El rebuig a la independència d’Euskadi ha arribat al seu màxim històric, segons mostren les dades del Sociòmetre que ha publicat el govern basc aquest divendres. En concret, un 41% dels bascos rebutgen independitzar-se de l’estat espanyol, una dada que dista del 25% que ho rebutjava fa dues dècades. L’evolució per anys mostra un augment progressiu de la negativa a independitzar-se, des de 1998 fins al febrer del 2023. El suport inequívoc a la independència l'expressa un 23% dels bascos.

Ara bé, el fet cert és que els resultats del sondeig mostren que un 31% dels enquestats podria abraçar la idea i “estaria d’acord segons les circumstàncies”. Es tracta d’un volum gens negligible de bascos, que no descarten sumar-se a un moviment independentista a Euskadi, però en funció del context.

L’evolució pel que fa a aquesta resposta també mostra que ha minvat el volum de persones que tindrien com opció mirar-s’ho des de la barrera i saltar “segons les circumstàncies”. De fet, el màxim de persones responent aquesta opció es va registrar el 1998 amb un 36%. Des d’aleshores, el suport a aquesta posició ha anat davallant fins al 31% actual.

El suport al sí se situa ara en el 23% i mostra des del 1998 una evolució relativament estable, tot i que més aviat decreixent. El 1998 es partia d’un suport al sí del 25%, el 2001 baixava fins al 21% i, des d’aleshores, ha anat experimentant ziga-zagues: la xifra va remuntar fins a arribar al 30% de suport el 2014, però des de llavors, el suport al sí ha anat decreixent fins al valor actual.

Més persones prenen posició sobre la independència

L’enquesta també mostra com a dada curiosa una davallada pel que fa a les persones que no saben o no contesten sobre la independència. Es registra un 5% de persones que no es pronuncien, una xifra que dista del 15% que responia amb aquesta opció el 1998. Dues dècades després, més bascos han pres partit o definit la seva posició al respecte. Curiosament, en l’escenari postpandèmia és menor el volum de persones que no saben o no contesten, tenint en compte que el 2020 el percentatge de persones que responien així era del 16%. Actualment, el percentatge ha caigut 11 punts.

Pel que fa a identitat nacional, l’enquesta mostra que el 21% dels ciutadans d’Euskadi se senten “únicament basc/a”, mentre que un 25% respon que “més basc/a que espanyol/a”. Un 41% diu que se sent “tant basc/a com espanyol/a”. Els que se senten “més espanyol/a que basc/a” representen un 3%, mentre que els que es presenten com a “únicament espanyol/a” són el 5%. Un 5% no sap o no contesta.