Mentre Rússia obre aquest divendres les urnes per renovar la Duma, als territoris ucraïnesos ocupats el procés electoral fa dies que ha començat. No cal esperar al 18 de setembre: el vot anticipat va arrencar a finals d’agost —segons el portal ucraïnès NV i el diari rus Kommersant— i les autoritats russes han desplegat un sistema que porta les urnes fins als domicilis, als patis dels edificis i a petits nuclis de població. En alguns casos, les comissions electorals es desplacen acompanyades de militars o policies russos.
Les imatges difoses aquesta setmana ofereixen una de les fotografies més reveladores del procés. Als territoris ocupats, les autoritats russes han desplegat equips electorals que es desplacen fins als domicilis amb urnes mòbils per recollir el vot anticipat dels residents. Segons Euronews, en alguns punts aquestes comissions han instal·lat petites cabines de votació davant dels habitatges, una fórmula que permet portar les urnes fins als veïns en lloc de concentrar tota la votació en els col·legis electorals.
Así se ejecutan las elecciones en las zonas de Ucrania invadidas por Rusia.
— Nacho Montes de Oca (@nachomdeo) September 16, 2026
A punta de fusil y sin otra transparencia que las urnas en donde se observa lo votado. pic.twitter.com/Wk9fIuGEKW
Les regles de Rússia sobre territoris ocupats
Rússia ha creat unes regles específiques per als territoris on ha imposat la llei marcial. Segons el portal ucraïnès Novosti Donbas, el vot pot fer-se en col·legis electorals, però també al domicili, en zones properes als habitatges o en llocs on no sigui possible habilitar un centre convencional. En aquests casos s’utilitzen urnes mòbils i el vot pot començar fins a vint dies abans de la jornada electoral oficial.
Aquesta flexibilitat té conseqüències importants. Costa molt més saber què passa darrere de cada urna. Les autoritats russes poden no publicar les adreces dels col·legis electorals ni la identitat dels membres de les comissions, i les normes especials també eliminen la videovigilància ordinària. Segons el mateix portal, això dificulta reconstruir quants electors hi havia realment, quants van votar i com es van custodiar les paperetes.
Votacions amb coaccions
El mitjà ucraïnès NV, citant l’organització Donbas SOS, explica que la coacció pot ser directa o indirecta. En votacions anteriors s’han documentat visites de membres de les comissions acompanyats de militars armats. Però la pressió també pot adoptar formes menys visibles, com per exemple, fer entendre als residents que no participar en la vida política imposada per l’ocupació pot comportar problemes amb les autoritats, les ajudes socials o altres serveis.
Això no significa que cada persona que vota ho faci sota una amenaça explícita. Però en una zona ocupada, la frontera entre una decisió voluntària i una decisió condicionada és especialment difícil d’establir. Així, Donbas SOS alerta que moltes persones depenen de les autoritats ocupants per qüestions bàsiques com les pensions, l’assistència social o l’accés a determinats serveis.
És legal votar en aquestes condicions?
També hi ha una dimensió militar. Les normes russes permeten crear col·legis electorals en instal·lacions militars i donen als comandaments un paper en la seva organització. Segons una anàlisi de Novosti Donbas, els comandants poden arribar a intervenir en la composició de les comissions i en l’accés dels periodistes. El mateix mitjà assenyala que part dels militars russos desplegats als territoris ocupats també podran votar-hi.
El resultat serà difícil de contrastar de manera independent. Rússia ha incorporat les regions ocupades al seu sistema electoral i ha creat districtes que, en alguns casos, inclouen municipis que ni tan sols controla militarment. Segons la Comissió Electoral Central d’Ucraïna, Moscou utilitza el procés per consolidar sobre el paper la seva pretensió d’haver integrat aquests territoris a la Federació Russa.