou que en aquells moments l’ANC preveia celebrar una consulta sobre la possibilitat de convocar un RUI. També diu que ERC, a través de Marta Rovira, considerava necessari un referèndum vinculant i que es pogués aplicar, mentre que Antoni Castellà deia que després del Referèndum Unilateral d’Independència s’havia d’estar preparat per la Declaració Unilateral d’Independència. Segons la Guàrdia Civil, només CDC preferia mantenir el full de ruta pactat. En aquest punt, l’informe recorda els dubtes que havien sorgit entre els actors independentistes, remarcant, per exemple, un informe de l’AMI en que “és, com a mínim, curiós que es valori la possibilitat d’incórrer en delictes, entre altres, de sedició i rebel·lió”. Recorda, també, les paraules de Lluís Llach en les que, segons la Guàrdia Civil, “va amenaçar amb sancions els funcionaris que no complissin la llei de transitorietat”.
01/08/2016: Segons la Guàrdia Civil, les anotacions de Jové aquest dia revelen la inquietud dels responsables del referèndum per disposar del cens electoral i la recerca de vies per a la seva elaboració, sense descartar encarregar-ho a l’IDESCAT. En aquest punt, cita que el seu director és Frederic Udina. L’informe record que mesos més tard, el 21/09/2017, Jové va encarregar digitalitzar i actualitzar el cens, tal com es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat.
31/08/2016: Jové hauria anotat una reunió amb Puigdemont, Mas, Turull, Munté, Vidal, Romeva, Mundó i Rovira. S’hi haurien tractat temes relacionats amb el full de ruta i el referèndum, i Mas hauria retret que la CUP havia obligat a canviar el pla inicial perquè exigia la celebració d’un referèndum que no estava revist al programa de Junts pel Sí. Segons les diligències, l’expresident considerava que “no controlaven i que l’estat sabia com carregar-se’l després de l’experiència del 9-N”. Els autors de l’informe, però, dubten que el canvi d’estratègia fos només per pressions de la CUP. Situen en aquelles dates l’elaboració del document ENFOCATS, i consideren que havia de ser una decisió conjunta dels màxims responsables de JxSí encara que entre ells hi hagués matisos, per exemple, en l’esperança que s’acabés aconseguint un acord amb l’Estat. La Guàrdia Civil diu que, segons les notes de Jové, en aquest debat intern Carles Mundó es va mostrar preocupat que l’accent es posés en la llei de transitorietat jurídica perquè, segons cita l’informe “significava ruptura”. L’informe recull en aquest punt declaracions públiques de Turull, Vehí, Simó i Gabriel parlant de la possibilitat de celebrar un referèndum.
07/09/2016. Segons la Guàrdia Civil, de l’agenda de Jové se’n desprenen nombroses reunions de negociació pels pressupostos per a l’any 2017. La primera, el setembre del 2016 i la última a principis de novembre. L’informe destaca que “algunes [de les reunions] havien de ser tenses, tenint en compte que pel 28/09/2016 s’havia fixat una qüestió de confiança sobre Carles Puigdemont i la CUP amb anterioritat havia rebutjat els pressupostos i posat el govern en una situació difícil”. Segons l’informe, a l’agenda de Jové hi constaven Eulàlia Reguant i Benet Salellas com a interlocutors de la CUP. En base a informacions periodístiques, la policia detalla que la reunió del dia 7 de setembre es va celebrar a la seu del Departament de Vicepresidència i que hi va assistir Pere Aragonès, a més de Jové i Reguant.
19/09/2016: Jové deixa constància, segons la Guàrdia Civil, d’una reunió en que es va discutir “sobre el full de ruta, la qüestió de confiança, la possibilitat de convocar eleccions prèvies a proclamar la independència, i el referèndum”. Hauria anotat que la moció de confiança consistia en fer el referèndum, i que la CUP ja havia pactat amb el President.
22/09/2016: Reunió que la Guàrdia Civil, partint de les notes, considera “al més alt nivell”. Hi eren Jové, Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Munté, Vidal, Turull, Rovira i Mas. Van parlar de la possibilitat d’aprovar les lleis de desconnexió el juny o juliol del 2017, i que inclourien partides en els pressupostos. Segons l’informe, en relació a la qüestió de confiança Jové va anotar que “se superaria amb una proposta de referèndum que es faria ‘sí o sí’”. En aquesta reunió, Mas hauria mostrat dubtes sobre el “tràfic financer, la seguretat, les reaccions de l’Estat i el paper del Parlament i de les grans empreses”. Els investigadors consideren que “el que es va tractar en aquella reunió va ser tota una premonició, ja que les lleis de desconnexió es van aprovar un any després” i “el referèndum de l’1-O es va celebrar, com a instrument coartada per declarar la independència i va derivar en l’activació de l’article 154 de la Constitució, aquell pel que Mas indirectament havia mostrat temor”. L’informe destaca que totes aquestes lleis es van aprovar entre el juliol i el setembre del 2017, “trencant definitivament amb el programa de JxSí”.
03/10/2016 A l’agenda de Jové hi consta que la CUP volia que el debat de política general se centrés en el full de ruta, el referèndum i el procés constituent. Els investigadors destaquen que, efectivament, en la segona sessió es va aprovar la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència.
11/10/2016 La Guàrdia Civil considera “molt significatives” les anotacions a l’agenda d’aquest dia. Entenen que són fruit d’una reunió amb Joan Vidal de Ciurana, qui hauria retret la línia estratègica que s’estava seguint. Segurament, diu l’informe, “en referència a l’estratègia definida a ENFOCATS, que havia fet dinamitar el programa pactat de la coalició JxSí”. Els autors de l’informe creuen que Vidal volia que el referèndum el liderés “els qui l’havien pactat, és a dir, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva”. En aquest sentit, l’informe destaca que al cap d’uns mesos els tres polítics van viatjar a Brussel·les per explicar el referèndum davant del Parlament Europeu.
02/11/2016 Les anotacions deixen constància, segons l’informe, d’una reunió de coordinació entre el Govern i la CUP en la que s’hauria acordat la necessitat d’explicar bé l’organigrama exacte de seguiment de les estructures d’estat i l’impuls del referèndum. En aquest sentit, destaquen una noticia del 14/12/2016 on es recullen paraules de Pi-Sunyer i Víctor Cullell en que expliquen la seva tasca en la planificació de la desconnexió.
03/11/2016: En les notes sobre una reunió amb representants de la CUP per parlar dels pressupostos, Jové fa constar que es convocarà una cimera pel referèndum.
07/11/2016: A l’agenda hi constaria una reunió entre la CUP i el Govern sobre els pressupostos i fiscalitat, en la que com a mínim hi eren Josep Lluís Salvadó, Benet Salellas i Josep Maria Jové. De les notes se’n desprèn que la Vicepresidència faria una roda de premsa per explicar els tributs i es fixa data per l’aprovació dels pressupostos. A més, segons l’informe, Jové anota que tots els departaments tindrien un paper en l’estratègia del referèndum, però que seria Vicepresidència qui coordinaria i qui, arribat al cas, donaria ordres i faria encàrrecs. També parla, segons la Guàrdia Civil, de la necessitat de sol·licitar informes legals sobre el cens, les responsabilitats penals i sobre les implicacions dels requeriments del Tribunal Constitucional. En aquest sentit, citen unes declaracions de Junqueras el dia 29 del mateix mes explicant els detalls del pressupost i defensant que el referèndum tiraria endavant. Recull, també, un article periodístic en que s’assegura que Puigdemont va encarregar informes tècnics a Vivier i Pi-Sunyer i Josep Maria Reniu. Aquests informes haurien ajudat Puigdemont i Junqueras a “vèncer alguns dels impediments que Artur Mas, Francesc Homs i altres dirigents del PDeCAT hi estaven posant”. L’informe fa notar que “es prenien decisions per alguns membres del Comitè Estratègic” que “posteriorment es traslladaven al Comitè Executiu.
08/11/2016: En unes notes encapçalades per “War room” (sala de guerra) Jové hauria reflectit l’interès d’Anna Gabriel per pactar un protocol davant la possibilitat que els Mossos practiquessin detencions. La reunió, com recorda l’informe, tenia lloc quatre dies després que l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, fos detinguda per no haver comparegut al Jutjat que l’havia requerit per donar explicacions per no haver despenjat l’estelada de l’Ajuntament durant dues campanyes electorals. La Guàrdia Civil recull una notícia sobre la detenció, en que Benet Salellas es mostra crític amb els Mossos. Citant l’agenda, els investigadors creuen que el protocol proposat per Gabriel buscava que “algun comandament policial avisés a algun càrrec polític i així garantir la informació”. En aquest punt, la policia també fa referència a la detenció de Joan Coma, el 27/12/2016, per negar-se dues vegades a declarar davant l’Audiència Nacional “en virtut de l’estratègia de desobediència enarborada per la CUP”. “Casualitat o no –apunten—Coma havia utilitzat una expressió amb la que s’inicia el document ENFOCATS: ‘per fer una truita s’han de trencar els ous’”. I finalment, els investigadors ho relacionen també amb les paraules de Jordi Cuixart en sortir de l’Audiència Nacional el 06/10/2017, quan va explicar que s’havia acollit al dret a no declarar perquè no reconeixia l’autoritat de l’Audiència.
09/11/2016 L’informe cita un article periodístic on es recull que “la intervenció de la Generalitat assegura que va bloquejar els 6,2 milions pel referèndum”. En aquest sentit, destaca que la màxima responsable de la Intervenció, Rosa Vidal, hauria assegurat que aquests diners, corresponents en 400.000€ del departament de Governació i 5,8 milions de fons interdepartamentals, estaven bloquejats. La suma de quantitats correspon, recorda l’informe, a la partida prevista en els pressupostos de la Generalitat.
23/12/2016: Citant un article d’ElNacional, l’informe explica que aquest dia es va celebrar la cimera del Pacte Nacional pel Referèndum. Cita que hi eren Puigdemont, Forcadell, Colau i Mas, i també dels presidents de l’ANC, l’AMI i Òmnium. Els investigadors destaquen que Mas va titllar d’aberració el judici del 9-N i que els presidents de les entitats van mostrar el seu convenciment que el referèndum se celebraria.
24/01/2017: Els investigadors recullen la visita de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Brussel·les per explicar el referèndum al Parlament Europeu. L’informe considera que el viatge “no és sorprenent en el seu objectiu d’internacionalitzar el procés, establert a ENFOCATS”. L’informe recull una notícia de premsa segons la qual la visita hauria tingut un “mínima repercussió en els mitjans internacionals”.
20/03/2017: L’informe recull unes declaracions de Marta Pascal dient que Catalunya havia de comptar amb un exèrcit i integrar-se plenament a l’OTAN. Això revela, per la Guàrdia Civil, que s’avançava en la desconnexió també en matèria de seguretat. Pels investigadors, aquestes “no són unes declaracions trivials” tenint en compte que al cap de pocs dies, segons publicava la premsa, el govern espanyol va “frenar la compra de 500 granades ‘de guerra’ per part de la Generalitat”.
Els correus electrònics intervinguts per la Guàrdia Civil
Correu 1
18/05/2017. De Carles Viver i Pi-Sunyer a Lluís Salvadó. Els investigadors en dedueixen que Pi-Sunyer està gestionant els assumptes relacionats amb la Defensa en una hipotètica Catalunya independent.
Correu 2
06/09/2017. De David Camps a Lluís Salvadó. Segons els investigadors, conté un estudi del setembre de 2014 anomenat “Anàlisi i recomanacions per a l’Aduana Catalana. Una proposta de partida”.
Correu 3
06/09/2017. De Lluís Salvadó a la secretaria de la Vicepresidència. Contindria un estudi sobre la conveniència de crear un exèrcit, després de la declaració de la independència, destinat a la defensa de la República Catalana davant de riscos “com el que podria provenir de l’Estat Espanyol”.
Correu 4
08/09/2017. De Miquel Royo a Lluís Salvadó. Segons l’atestat, li adjunta un resum executiu de “Seguretat República Catalana: primers plantejaments”.
Correu 5
20/06/2017. D’Anna Tarrach a Lluís Salvadó. Contindria un arxiu amb portades dels informes sobre els pressupostos de la Generalitat de l’any 2018 amb el text “Govern de la República de Catalunya”. Els investigadors entenen, així, que des de la Generalitat es planificava la independència fins el punt de programar la “immediata edició dels seus primers pressupostos com a estat independent”.
Correu 6
14/09/2017. De Dolors Antón Ramírez a Lluís Salvadó. El correu contindria un arxiu amb les Lleis o Decrets de la transitorietat o desconnexió. 11 documents de caràcter general i 41 de caràcter sectorial que s’haurien d’aprovar després de la declaració d’independència per aconseguir el ple funcionament de la república catalana.
Correu 7
10/05/2017. De Francesc Xavier Martínez Gil a Lluís Salvadó. Conté, segons les diligències, un arxiu sobre la viabilitat de la Catalunya independent integrada a la Unió Europea, fent referència als requisits que Catalunya hauria de reunir.
Correu 8
12/07/2017. De Lluís Salvadó a Jordi Solé. Els investigadors dedueixen, del contingut del correu, que la Generalitat volia saber els requisits per formar part de l’EFTA en cas que no se l’admetés a la Unió Europea.
Trucades telefòniques intervingudes per la Guàrdia Civil
Trucada 1
06/08/2017. Sergi Sol a Josep Maria Jové. Sol li demana que tranquil·litzi Turull pel documental que volien gravar sobre, diuen els investigadors, l’1 d’octubre. Creuen que durant la conversa es parla que el documental el farà “aquell senyor”, fent referència a Jaume Roures, i del fet que se n’ha deixat al marge Oriol Soler.
Trucada 1 BIS
07/08/2017. Josep Maria Jové a Sergi Sol. La Guàrdia Civil ho recull com una nova conversa al voltant de Roures i Soler i, s’entén, el seu paper en el documental.
Trucada 1 TER
07/08/2017. Oriol Soler a Josep Maria Jové. Soler li comenta que vol veure’s amb ell per saber “dues coses”, ja que després s’havia d’entrevistar amb Cuixart i Sànchez i, després, amb Roures.
Trucada 2
24/09/2017. Joan Manel Gómez a “Xiscu”. Segons l’informe comenten que l’1-O s’havia “de liar, que es liaria, que havia de sortir tothom al carrer amb urnes o sense”.
Trucada 3
26/09/2017. Un desconegut per la Guàrdia Civil truca a Josep Masolivé. Masolivé explica que va ser rebut al Palau de la Generalitat i que “Puigdemont i Oriol estaven destrossats per les conseqüències dels registres i les intervencions fetes el dia 20”.
Trucada 4
26/09/2017. Joan Manel Gómez a “Robert”. La Guàrdia Civil diu constatar que els detinguts en el dispositiu del 20 de setembre, entre ells Joan Manel Gómez, formaven part del pla concebut per la Generalitat. En aquesta trucada, Gómez explicaria que havia estat rebut al Palau per “el Presi, Vicepresi i Consellers” i que els havien “ovacionat” agraint-los la feina.
Trucada 5
27/09/2017. Francesc Sutrias i Joan Manel Tresserras. Segons la Guàrdia Civil, es constata que tots dos estan convençuts que “la pressió popular va impedir que les detencions [del dia 20] arribessin fins al President Puigdemont o el vicepresident Junqueras”. Parlarien, també, de com “mobilitzar la tropa” per aguantar “la tensió fins diumenge”.
Trucada 6
07/10/2017. Francesc Sutrias i “Enric”. Posen de manifest que “gràcies a les mobilitzacions” s’havia aconseguit que cap d’ells entrés a la presó.
Trucada 7
08/08/2017. Jové a Sutrias. Segons l’informe, Sutrias era al tren a punt de començar les vacances, però Jové li ha de dir “una cosa súper important” i Sutrias hi queda per parlar-ne personalment i no pas per telèfon.
Trucada 8
22/08/2017. Jové a Sutrias. Sutrias encara és de vacances, i parlen sobre un seu “amic” que “està esperant instruccions”. Parlen que aquesta persona “té aquell circuit i aquell mecanisme”, però davant les dificultats de la conversa, segons recull la Guàrdia Civil, haurien acordat contactar-se per correu.
Trucada 9
22/08/2017. Jové a Sutrias. Sutrias confirma que torna l’endemà de vacances, i Jové insisteix en preguntar si pot ser abans perquè no havia pogut parlar amb “l’amic”. Sutrias li contesta que ha rebut un parell de comunicacions dient que “ho havia revisat tot” i que esperava “instruccions”.
Trucada 10
23/08/2017. Jové a Sutrias. Després d’haver llegit el missatge, Jové planteja alguns dubtes a Sutrias perquè l’endemà té una “reunió important”, segons la Guàrdia Civil, amb la cúpula d’ERC i de Junts pel Sí. Es refereix a alguna cosa que s’havia de fer “després del dia D” però que ell pensava que no s’acabaria fent. Sutrias li contesta que el que tenen són “els mapes i tot això”. També parlen d’una reunió el dia 25, i Sutrias comenta que ha eliminat uns papers de l’ordinador. En l’informe de la conversa, la Guàrdia Civil també recull frases “sobre un tal ‘Orni’”, confonent l’expressió catalana “fer-se l’orni” per una persona. Els investigadors creuen que durant la conversa es parla, en clau, sobre els locals o immobles on emmagatzemar el material de l’1-O .
Trucada 11
24/08/2017. Jové a Sutrias. Parlen sobre “un amic” amb “bastanta força” i que no era “un assalariat” a qui havien d’avisar amb temps per poder-se programar l’agenda. La Guàrdia Civil entén que Jové i Sutrias quedat l’endemà amb “un amic” a qui havien de donar instruccions. L’informa destaca que “per part d’Agents d’aquesta unitat [de Policia Judicial] es va disposar un operatiu de vigilància el dia 25 d’agost sobre tots dos”.
Trucada 12
25/08/2017. Sutrias a Jové. Li diu que està entrant per la porta de la seu de la Secretaria General d’Economia. Segons les diligències, els agents que estaven controlant l’accés ho confirmen. Jové hi hauria arribat poc abans procedent de la seu d’ERC. En sortir, Sutrias s’hauria trobat amb Pau Furriol i haurien anat a la llibreria cafeteria Altair on poc després també va anar Jové. En sortir, els agents haurien seguit Furriol en un autobús de línia que el va portar fins al seu despatx del carrer Santaló. Els agents confirmen que és ell en comprovar el propietari del cotxe que condueix en marxar del despatx.
Trucada 13
25/08/2017. Jové a Natàlia Garriga. Li comenta que la reunió “ha anat bé” i canvien de tema. Es refereixen a un senyor “a qui no entenem quan parla” i Jové diu que els podrà ajudar “un cop fem un pas més”.
Trucada 14
28/08/2017. Jové a “Mercè”. Li diu que torni a l’oficina però que s’esperi dins del cotxe.
Trucada 15
28/08/2017. Garriga a Jové. Els investigadors entenen que parlen sobre material del referèndum. Garriga dona alguns detalls com ara que hi ha quatre llocs on s’ha de recollir, i un cinquè que ella desconeix. També comenten que s’han de posar en contacte amb una tercera persona.
Trucada 16
28/08/2017. Jové a una persona desconeguda. Jové li demana que miri un missatge que li ha enviat. Els investigadors entenen que és la persona a la que abans Garriga i Jové havien comentat que calia contactar. És per això que l’endemà s’activa un dispositiu de vigilància a Garriga. Se la veu pujar a un cotxe i ensenyant uns papers i la pantalla del mòbil a la conductora, a qui la policia identifica com Mercedes Martínez. Seguidament, Garriga baixa del vehicle. La policia decideix seguir el vehicle i arriben fins a un polígon industrial de Bigues i Riells, d’on observen que en surt Pau Furriol –la policia comprova que les naus són propietat d’una empresa vinculada a la seva família–. S’hi esperen tot el dia, fins que al vespre hi arriben dos camions.
Trucada 17
02/09/2017. Sutrias a Jové. El truca des d’un bar proper a les naus, i li comenta que estan esperant “ a la Mercè” perquè ella portava tota la planificació. Comenten que ja hi eren “tots” i Sutrias diu que marxarà i que agafarà el comandament “Ferran”. Jové li recrimina que digui noms per telèfon.
Trucada 18
02/09/2017. Jové a Garriga. Comenten, estranyats, que Mercè Martínez no havia arribat a les naus, i que potser hauran de deixar la feina per l’endemà. Durant aquell matí, l’operatiu policial sobre les naus de Bigues i Riells detecta els vehicles de Marta Vilalta, Chakir el Homrani, Mari Mar Fernández, Vicente Pedret i Joaquim Torra. Els agents observen que es descarrega material dels vehicles dels dos últims, i que poc després arriba Mercè Martínez. L’operatiu també identifica a la nau Francesc Sutrias, Gerard Gómez del Moral, Daniel Carulla, Ferran Civit, Ana Maria Sancho i Pau Furriol. Les diligències apunten que el dia 20 la Guàrdia Civil va entrar a les naus i va comprovar que s’hi emmagatzemaven gairebé 10 milions de paperetes, sobres i altres documents per a les meses del referèndum.
Trucada 19
29/08/2017. Jové a Jordi Barcardit. Li comenta que Antoni Comín els ha convocat per parlar sobre les gestions que estaven fent ell i Chakir El Homrani.
Trucada 20
01/09/2017. Jové i Comín. Es posa de manifest, diuen els investigadors, que Comín “estava totalment involucrat en la localització i gestió de locals”. Comenten que les xifres que manegen no els quadren, i Comín es mostra especialment preocupat per la ciutat de Barcelona. Segons els investigadors, de la conversa se’n desprèn que hi havia diferents plans que farien variar el nombre total de col·legis electorals.
01/09/2017. Comín i Jové. Tornen a parlar de la disponibilitat de locals, i Comín diu que ho ha comentat a l’Oriol i la Marta (entenen, els investigadors, Junqueras i Rovira) “perquè ho aclareixin i es reuneixin al Palau de la Generalitat”.
Trucada 22
01/09/2017. Comín i Jové. Tornen a parlar i deixen clar que en la conversa anterior parlaven dels locals de l’Ajuntament de Barcelona. Els investigadors creuen que hi havia una negociació i havien de saber els arguments per fer servir els locals.
Trucada 23
01/09/2017. De la trucada se’n desprèn, segons les diligències, que Comín, Jové i Junqueras es reuneixen al Palau de la Generalitat.
Trucada 24
01/09/2017. Durant la reunió, Jové contacta a “Anna” i li demana “la llista curta de Barcelona”, aclarint que es tracta de la “Dipu Barcelona” i també la llista de la “Dipu Lleida”. Li demana que ho enviï per Telegram i amb “destrucció en segons”.
Trucada 25
04/09/2017. Marta Rovira a Jové. El convoca a una reunió per tractar “el tema dels alcaldes”.
Trucada 26
04/09/2017. Jové a Raül Múrcia. Li diu que s’han de veure urgentment, arribant a dir, segons l’informe, que era una “qüestió de vida o mort” i que havia d’anar al Palau de la Generalitat on era amb Jordi Turull.
Trucada 27
04/09/2017. Rovira i Jové. Rovira parla sobre una reunió amb “l’Andreu” i “la Carme” (els investigadors entenen que Forcadell) per preparar el dia 6 (els investigadors entenen que es refereixen a la llei del referèndum). “Andreu” hauria informat Rovira d’una trucada de Jaume Asens sol·licitant un informe sobre “els funcionaris, treballadors, ciutadans i tot això”. La Guàrdia Civil indica que en la conversa hi apareixen els noms de Toni Comín i Jordi Turull.
Trucada 28
05/09/2017. Jové a Rovira. Parlen sobre els locals electorals, especialment a Barcelona. Hi hauria un pla A (si l’Ajuntament cedia locals) i un pla B, buscant locals alternatius. Acorden esperar a l’endemà de l’aprovació de la llei, per prendre la decisió final. Jové li cometa que en 10 municipis “no hi ha problemes”, referint-se, entenen els investigadors, a municipis on els ajuntaments no cedien locals però els organitzadors del referèndum ja ho havien resolt.
Trucada 29 i 30
06.09.2017. Jové i Garriga. Mantenen dues converses, i Jové li demana un llistat i si hi havia alguna cosa que hagués de firmar el president de la Generalitat. Jové li demana discreció per telèfon.
Trucada 31
06/09/2017. Jové rep la trucada d’un desconegut per la Guàrdia Civil. Entenen que és un company de Madrid que es troba a Madrid. Li comenta a Jové els plans del Govern Espanyol si s’aprovava la llei del referèndum: “impugnar-la ràpidament” al TC convocant un Consell de Ministres. Li diu també que es faria “testimoni de particulars si es querellen a la fiscalia contra tots els que hi hagin participat”. Per la Guàrdia Civil, això demostra que Jové sabia les conseqüències dels seus actes.
Trucada 32 i 33
06/09/2017. Jové i Elsa Artadi. Artadi li pregunta a Jové en quina data s’havia de publicar el decret de convocatòria del referèndum. Segons recullen de les paraules d’Artadi, Turull havia indicat que fos Jové qui supervisés la data. Jové demana que es signi en data del dia 6 “per poder activar coses”. Aquella mateixa nit, destaca la Guàrdia Civil, es van enviar les cartes anunciant als Ajuntaments que la Generalitat comptava amb els locals utilitzats en les últimes eleccions catalanes, i que havien de notificar qualsevol canvi. La carta la signaven Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.
Trucades 34, 35, 36, 37 i 38
06/09/2017. Segons recull l’informe, en diferents trucades la matinada del 6 i 7 de setembre es demostra que Jové i Garriga van ser els encarregats d’enviar les cartes als alcaldes catalans.
Trucada 39
07/09/2017. A partir d’aquest dia la Guàrdia Civil diu registrar nombroses trucades on s’observaria com Jové supervisava les respostes dels ajuntaments a la carta anterior.
Trucada 40
09/09/2017. Jové i Neus Lloveras. Comenten l’estat de les respostes dels ajuntaments a la sol·licitud de la Generalitat. Lloveras es posa a disposició de Jové per si “s’ha de fer alguna pressió” i li hauria di que no sabia si fer-ho “per les bones o per les males”.
Trucada 41
12/09/2017. Jové i Joan Capdevila. Parlen sobre els locals de Barcelona, i els investigadors dedueixen que “en vista de no poder disposar de locals municipals ho intentarien amb col·legis religiosos privats”. Joan Capdevila hauria parlat amb un “contacte molt ben relacionat en aquest àmbit que ja va col·laborar en el 9-N”.
Trucada 42
13/09/2017. Jové i Comín. Comenten que cal “tancar les llistes” per poder tenir “l’objecte físic”. Comín pregunta si el problema és pels “terminis d’impressió” i demana a Jové si ho ha parlat amb Oriol Soler. Els investigadors entenen que esperaven tenir una relació concreta dels locals de votació.
Trucada 43
21/09/2017. Lluís Salvadó i Maria Jesús Martí. Comenten una entrevista de Joaquim Forn a la ràdio, i Salvadó assegura que els Mossos obeirien les lleis del Govern català abans que el jutge o Espanya.
Trucada 44
23/09/2017. Joan Manel Gómez i “Jordi”. Parlen sobre alguns detalls de la detenció de Gómez i explica que als calabossos de la Ciutat de la Justícia un cap dels Mossos li va traslladar el seu suport, animant-lo i donant-li les gràcies.
Trucada 45
23/08/2017. Carles Viver i Margarita Gil. Carles Viver indica que durant el registre del dia 20 “estava tot molt net” [s’entén, en referència als arxius] perquè el marit de Gil, Jordi Jané, li ho havia recomanat feia temps. Així, els investigadors entenen que Jané havia “alliçonat” Viver de les mesures de seguretat que havia de tenir en compte pel que fa a l’emmagatzematge de dades i en les comunicacions. Durant la trucada, Pi-Sunyer explica que “Cuixart ha dit que aquests dies no es facin manifestacions”. La Guàrdia Civil en dedueix que el president d’Òmnium “tenia la suficient autoritat moral per dir quan s’havien de fer manifestacions”. Pi-sunyer també s’hauria referit als Mossos indicant que “això pot derivar en qualsevol cosa”, en referència al nomenament d’un coronel de la Guàrdia Civil per coordinar les accions contra el referèndum. L’informe destaca que el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, es va oposar al nomenament.
Trucada 46
27/09/2017. Josep Maria Jové i la seva esposa. Parlen sobre una trobada amb el Major però, segons els investigadors, decideixen continuar la conversa per missatge. Segons la Guàrdia Civil, de la conversa se’n desprèn que Cèsar Puig s’havia de reunir amb Trapero i volia saber si Jové “necessitava transmetre-li alguna cosa”. Jové hauria dit que per a ell no necessitava res, però si per a una altra persona. Les diligències apunten que “novament” Trapero apareix com una persona que “proporcionava suport a individus imputats” en les diligències judicials.
Trucada 47
29/09/2017. Francesc Sutrias i Pere Soler. Sutrias hauria expressat que necessitava “estar tranquil al despatx, al cotxe i a casa”, i Soler li hauria contestat que havien “augmentat la contra vigilància als que han estat més exposats”. Acorden parlar-ne personalment. Els agents de la Guàrdia Civil ho consideren una evidència que els Mossos protegien els membres de la Generalitat en accions que podien infringir la llei, i diuen que “és obvi que les ordres pel compliment dels requeriments” de Sutrias es van transmetre a través de Trapero.
Trucada 48
29/09/2017. Natàlia Garriga i un policia, segons la Guàrdia Civil. El policia li indicaria que vigilaran el seu domicili matí tarda i nit amb patrulles no logotipades. També li indica que vol parlar amb ella per donar-li “quatre consells per temes de mitjans tècnics” i per conèixer la seva rutina.
Trucada 49
01/10/2017. Joan Manel Gómez i “Jordi”. Gómez explica que han sabut que la Guàrdia Civil s’està dirigint al seu col·legi electoral i que la gent “s’estava preparant per rebre’ls”. Pels investigadors, queda clar que hi havia Mossos i que no havien suposat cap impediment per la celebració del referèndum.
Trucada 50
02/10/2017. Sutrias a “Òscar”. De matinada, li hauria comentat que “gràcies als Mossos, la Policia o la Guàrdia Civil no havien pogut actuar” durant el referèndum.
Trucada 51
19/07/2017. David Ferrer i Josuè Sallent. Parlen sobre els problemes d’emmagatzematge dels sistemes de la Generalitat, sent el més important el de l’Agència Tributària Catalana. Ferrer apunta que els problemes són per falta de pressupost, però Sallent li contesta que cada any paguen “una pasta”. Els investigadors en dedueixen la importància la quantitat de diners públics que es destinen a aquests suports informàtics, i es pregunten si podria suposar una “malversació de diners públics”.
Trucada 52
21/07/2017. Josuè Sallent i “Òscar”. Sallent confirma que està treballant en un projecte a l’Agència Tributària.
Trucada 53
23/07/2017. Josué Sallent a Francesc Vilaubí. Li demana si coneix algú de “moltíssima confiança” expert en Google Forms. També haurien parlat sobre les declaracions que la Guàrdia Civil estava prenent a persones del CTTI, considerant que en els interrogatoris només es feien preguntes “menors”. Els investigadors creuen que durant els preparatius del referèndum es va plantejar l’opció del vot per correu electrònic per a les persones que no es trobessin en territori català.
Trucada 54
25/07/2017. David Franco i Josuè Sallent. Acorden una reunió amb Lluís Anaya. Les diligències recorden, en aquest punt, que Franco havia parlat amb Sallent el 13 de juliol per explicar-li que David Palanques “estava demanant coses que ja passaven la línia”. Per aquest motiu, haurien fet una reunió Joan Angulo, Sallent, Valentín i Lluís Anaya.
Trucada 55
08/08/2017. Lluís Anaya a David Franco. Franco comenta que al final no s’havien posat en producció un projecte que la Guàrdia Civil recull com a “set crides”. Franco diu que ho havien aturat esperant que David Palanques tornés de vacances.
Trucada 56
16/08/2017. David Franco i una treballadora del CTTI. Li comenta que han de justificar “amb algun correu electrònic o similar” la feia feta en el programa “Crida” i executada per David Palanques.
Trucada 57
28/08/2017. “David” a David Franco. Informen a Franco que les “set crides” s’han enviat a producció. També parlen sobre una reunió amb “el director Joan Ramon”, que estava interessat en veure “el Secretari”.
Trucada 58
29/08/2017. Josuè Sallent a David Franco. Comenten que David Palanques vol parlar un tema amb Sallent, i també que s’han fet proves “pel tema dels voluntaris”.
Trucada 59
29/08/2017. David Franco i David Palanques a “Oriol”. Li demanen que l’endemà vagi a l’oficina “amb tot la infraestructura de descàrrega”. Palanques volia que li ensenyessin el procés de descàrrega. Els investigadors interpreten que es refereixen al registre de voluntaris.
Trucada 60
04/09/2017. “Oriol” i David Franco. Parlen sobre detalls del desplegament del programa informàtic. Els investigadors entenen que s’estava ultimant la posada en marxa del web referèndum.cat. Anomenen Jordi Lázaro, i els investigadors interpreten que té una relació laboral amb “Oriol”.
Trucada 61
05/09/2017. Xavier Puig a “Màrius”. Segons els investigadors, Puig li indica alguns canvis “a l’aplicació d’enquestes” a un treballador de T-Systems. Creuen que Puig s’encarregava de supervisar el registre de catalans a l’estranger de la web referendum.cat, amb el suport tècnic de T-Systems.
Trucada 62
05/09/2017. David Franco i “David”. Li transmet a Franco diverses instruccions “del secretari” amb especial interès en el “tema del voluntariat”. Segons especifica “David”, els canvis “eren importants a nivell polític”.
Trucada 63
05/09/2017. David Palanques a Josuè Sallent. Li comunica que aquella tarda s’havien de reunir amb Josep Ginesta, que volia quedar “amb la gent que estava preparant la web” per comprovar que “un dels vincles funcionava bé”. Queden al Departament de Governació, i Palanques indica a Sallent que demani per Jordi Cabrafiga.
Trucada 64
08/09/2017. Xavier Puig a Josuè Sallent. Parlen sobre un possible canvi de domini, i sobre els canvis que volien introduir en la imatge de la pàgina. Comenten que ho han de comunicar a T-Systems. Comenten que en parlarien amb “Gami”, que els investigadors relacionen amb Miquel Martín Gamisans.
Trucada 65
05/09/2017. “Pedro” a Xavier Puig. Un treballador de T-Systems, “Pedro”, demana a Puig que envii un correu amb les modificacions i que s’inclourien dins del contracte de manteniment perquè així “ens cobrim tots”.
Trucada 66
06/09/2017. Josuè Sallent parla amb un desconegut. De la conversa, la Guàrdia Civil en destaca que el web tindria el domini ”.CAT” per “decisió política”.
Trucada 67
06/09/2017. Josuè Sallent a Joan Manel Gómez. Parlen sobre l’evolució de la pàgina web, ultimant-ne els detalls.
Trucada 68
06/09/2017. Segons les escoltes, Josuè Sallent, des del Parlament, estava pendent que es firmés el decret de convocatòria del referèndum per donar l’ordre de pujar la pàgina web a internet.
Trucada 69
07/09/2017. Josuè Sallent i Jordi Cabrafiga. Se’n desprèn que estaven fent el seguiment del funcionament de la web i el seu accés des de diferents punts del país. Parlen també de Londres, on els investigadors interpreten que Sergi Marcén estava fent proves d’accés. També comenten en quines operadores d’internet es podia veure, i en quines no.
Trucada 70
07/09/2017. Sallent, Cabrafiga i Joan Manel Gómez. Gómez diu que ja es pot fer visible el web al públic en general.
Trucada 71
07/09/2017. Josuè Sallent i Jordi Cabrafiga. Comenten com va la implantació i el funcionament de referendum.cat. Apunten que el CCTI és l’organisme que està desenvolupant i implantant els programes i el suport informàtic que el govern havia adquirit a empreses com T-Systems o HP. També el CESICAT estava supervisant, segons es desprèn de la conversa, el desenvolupament de les mesures de seguretat per a la web. Sallent indica que aquell matí es va fer una reunió de “secretaris” per coordinar els passos.
Trucada 72
07/09/2017. Josuè Sallent i Joan Manel Gómez. Parlen dels problemes de visibilitat de la pàgina tant per part del CTTI com del CESICAT i comenten que pot ser a causa dels DNS utilitzats, gestionats per Chema Sevilla i Toni Vargas.
Trucada 73
07/09/2017. Josuè Sallent i Xavi Puig. Parlen de les dificultats de connectar-se al web des d’alguns països i operadors telefònics. Comenten que s’ho ha de mirar el CESICAT, i els investigadors interpreten que Sallent i Puig sospitaven que les forces de seguretat de l’estat podien estar investigant el web.
Trucada 74
07/09/2017. David Franco i Toni Vargas. Entre altres, Vargas li indica que “Estefania” li ha demanat aplicar uns canvis.
Trucada 75
07/09/2017. Franco i “Oriol”. Parlen sobre alguns problemes que han sorgit al web, però “Oriol” assegura que no es perdrà cap informació.
Trucada 76
07/09/2017. Sallent i “Jordi”. “Jordi” li indica a Sallent que el domini del web s’ha de canviar, i acorden que la decisió final sigui de Joaquim Nin o de Jordi Turull.
Trucada 77
07/09/2017. Xavier Bernadí i Josuè Sallent. Bernadí li demana una direcció de correu electrònic i diu que li preocupa la pàgina sindicaturaelectoral.cat. Sallent li comenta que parlarà amb Isidre Sala.
Trucada 78
07/09/2017. Xavier Bernadí i Josuè Sallent. Apunten que la web sindicaturaelectoral.cat havia d’estar dins de referendum.cat, i Sallent comenta que no en vol parlar per telèfon.
Trucada 79
07/09/2017. Josuè Sallent i Jordi Graell. Graell pregunta com s’està desenvolupant la web i recorda que hi ha d’aparèixer “Generalitat de Catalunya”. Acorden elevar-ho i parlar amb “Eduard”.
Trucada 80
10/09/2017. Xavier Puig i Daniel Crivillé. Puig li demana ampliar la bústia del registre de catalans.
Trucades 81, 82, 83, 84
10/09/2017 i 12/09/2017. Segons dedueixen els investigadors, s’estaven instal·lant nous equips informàtics a la seu de la Secretaria d’Afers Exteriors per poder descarregar els registres. Hi impliquen Xavier Puig.
Trucada 85
11/09/2017. Anna Rubio li diu a Sallent que té un document per penjar a referendum.cat i que “Enric Ocaña” no estava actiu. Sallent actuava com a referència, diu l’informe, per a qualsevol modificació que s’hagués de fer al web.
Trucada 86
09/09/2017. Josuè Sallent i Joan Manel Gómez. Parlen sobre el vot exterior, i Sallent diu que no pot enviar correus amb la “bústia de vot exterior”. Gómez diu que li enviï el correu a través de “Marina”.
Trucada 87
09/09/2017. Joan Manel Gómez i Jesús Bustos. Bustos gestionaria, segons els investigadors, els comptes del referèndum des de Londres. Parlen de l’actuació de la Guàrdia Civil, preocupats “per si tanca webs i deté gent” i Gómez indica una estratègia segons la qual a mesura que es tanquin webs se n’han d’anar obrint webs en nous dominis.
Trucada 88
15/09/2017. Joan Manel Gómez i Jesús Bustos. El primer es mostra preocupat “per el tema de deixar rastre del que s’està fent”.
Trucada 89
29/08/2017. David Franco i una desconeguda per la Guàrdia Civil. Parlen sobre les entrevistes que s’estan fent per cobrir 4 places del CTTI.
Trucada 90
30/08/2017. Juan Ramón Ruiz a Josuè Sallent. Li pregunta per dues persones, el tipus de places a cobrir i la catalogació i el sou.
Trucada 91
08/09/2017. “Mercè” i “Àngel” a Josep Lluís Salvadó. Parlen de cobrir una plaça al CTTI i del sou.
Trucada 92
06/07/2017. Josuè Sallent i Santi Vigil. Li explica com ho ha de fer per obtenir diners per fer la seva feina.
Trucada 93
11/07/2017. Josuè Sallent i Sergi Rubí. Li explica com fer uns pagaments.
Trucada 94
25/08/2017. Josuè Sallent i un proveïdor. Parlen de com facturar a través de tercers.
Trucada 95
30/08/2017. “Blanca” a Xavier Puig. Li diu que “tenia bones notícies: hi havia 65.000€ que no es gastarien i es podien passar al seu departament”.
Trucada 96
05/09/2017. Xavier Puig parla amb “gent del Diplocat” per, segons l’informe, justificar una despesa aparentment poc creïble. Els investigadors entenen que se seguia una estratègia de recolzar despeses, en principi, no justificades.
Trucada 97
18/09/2017. “Ester” a Xavier Puig. Li comenta un sobrecost a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Especifica que “surt a 100.000 i que li resulta estranya aquesta despesa en telefonia per a 50 persones”.
18/09/2017. Xavier Puig a Daniel Crivillé. Queden en revisar el desquadrament en la despesa de telefonia de l’Agència Catalana de Cooperació.
Trucada 99
04/10/2017. Xavier Puig a “Núria Espuny”. Parlen de la firma, o no, dels contractes del personal que ja estava treballant.
Trucada 100
10/07/2017. Salvadó a l’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit. Li explica que estan posant en marxa la gestió dels tributs dels ajuntaments que no estaven sota el paraigua del ‘Xaloc’.
Trucades 101 i 102
10/07/2017. Salvadó a l’alcaldessa de Cabrils i l’alcalde de la Seu d’Urgell. A tots dos els pregunta si els ha arribat un escrit de la Secretaria d’hisenda sobre l’ampliació dels tributs de Catalunya.
Trucada 103
11/07/2017. Salvadó i Maria Jesús Martí. Comenten que Puigdemont volia nomenar un conseller pel referèndum i que Neus Munté no vol assumir cap responsabilitat. També diuen que Salvador havia fet “un parell d’operacions mediàtiques, una filtració controlada i oficiosa sobre el projecte Gestoria”. Els investigadors ho relacionen amb dos articles publicats sobre la Hisenda Catalana.
Trucada 104
13/07/2017. Salvadó i Albert Puig. Salvadó diu que l’Agència Tributària Catalana ha d’estar abans de l’agost i que es podia fer una roda de premsa per “traslladar una imatge de control”. Apunta que hi pot assistir Junqueras.
Trucada 105
17/07/2017. Salvadó i Jordi Boixareu. Comenten les dificultats que tenen amb els ajuntaments de Lleida i Tarragona.
Trucada 106
17/07/2017. Salvadó i Marta Subirà. Plantegen la possibilitat d’executar l’impost de contaminació per CO2, però plantegen dubtes de “com justificar-ne l’import”. Els investigadors interpreten que la Generalitat “necessitava incrementar el finançament” perquè “si l’Estat tallava el FLA la situació financera de Catalunya seria insostenible”.
Trucada 107
17/07/2017. Salvadó a Maria Jesús Serret. Salvadó explica com ha anat la reunió amb els nous treballadors de l’Agència Tributària, i diu que “molts no entenien el projecte”. Li confirma que unes 150 empreses han firmat el document per pagar els impostos a l’Agència Catalana, i que la campanya havia de començar al setembre.
Trucada 108
18/07/2017. Salvadó i una persona desconeguda per la Guàrdia Civil. Repassen la llista d’entitats, organismes i empreses que han firmat el conveni de col·laboració per a la recaptació de tributs. També comenten la recaptació de l’impost sobre begudes ensucrades.
Trucada 109
20/07/2017. Salvadó a un desconegut per la Guàrdia Civil. Salvadó comenta que ja s’havia enviat un escrit a tots els alcaldes i que crearien un marc legal per fer d’intermediaris i poder cobrar els impostos a través de l’Agència Catalana.
Trucada 110
21/08/2017. Salvadó i Maria Jesús Martí. Comenten unes declaracions del conseller d’Interior i sobre la supervisió de cara a la inauguració de l’Agència Tributària Catalana. Segons els investigadors, fan referència a projectes que superaven clarament l’àmbit competencial i que demostraven que aquesta inversió tenien com a últim objectiu traspassar la capacitat legal prevista a la Constitució.
Trucada 111
29/08/2017. Salvadó i Albert Puig. Preparen el discurs per a la presentació de l’Agència Tributària de Catalunya.
Trucada 112
30/08/2017. Raül Murcia i Lluís Salvadó. Murcia comenta que “temes complexos, com els que han comentat, millor no explicar-los”.
Trucada 113
30/08/2017. Salvadó i Albert Puig. Parlen dels preparatius de la roda de premsa. Acorden no contestar preguntes sobre la fiscalitat de la llei de transitorietat.
Trucada 114
31/08/2017. Lluís Salvadó parla, segons la Guàrdia Civil, amb una “enviada de l’aleshores president Puigdemont” i diuen que el que es pretén és “donar confiança a la gent de cara al referèndum”.
Trucada 115
01/09/2017. Salvadó i “Albert Pascual”. Parlen sobre la necessitat de “vendre” als mitjans de comunicació l’obertura des les oficines de l’Agència Tributària. “Albert” indica que “l’ANC està fent efecte trucada”.
Trucada 116
01/09/2017. Salvadó a Marta Espasa. Li explica les oficines que es pretenen obrir i li indica que ja hi havia 120 ajuntaments que estaven tramitant els impostos a través de la nova agència.
Trucada 117
04/09/2017. Lluís Salvadó i Albert Puig. Puig indica que “tothom havia comprat que tenien 42 milions” i que “haurien de vendre alguna cosa sobre frau fiscal”. També diuen que “tot i que la noticia acabi, TV3, RAC1, 8TV i Catalunya Ràdio estarien diversos dies amb la informació”.
Trucada 118
06/09/2017. Lluís Salvadó en una entrevista amb Ràdio Estel, contesta que a l’Agència Tributària s’hi podria pagar “el que el poble decidís”.
Trucada 119
07/09/2017. Lluís Salvadó i Albert Puig. Parlen de la convocatòria de 100 places per l’Agència Tributària i sobre un projecte d’oficina fiscal internacional. Els investigadors destaquen que aquesta matèria no és competència de la Generalitat. Salvadó i Puig també comenten que l’AMI i l’ACM 2estaven més interessants en donar-li publicitat [a l’Agència Tributària] que ells mateixos”.