Fa gairebé dos mesos que Carles Puigdemont (Amer, 1962) ocupa la presidència de la Generalitat. Al compte enrere del procés li queden setze mesos i el president insisteix que dins del termini previst s’anunciarà públicament que Catalunya comença a actuar com un Estat independent i, tot seguit, s’aprovaran les lleis de desconnexió. Fins aleshores, Puigdemont es mostra optimista sobre el funcionament del Govern de JxSí i no té “cap dubte” que la CUP donarà suport als primers pressupostos del nou executiu.

Foto: Sergi Alcàzar

Com a president, treballaré perquè es declari la independència

Aviat farà dos mesos que és president. S’hi veu, proclamant la independència en 16 mesos?
Declarar la independència és una cosa que jo tinc en el meu imaginari des que tinc ús de raó política. Perquè jo sóc independentista i, per tant, veure la declaració d’independència de Catalunya no és una cosa aliena a la meva visió del món. M’agradaria molt que un president de la Generalitat pogués fer això aviat. I, com a president, treballaré perquè això passi, que és l’encàrrec que tinc del Parlament i de les urnes.

Dins d’aquest termini de 18 mesos?
Si són menys no passa res i si és un mes més tampoc és cap daltabaix. Divuit mesos és perquè ho veiem factible amb els nostres recursos i en allò que depèn de nosaltres. Però també vull posar en valor la feina feta durant anys. Portem des de la sentència de l’Estatut madurant un procés cap a la independència. Això no comença en l’inici d’aquests 18 mesos.

La situació de bloqueig polític a Espanya, com influeix en el procés? Obliga a diferir-lo?
Hem pres les determinacions que depenen de nosaltres. Que hi hagi o no govern a Espanya és irrellevant. En canvi, sí que afecta al que és el dia a dia de la gestió de les competències autonòmiques. Vam dir que tenim voluntat d’exercir al 100% les competències estatutàries. Nosaltres obeïm l’Estatut de Catalunya i el Parlament. I necessitem que aquesta obediència a les obligacions estatutàries i constitucionals sigui corresposta per l’Estat espanyol.

En un altre moment es podria dir que aquest buit de govern a l’Estat afavoria el procés...
No. Vam decidir el 27S que aquest procés ja no depenia del que fes la política espanyola. El nostre full de ruta ja no depèn que a Espanya hi hagi o no un govern estable. Dit això, ens interessa enormement un govern estable a Espanya. Tenim vocació d’estar interrelacionats permanentment amb Espanya, Europa i el món, i és clar que allò que passa a Espanya ens interessa. Tenim interès que les coses li vagin molt bé.

Malgrat tot, hi ha temes que afecten, per exemple, les finances públiques que si no tenen resposta poden acabar provocant un bloqueig a Catalunya?
El Govern de Catalunya prioritza el funcionament del dia a dia del país. Si finalment l’altra part declina fer el mateix cometrà una greu irresponsabilitat. Davant dels ciutadans que tenen tot el dret del món a ser atesos en iguals condicions que la resta de ciutadans de l’Estat espanyol, quedarà en evidència que qui està desconnectant veritablement, si és que no ho ha començat a fer fa temps, és l’Estat i el govern espanyol. Seria lamentable que l’Estat s’aprofités d’aquesta provisionalitat per generar una situació d’ofec a Catalunya, inexplicable i molt injust.

No tinc perquè parlar amb un president en funcions de qüestions que no està al seu abast respondre

Ja té hora amb Rajoy? Vam saber per la broma d’una ràdio que estava disposat a rebre’l.
Ell no va fer bé de no trucar per felicitar el president d’una comunitat autònoma -a ulls d’ell i al BOE surt així-. No va fer bé de no felicitar i no desitjar sort. Dit això, no tinc perquè parlar amb un president en funcions de qüestions que no està al seu abast respondre. Si ell m’hagués demanat de veure’ns hi hauria anat sense cap problema. Però em sembla que ja no estem en aquesta tessitura i, molt probablement, aquesta entrevista ja no es produirà.

La setmana passada va coincidir amb el rei Felip VI per primera vegada des que és president i després d’un episodi de tensió institucional. Com va anar?
Les converses que he tingut amb el Rei, o quan era príncep, sempre han estat molt cordials i franques. No ha estat diferent aquesta vegada. No hi va haver cap moment de tensió o incomoditat per part de ningú.

Des de Madrid ha rebut algun missatge a banda de la no trucada de Rajoy?
Missatges directes i indirectes n’arriben i persones que vénen a veure’t portadores de missatges també. Però en aquest moment tenen una gran dificultat quan dius: A qui truco? Ningú sap donar-te un número de telèfon.

Quina mena de missatges li arriben?
Que pot ser que algú s’hagi sentit al·ludit quan vaig dir que la independència anava de debò i que se n’estan adonant massa tard. Nosaltres sempre diem el mateix: Si tenen alguna proposta a fer-nos que ens la diguin, però si no hi ha un referèndum...

El nostre full de ruta és inalterable. Passi el que passi. No hi ha res que ho aturi

S’està posant de nou més l’accent en el referèndum, a diferència del 27S?
El nostre full de ruta és inalterable. Continua el seu camí, passi el que passi. No hi ha res que ho aturi. Però si algú té alguna proposta a fer-nos, sempre estem disposats a escoltar. Que quedi clar que si algú de l’altre costat ens proposa un referèndum tenim l’obligació de considerar-ho molt seriosament. Ningú a Catalunya no ho discuteix. Té un consens de més del 80 per cent. Dit això, pràcticament no dono cap opció que cap força política governant a l’Estat espanyol estigui en condicions de proposar-ho.

Aquesta setmana ha dit que amb el ple d’investidura del president espanyol ja s’han fet les exèquies de la tercera via.
Per mi, fa temps que va quedar clar. La sentència del Constitucional ja va ser la proclamació de ruptura que va fer l’ordenament polític espanyol en relació a Catalunya. Vam prendre nota d’allò. Per mi, aquell dia realment acaba l’opció de la tercera via.

Hi ha una novetat, però. Podemos és la primera formació gran que a l’Estat espanyol defensa i manté el referèndum com una línia vermella en les negociacions amb el PSOE...
És una opció molt minoritària. Nosaltres hem agraït la valentia. I és veritat que és la primera vegada que una força d’àmbit estatal en el Congrés dels Diputats fa un plantejament tan clar i nítid com aquest i el manté. Però estem parlant d’una força política que si descomptem els vots que va tenir en els territoris-nacions té molt poc pes en el cor de la política espanyola. Té un recorregut difícil. Però sobretot, la resta de partits, sense els quals no hi pot haver acord de governació, li han dit que aquesta és una situació innegociable. Està molt bé, però és impossible.

Imaginem, fent política ficció, que se li posa tan difícil a Sánchez que finalment ho accepta, per salvar un govern d’esquerres...
Aquesta opció no la contempla ningú. No és que sigui política ficció, és una marcianada. Estem una mica cansats de nosaltres haver de fer sempre exercicis de política ficció de quines condicions s’haurien de donar... Que no! Que ja no ens toca a nosaltres imaginar escenaris de sortida d’un conflicte que té Espanya. No el tenim nosaltres. Li pertoca a Espanya. Ho hem fet molts anys. El catalanisme quan ha anat a queixar-se a Espanya, Espanya li ha dit: “Digues què et puc oferir que acceptaries”. Això ha estat sempre així i sobre això s’ha negociat. No, no. Si Espanya creu que ha de fer alguna proposta que decideixi quina n'ha de fer. A nosaltres ja no ens pertoca imaginar escenaris de sortida d’un embolic espanyol, no català. I no hi estan disposats.

De por, espero no fer-ne a ningú. El que vull despertar és esperança

Foto: Sergi Alcàzar

Puigdemont fa més por a Espanya que Mas?
De por, espero no fer-ne a ningú. El que vull despertar és esperança. No sé quina por poden fer les apel·lacions al diàleg i a la negociació que constantment fem i al bon to i a la necessitat de trobar sortides democràtiques i pactades. A l’únic que li pot espantar això és a algú que no tingui fortes conviccions democràtiques.

Vostè és més convergent o més independentista?
Convergència és una formació independentista en el sentit que és sobiranista, i jo en sóc militant des del 83. CDC sempre ha estat sobiranista, perquè el sobiranisme a la història del catalanisme s’ha expressat de maneres diferents i durant molts anys es va expressar de manera autonomista. Em sento còmplice d’un projecte que entén que el sobiranisme del moment passava per intentar el desplegament de l’autonomia a partir d’aquells horitzons que dibuixava el pacte de la Transició. I un cop aquells horitzons han estat decebuts, es proposa una altra manera d’exercir aquell sobiranisme que és tenir un Estat independent.

Aquest no és un govern de CDC més ERC. És el govern de JxSí. Monocolor des del punt de vista parlamentari

Com van les relacions amb ERC dins del govern?
Aquest no és un govern de CDC més ERC. És el govern de JxSí. Per tant, és monocolor des del punt de vista parlamentari. Aquí hi ha una sensible diferència amb el que passava amb els anteriors govern de coalició. Que tenien tres grups parlamentaris amb tres programes electorals diferents i amb tres candidats. I es posen d’acord i fan una confluència i una síntesi. Nosaltres, no. Teníem un candidat, un sol programa, i un sol grup parlamentari, per tant un sol govern. I això facilita molt les coses.

Vol dir? Apareixen diferències en temes com BCN World...
Les dificultats les tenim identificades perquè les hem posat en el programa electoral. En som conscients. No venim de zero. Venim d’una tradició i un recorregut polític. Per tant, hem hagut de fer aquest treball de síntesi que els governs del tripartit van haver de fer un cop al govern. Nosaltres, per sort, ho vam fer abans de les eleccions. Això conjura moltes tensions.

D'aquí a 18 mesos caduquem tots

Però la seva arribada al Govern canvia l’acord que s’havia tancat. Era un acord a partir d’un candidat que havia anunciat que es retiraria en 18 mesos. Hi havia una data de caducitat.
D’aquí a 18 mesos caduquem tots. El que volem que caduqui és aquesta Catalunya postautonòmica. Això vol dir no només un canvi de lleis i d’estructures, vol dir un canvi de paradigma polític. Per això alguns partits estem fent la feina que estem fent. Perquè ens ho creiem de debò. Que a nou escenari, a nou statu quo de Catalunya com a país independent, li calen noves formulacions de partits, nous funcionaments, nous lideratges polítics, nous llenguatges,... Nosaltres ho hem entès així. Per això, Convergència ha anticipat moltes de les feines que alguns partits hauran de fer d’aquí a 18 mesos. Caduca una mica tot.

Precisament, CDC ha posat un nou lideratge i, és de suposar que no el deixarà perdre d’aquí a 18 mesos...
Ens equivocaríem tots si ara penséssim que allò que fem tan transcendent per a la història de Catalunya d’aquests 18 mesos ha d’estar condicionat o vinculat al que hagi de passar després. Tots ens hem de comprometre amb el fet que són uns mesos irrepetibles que volem que siguin irrepetibles. Hem de fer-ho una vegada. Ens hem de concentrar només en això. Si algú pensa o té la sospita que allò que fa aquell o aquell altre està en més funció de l’itinerari que pensa en el futur, ens equivocarem.

Al Govern, temes com comunicació o l’estructura del procés s’articulen en dues potes, una a presidència i una a vicepresidència, com si hi hagués desconfiança i es vigilessin...
Això seria la lògica tripartit. Perquè vindríem de tres programes diferents i tres lògiques diferents. Però tenim una única manera d’entendre la política de comunicació. És important. Aquesta vacuna, que ve de l’expertesa de les experiències passades i de la solidesa que tenim en l’objectiu de la legislatura, ens ha permès a tots plegats anar sense aquest tipus de recels.

L’altre soci és la CUP...
Tenim un acord parlamentari amb la CUP, sí.

La CUP és conscient de la transcendència del seu paper al Parlament

Com avalua el compliment d’aquest acord?
Aquesta és una anàlisi que hauria de fer el grup de JxSí. Jo sóc dels que penso que la CUP és conscient de la transcendència del seu paper al Parlament. Que és conscient de la transcendència del que el Govern vol fer, de la determinació a aplicar el full de ruta i dels compromisos socials que hem adquirit. No crec que tot això ho vulgui posar en perill desdint-se d’un acord d’estabilitat parlamentària explícit.

Hi ha certa cohabitació de lideratge entre vostè i Artur Mas?
El president Mas és el líder del partit. Té tot el meu suport, complicitat i ajuda. I al revés. Avui jo crec comptar amb el suport, complicitat i ajuda del president Mas, que és un actiu polític de Catalunya que ha deixat molt alt el llistó amb la seva actitud moral i ètica de la política. És un exemple per a molta gent. Els hípermegalideratges que solen ser d’una persona crec que feliçment estan superats per a la política del segle XXI. Ens encarem a un model polític en què a través del món local, nacional-estatal i de món de partits polítics i societat civil la gent vol reconèixer-s’hi en diferents matisos i en diferents lideratges. La pluralitat també s’ha d’expressar en aquests termes.

El líder del partit és el president Mas, el líder del Govern sóc jo

Un lideratge compartit?
De fet és el que està passant ara. El líder del partit és el president Mas, el líder del Govern sóc jo. Jo no sóc un càrrec de partit. I el president Mas no té un càrrec a la Generalitat.

Té intenció d’optar a liderar el partit?
No. Una de les coses que hem identificat bé a Convergència per fer propostes de radical modernitat en la política i per poder servir al país és que el partit ha de ser el partit, les institucions les institucions. Està molt ben plantejat el debat. Està sacsejant molt positivament la militància. No sé si s’havia desacostumat o no a aquest tipus de debats però realment els està tenint amb molt d’interès i amb ganes de participar.

Refundar o fundar?
Jo sobre les qüestions de partit em pronunciaré molt poc, perquè estic al lloc on estic, perquè hi ha una feina molt seriosa que està liderant el president Mas i perquè vull que la militància s’expressi amb tota llibertat, sense cap tipus de condicions, i per tant jo no en parlaré. I tinc les meves opinions i al partit participo del debat. Però públicament no estem en la fase en què jo hagi de sortir.

CDC i ERC junts hem guanyat les eleccions a Catalunya. Separats a les espanyoles, vam perdre tots

Si torna a haver-hi eleccions al Congrés, CDC i ERC han de presentar candidatures separades?
Quan hem anat junts hem guanyat les eleccions a Catalunya. De manera clara. Quan hem anat separats a les espanyoles, vam perdre tots dos perquè va guanyar una altra candidatura. I el relat que s’ha fet a Espanya, equivocat, és que l’independentisme havia reculat.

Però, de fet, són dos partit diferents?
Els partits han de prendre una decisió sobre quin escenari volen. Quan hem anat junts hem ofert una alternativa que ha mobilitzat moltíssima gent. Quan hem anat separats hem fet bon resultats, especialment ERC, però no suficient per situar l’independentisme català com a grup parlamentari de presència important a la cambra espanyola.

Quan diu que no optarà a la direcció de CDC, es dedueix que la seva opció és institucional...
He vingut aquí no per tirar la tovallola, sinó per assumir en una situació excepcional i anòmala un encàrrec excepcional i això requereix que estigui abocat i concentrat al 100%, i que pugui entregar als ciutadans la feina feta amb nota. Aquesta és la meva obsessió. Complir amb l’encàrrec que fan els ciutadans a les urnes i amb el pla de govern aprovat pel Parlament. M’hi dedicaré en cos i ànima, a això. Aquesta és la meva missió.

Això, és d’aquí a 16 mesos.
Quan acabi això entregarem el resultat. Aquest resultat ens ha de permetre obrir un procés constituent, convocar el referèndum de la Constitució i proclamar efectivament la independència i ser una República independent en el concert dels Estats del món. Això és difícil de superar. Si això és així, poder-ho fer i poder-hi servir justificarà tots els sacrificis i tensions.

Molta gent encara no entén que el 2019 no tindrem unes eleccions municipals espanyoles a Catalunya

I què farà a partir d’aleshores?
Insisteixo, canvien els paradigmes. A vegades tinc la sensació que molta gent del camp del sobiranisme encara no entén que el 2019 no tindrem unes eleccions municipals espanyoles a Catalunya. Encara actuen com si el 2019 ens haguéssim de presentar tots a unes municipals. Jo sóc dels que penso que no. Les coses canviaran radicalment des del punt de vista de cultura política. Hi haurà actors polítics nous i marcs jurídics nous...

Amb els precedents del 9N, espera una resposta diferent per part de l’Estat?
No serà un referèndum ni il·legal ni cívic. Serà oficial, legal i institucional.

Foto: Sergi Alcàzar

En un moment determinat començarem a actuar com un Estat independent per aprovar lleis que, si no, serien inconstitucionals

Però de la legalitat catalana que es proposen proclamar en 16 mesos...
En un moment determinat anunciarem públicament que comencem a actuar com un Estat independent per poder aprovar un seguit de lleis que, si no fem aquest anunci, òbviament serien inconstitucionals. Amb la llei de transitorietat jurídica explicitarem de quina forma estem fent aquest pas de llei a llei, sense generar cap buit legal, garantint la seguretat jurídica a tothom. El referèndum que convocarà el Govern de Catalunya serà legal i institucional.

I el govern espanyol s’ho mirarà...
Quan nosaltres fem el reconeixement que comencem a actuar com un Estat sobirà per poder aprovar i tirar endavant tot aquest paquet de decisions és perquè decidim actuar com un Estat sobirà. Hem vingut a fer això.

Això no vol dir que aquesta actuació no comporti una reacció de l’Estat espanyol...
Jo no puc prejutjar el que faran tercers davant d’això, però nosaltres ja serem subjecte polític.

Sabem el que han fet fins ara.
És evident que si nosaltres aprovem les lleis, el Govern les aplica i es convoquen eleccions constituents i les guanyen clarament les forces que aposten pel procés constituent això és inapel·lable. Pot agradar més o menys fora de Catalunya, però serà incontestable i irrenunciable.

La CUP s’ha guanyat la seva presència al Parlament. Això vol dir alguna cosa

La CUP no ha acceptat renunciar a les ponències conjuntes per a les lleis del procés. Està portant JxSí a un obstacle que es podria haver estalviat?
La CUP existeix. Té 10 diputats i és determinant perquè el bloc independentista tingui majoria absoluta. S’han guanyat la seva presència al Parlament de Catalunya. Això vol dir alguna cosa. Existeixen, hi ha una part de la població que els ha votat. Té una representació molt important al Parlament. És el que hi ha. Hem d’assumir que el país és aquest també. I jugaran l’espai que la democràcia els ha donat. Com altres grups.

Aquest jugar el seu espai els permetrà aprovar els pressupostos?
No en tinc cap dubte que serà així. Els pressupostos formarien part del campament base per fer el que volem fer. No podem fer segons quines coses i menys el pla de xoc social si no tenim pressupostos. Si hem tingut el suport en la pròrroga pressupostària a uns pressupostos que no tenien tan compromís social com els que estem fent, no puc concebre un altre vot que no sigui el suport. A part que ho necessitem com a instrument de govern. No podem especular.

No tinc cap dubte que la CUP votarà els pressupostos

No contempla la possibilitat de no tenir pressupostos, doncs?
No. No treballo amb la hipòtesi que no tindrem pressupostos

I en el Barcelona World hi haurà acord?
Estem treballant molt intensament pràcticament des del primer dia que vam arribar al Govern. Treballant quin és l’acord que podem compartir tots de manera sòlida i quin ens permetria trobar aquell punt de consens amb la CUP que tenim parlat.

Això podria ser la quadratura del cercle...
Jo vaig proposar la consulta com una fórmula de consens.

La primera experiència no mostra un punt de consens: Convergència proposa fer-ho al Camp de Tarragona i ERC arreu.
Això és la segona part. En el concepte consulta ja tenim una aproximació al consens. Estem treballant internament al Govern. A fons, no superficialment. No estem prenent cap decisió. Però internament estem treballant molt, molt honestament, totes les parts implicades.

A Girona vaig demanar ajuda i comprensió. Cadascú ja explicarà les raons de les seves decisions

Tenint tan bona relació amb ERC i la CUP no s’entén massa bé el que ha passat a Girona...
Els temes locals tenen lògiques que la raó nacional no entén a vegades. Sempre hi ha la invocació a les dinàmiques locals. Això té coses bones i dolentes. Jo com a alcalde ja vaig proposar a ERC entrar a governar, amb mi van aprovar el cartipàs, i vaig demanar quan vaig plegar a totes les forces polítiques, no només a ERC, atesa la situació anòmala que es produïa a Girona, una mica l’ajuda i la comprensió per trobar solucions que no afectessin la ciutat. No ha estat possible. Cadascú ja explicarà les raons de les seves decisions. Nosaltres no hem deixat de pensar en tot moment en l’interès de la ciutat, no del partit.

Foto: Sergi Alcàzar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat