A vegades la gestió de l'economia es pot convertir en un autèntic malson. L'experiència de quatre exconsellers reunits aquest divendres pel Col·legi d'Economistes, n'ofereix un tast. Des d'Antoni Castells i la tempesta perfecta amb què va topar el tripartit en plena crisi financera global detonada per la fallida de Lehman Brothers fins a Jaume Giró i la imatge del finançament de Catalunya com el torcebraç contra la centrifugadora de Madrid, "un tronc d'eucaliptus, que xucla tot el que està al seu voltant i s'emporta tots els nutrients". Amb ells, Pere Aragonès i Natàlia Mas, però no Oriol Junqueras, que tot i estar anunciat ha excusat la seva assistència per una indisposició. Tots quatre, compartint les seves experiències i han pogut constatar com els anys passen, però els entrebancs es mantenen.
Amb tot, Aragonès ha volgut trencar una llança a favor de l'horitzó que obre l'acord de finançament singular que el seu partit, ERC, ha acordat amb el PSC. L'exconseller i expresident de la Generalitat ha instat a aprofitar el moment. "No sabem quan tornarem a tenir una correlació de forces polítiques a l'Estat que doni la capacitat de decidir a Catalunya com en aquests moments", ha advertit.
No es tornarà a repetir
Aragonès, que va ser conseller d'Economia entre el 2018 i el 2020, ha insistit que "difícilment tornarà a repetir-se la conjuntura que hi ha ara per fer un gran pas endavant", en el nou finançament, per la qual cosa ha advertit que aquells que ara són en la primera línia política tenen una gran responsabilitat. No només els polítics, segons Aragonès, "seria important també que la societat civil fes un clam clar i contundent, d'una gran mobilització amb les eines que es tingui a favor un finançament just".
Castells, conseller entre 2003-2010, ha recordat la recessió que va haver de fer front el tripartit del qual va formar part i l'emissió de bonus que va protagonitzar aquell executiu, sota la batuta de José Montilla, per poder fer front a les despeses corrents de l'administració. L'exconseller ha explicat que van demanar al govern espanyol que impulsés un Fons de Liquiditat Autonòmica, però es va negar. Tot seguit va arribar la crisi de les caixes i, de nou, una resposta de l'Estat que va arribar massa tard i amb massa limitacions.
El finançament apareix en tot moment en el relat dels exconsellers com la gran espasa de Damocles, amb un sistema en què, com ha recordat Aragonès, el Govern reté les bestretes que corresponen a les autonomies i als ajuntaments durant mesos. Aquesta mateixa setmana s'han aprovat bestretes per valors de 21.000 milions, que no s'actualitzaran fins al setembre. "Per tant, l'Estat va recaptant, té uns diners que corresponen a Catalunya durant deu mesos", ha advertit per denunciar que això "no és normal" i que un finançament que garantís que el Govern recapta i gestiona els seus impostos posaria fi a aquesta situació.
El tronc d'eucalíptus
Giró, conseller entre el 2021 i 2022, ha recordat que va aconseguir aprovar pressupostos en temps i forma per primer cop després de 15 anys i ha subratllat com resulta de convenient per a un Govern poder aprovar el seus comptes. "Ho veiem ara, amb tres suplements de crèdit que no sempre responen a necessitats financeres", ha reblat assenyalant els condicionants que els socis d'investidura imposen al PSC per tirar endavant els decrets.
A l'hora d'assenyalar els entrebancs que ha de sortejar la productivitat catalana, Giró ha destacat la burocràcia, la fiscalitat, -"tothom vol pagar impostos, però dins d'un ordre de justícia amb l'entorn en què vius"-, i el creixent absentisme laboral, però també el finançament autonòmic. "Tenim un tronc, que no és un pal, és un tronc d'eucaliptus, d'aquells arbres que xuclen tot el que està al seu voltant i s'emporten tots els nutrients, que és l'eucaliptus madrileny, el model de finançament", ha alertat. L'exconseller ha advertit que no es tracta d'una "llegenda urbana" sinó un sistema de finançament que treu recursos que generen els ciutadans de Catalunya, que "cada any van i no tornen".
També la consellera Natàlia Mas, que va ocupar el càrrec des del 2022 fins al 2024, ha subratllat el protagonisme de l'Estat en la projecció econòmica de Catalunya, amb l'impuls d'infraestructures com el Corredor Mediterrani, que condicionen l'establiment d'empreses a aquest territori. "El corredor Mediterrani s'ha d'acabar, serà un impuls molt important per a la competitivitat, com a infraestructura de transició energètica i de descarbonització", ha reblat.