L'associació Acció Cassandra ha presentat un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona perquè ordeni l’admissió a tràmit de la querella que va presentar contra quatre exconsellers i alts càrrecs, als que acusa de malversació en la gestió de l’extinta Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). El titular del jutjat d’instrucció 27 de Barcelona va rebutjar, el 8 d'abril passat, investigar els fets denunciats en assegurar que “no s’apreciava indicis de delicte suficients" ni "una individualització concreta” dels fets atribuïts a cada querellat. En el recurs, els advocats Lluís Gibert i Josep Rosell afirmen que l'instructor ha fet “una valoració insuficient i precipitada” dels fets denunciats, acció que “vulnera el dret de tutela judicial efectiva”. Per això, demanen al tribunal superior que revoqui la resolució de l’instructor i li faci investigar les irregularitats denunciades, segons el recurs presentat i al que ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres.

La querella d’Acció Cassandra, com a acusació popular, es dirigeix contra els darrers quatre exconsellers d’Afers Socials: els republicans Dolors Bassa (2016-2017) i Chakir El Homrani (2018- 2021), i els seus successors Violant Cervera, de Junts, (2021-2022) i Carles Campuzano, amb ERC, (2022-2024). També contra l'exsecretari Josep Ginesta i tres exdirectors de la DGAIA, entre altres. Precisament, els exconsellers Cervera i Campuzano van donar comptes de la seva gestió davant la comissió d'investigació de la DGAIA al Parlament aquest dilluns. Unes setmanes abans ho van fer Bassa i El Homrani. Tots quatre van descartar haver permès accions irregulars, tot i admetre dificultats de control.

Individualitzar accions

Les irregularitats en la gestió de la DGAIA se centren en l’informe 6/2025 de la Sindicatura de Comptes, que xifra en 167 milions d’euros els pagaments indeguts en les diferents prestacions subjectives existents durant els anys 2016 al 2022.  

En la seva resolució, el titular del jutjat d'instrucció 27 de Barcelona, el magistrat Xavier Paulí, va assegurar que l’informe del Síndic de Greuges sobre el descontrol de la DGAIA no recollia indicis delictius, sinó administratius, que el Govern ha assegurat que intenta arranjar. Per Acció Cassandra, els informes de la Sindicatura de Comptes i de la de Sindicatura Greuges desvetllen “problemes estructurals importants” que s’han d’investigar penalment i paral·lelament a la via administrativa.

Pel que fa a individualitzar accions, els advocats responen que “els càrrecs polítics tenen el deure de control i garantia”, en la seva “responsabilitat jeràrquica”.  I, en concret, denuncien un “conflicte d’interessos en el cas Ricard Calvo per haver passat de directiu de Plataforma Educativa/ Resilis a director general de la DGAIA (2016-2017) i després tornar a les mateixes entitats gestores de recursos assistencials". També citen “els pagaments indeguts persistents”, i l’assetjament a un alertador de corrupció i treballador d’entitats a Girona, que investiga l’Oficina Antifrau de Catalunya.

 Pel que fa a la crítica del jutge que la querella es basa en informacions periodístiques, Acció Cassandra replica que “no només” s’aporten notícies i informes, com el de la plataforma d’Octuvre.

Finalment, l’entitat aprova mitja dotzena de resolucions de l’Audiència de Barcelona que ordenen la investigació de fets denunciats si són versemblants. També recorden que el Tribunal Suprem “exigeix que la querella aporti dades o elements fàctics indiciàriament puguin aparèixer com a constitutius de delicte”, però Acció Cassandra afegeix que l'alt tribunal “no exigeix prova plena”.

Per tot, això, l'entitat demana a l’Audiència de Barcelona que ordeni al titular del jutjat d’instrucció 27 de Barcelona que admeti a tràmit la querella de la DGAIA i demani les diligències d'investigació sol·licitades.