La família de Gustau Muñoz, el jove de 16 anys comunista i independentista assassinat per la policia franquista la Diada de 1978 a Barcelona, ha presentat un escrit en què reclama la reobertura de la investigació del seu crim al jutjat d'instrucció 6 de Barcelona, que va dictar el sobreseïment provisional del cas el 13 d'octubre de 1983. L'advocat Benet Salellas és qui signa aquest reclam judicial, en el qual detalla que hi ha "nous elements de prova" que no constaven en la causa inicial, argument legal que permet la reobertura, segons l'escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat. Afegeix que l'assassinat de Muñoz és un delicte de lesa humanitat, ja que el franquisme perseguia als opositors, i, per tant, és un delicte que no prescriu, segons els mandats internacionals.
També recorda que l'assassinat de Muñoz es produeix durant l'anomenada Transión, i és posterior a la llei d'amnistia de 1977, i en conseqüència l'esclariment del seu crim no s'ha d'arxivar com passa a la majoria dels crims franquistes. A més, l'assassinat del jove barceloní és abans de l'aprovació de la Constitució el 29 de desembre de 1978, límit marcat per la llei de memòria democràtica espanyola de 2022 per investigar i reparar les víctimes dels crims de la Guerra Civil i del franquisme.
Dos policies sospitosos
La denúncia es dirigeix contra dos policies franquistes, sospitosos de matar Muñoz, però que només van declarar com a testimonis a la policia i van admetre haver disparat contra els concentrats a la Diada de 1978. Són: Francisco Martínez Menéndez, que era membre de la Direcció General de Seguretat i actualment viu a Madrid, i José Luis Varela Miras, que viu a Santiago de Compostel·la i era inspector del Cos General de la Policia, adscrit a la Brigada Regional de Seguretat i Ordre Públic. En l'escrit, es demana al jutjat que se'ls citi a declarar com a investigats, ja que mai van fer-ho.
Presentació en un acte públic
El penalista Benet Salellas, juntament amb el germà de Gustau, Marc Muñoz, Cristina Farré i l'advocat de Rosario Santiago Bereciartua presentaran els detalls d'aquesta iniciativa judicial aquest divendres a les 7 de la tarda a l'Ateneu Barcelonès.
Gustau Muñoz va ser disparat per l'esquena quan corria pel carrer Ferra de Barcelona; la policia dispersava els manifestants disparant foc real, com un dels agents va admetre a la investigació policial, dient que "disparava a la part inferior" dels ciutadans, però va haver-hi ferits en braços i l'esquena. "En el moment dels fets, l’11 de setembre del 1978, el Regne d’Espanya ja tenia l’obligació de respectar els drets fonamentals reconeguts en els instruments internacionals", es recorda a l'escrit, com un element més perquè ni la Fiscalia ni la Justícia usin l'argument de la no vigència d'aquests convenis per reclamar el seu arxivament definitiu.
Cartell de la presentació de la nova acció judicial
La querella argentina, el precedent
Processalment, Salellas explica que la causa es pot reobrir perquè no va haver-hi cap imputació dels dos policies sospitosos. El crim de Gustau Muñoz es va incloure en la coneguda querella argentina, on una magistrada d'aquest pa´çis va acceptar investigar els crims del franquisme que no volien fer els jutjats espanyols.
La instrucció feta per la magistrada María Romilda Servini és un dels nous elements que s'exposen per reclamar la reobertura del cas en els jutjats espanyols i davant el nou context legal actual, amb la llei de memòria democràtica. La jutgessa Servini va veure indicis criminals contra els agents Martínez, personat a la causa, i Varela, però la justícia espanyola va denegar la comissió rogatòria perquè declaressin. La defensa de Martínez va respondre que la competència és de la justícia espanyola.
En concret, es detalla que l’11 de juny del 2018, la sala 4 de la Cámara Federal de Casación Penal de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires, en la causa CFP 4591/2010/8/CFC1 va acordar incloure en la causa l’assassinat de Gustau Muñoz com un cas de crim de lesa humanitat. Va prendre declaració testifical al germà de la víctima, qui també era present en la manifestació on va resultar assassinada la víctima, Marc Aureli Muñoz de Bustillo, i també l’anàlisi de la documental aportada amb la querella, que contenia les declaracions de Jesús Pelegrín Parrondo, Mireia Goula Iglesias, Lourdes Checa, Juan Mimbrero Candalija, Sergio Rabinad Vall i d’Òscar Domènech, que també van ser testimonis dels fets, i no van declarar al jutjat. S'aporten més testimonis vius dels fets de 1978 i de com es va manipular el cos inert de Gustau, que han fet una recent declaració notarial.
D’altra banda, s'hi afegeix que el 20 de març del 2021 es va publicar el documental Gustau, la Transició al descobert, dirigit i produït per Jaume Domènech i Barcons, que és el resultat d’una exhaustiva investigació periodística. Finalment, l'advocat detalla que també ha tingut accés a l’informe del Gobierno Civil de Barcelona Asunto: Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego", de 6 d’octubre del 1978, que s’adjunta com a document. També recorda que el govern espanyol acaba de reconèixer que Gustau va ser víctima del franquisme i la seva mare serà indemnitzada.
Sallellas conclou que "aquestes tres fonts d'informació no estaven disponibles durant la instrucció d'aquesta causa a conseqüència de la situació política i institucional del moment". I afegeix: "Només dècades després, gràcies a la investigació desenvolupada per les autoritats judicials argentines, a la tasca de recerca periodística i documental impulsada per particulars i a la progressiva desclassificació i localització de documentació oficial, ha estat possible reunir un conjunt d'informacions que contribueixen significativament a l’esbrinament dels fets i a la delimitació del context". Per tot això, demana la reobertura de la investigació de l'assassinat de Gustau Muñoz i portar els seus botxins davant la justícia.
Paral·lelament, amb els esforços de la família i militants, finalment s'ha assolit que Gustau Muñoz torni a tenir una placa oficial a Barcelona.